El 56,7% dels espanyols avalen sacrificar drets i llibertats per lluitar contra el virus

Barcelona¿Els ciutadans estarien disposats a concedir al seu govern “poders especials” per intentar resoldre amb més efectivitat una crisi com la del covid-19 a canvi de sacrificar certs drets i llibertats? Amb la pandèmia, el debat ha tornat. En els últims dies, la subhasta de propostes governamentals per combatre el virus ha inclòs idees com les de controlar pel mòbil els moviments dels contagiats o crear un DNI víric. Idees, en definitiva, que suposen entregar aquest poder especial als governs. En principi, totes tenen un objectiu lloable, erradicar el virus, però una contraindicació evident, retallar llibertats que creiem intocables.

La resposta és que sí que hi estan disposats. No tots els ciutadans, però almenys sí una majoria. És la conclusió a què ha arribat un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) firmat pels investigadors Jordi Muñoz, Albert Falcó-Gimeno, Francesc Amat i Andreu Arenas. S’ha fet amb les respostes de 1.600 persones de tot Espanya entre el 20 i el 28 de març, és a dir, en la segona setmana del confinament. Així, un 56,7% dels enquestats estarien a favor d’aquest govern amb “poders especials” per combatre el virus, mentre que un 43,3% pensen que s’hauria de lluitar conta la pandèmia sense “sacrificar les llibertats”. Aquesta tesi es reforça si s’analitza per electorats. Dels cinc partits d’àmbit estatal, els votants del PSOE, el PP, Cs i Vox avalarien aquest supergovern. Només els electors de Podem hi estarien en contra: un 53,3% exigirien mantenir les llibertats actuals. En l’àmbit català, l’electorat d’ERC reacciona també a favor de preservar les llibertats -54,1%-, mentre que el de JxCat està dividit per la meitat.

Els riscos de tot plegat

Falcó, un dels autors de l’estudi, creu que les dades fan “evident” que existeix molta gent disposada a donar aquests poders especials i alerta que això pot ser vist pels governs com una oportunitat perquè “es facin canvis i es prenguin mesures” en aquest sentit que més tard siguin “difícilment reversibles”. Recorda que en alguns llocs ja passa: “Ja estem veient en alguns països com Hongria com el Parlament ha estat d’acord amb donar a l’executiu el poder de governar per decret sense haver de passar per la cambra”.

Un debat similar a l’actual es va instal·lar arran dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 contra les Torres Bessones. El mateix estudi de la UB conclou que els ciutadans es mostren més partidaris de donar poders especials al seu govern per motiu d’una pandèmia que per qüestions com el canvi climàtic o el terrorisme global. En una escala del 0 al 10, els enquestats se situen en el 8 davant la pregunta de fins a quin punt estan disposats a veure limitada la seva llibertat individual per lluitar contra el covid-19. En el cas del clima, el valor baixa fins al 6, i en el cas del terrorisme, fins el 5. Falcó exposa que el perill més evident és que, quan l’impacte del virus hagi passat i la gent pugui haver canviat la seva percepció sobre el tema, els poders especials dels quals eventualment s’hagin dotat els governs segueixin sent-hi i s’hagin instal·lat definitivament. “Sempre hi ha el risc que quan tot això [el virus] no sigui tan important dins l’opinió pública, aquestes qüestions -els poders especials- quedin amagades però encara estiguin funcionant”, conclou.

La valoració de Sánchez

El coronavirus ha exposat més que mai la gestió i les polítiques dels governs. L’estudi -fet abans que el govern espanyol endurís el confinament- conclou que els ciutadans no estan gaire satisfets. Un 42,1% creuen que Sánchez i el seu equip han fet una gestió dolenta o molt dolenta, i el 68% veuen “insuficients” les mesures preses. Només l’electorat del PSOE les considera adequades. Els enquestats estan un mica més contents amb la seva administració autonòmica, ja que el 37,9% creuen que ha fet una gestió bona o molt bona. Paradoxalment, però, aquesta simpatia superior per la gestió autonòmica no suposa un aval a descentralitzar més el poder en la resposta a la crisi. Els votants del PSOE, el PP, Cs i Vox volen que Espanya centralitzi les competències en la lluita contra el virus.

La crisi econòmica en què ha derivat tot plegat també és un fet. Els enquestats demanen que, davant dels problemes, es prioritzin les ajudes a les famílies abans que a les empreses. Es detecta que la situació s’ha acarnissat especialment amb els ciutadans amb menys estudis. Un 50% dels que tenen estudis primaris asseguren que han vist interrompuda la seva feina, un xifra més baixa en el cas dels que declaren tenir estudis mitjans (37,5%) o superiors (20,9%).

Falcó explica que la intenció és repetir l’estudi més endavant per veure si aquesta disposició de la ciutadania a sacrificar llibertats “es manté al llarg del temps o és circumstancial”. El dubte és si llavors aquests poders especials ja hauran arribat per quedar-se.