Poca confiança en una oferta de l’Estat

BarcelonaO caixa o faixa, o referèndum unilateral o seguir com fins ara. Fa temps que la Generalitat ha donat per perduda l’esperança de rebre una oferta política de l’Estat espanyol per resoldre el Procés. Tot i haver insistit en el referèndum pactat fins a l’anunci de la data i la pregunta -i no tancar la porta a negociar si l’Estat s’hi avé-, el cop de porta ja s’esperava, després de 18 intents fallits per arribar a un acord que permetés consultar l’opinió dels catalans. El diagnòstic el comparteixen els ciutadans, segons l’enquesta de l’Institut Opinòmetre per al diari ARA.

Els enquestats no creuen que el govern espanyol respongui a l’anunci de referèndum per a l’1 d’octubre amb una oferta. Només un 12,6% confien en un gest de l’Estat, mentre que el 76,3% consideren que el govern de Mariano Rajoy seguirà sense fer cap moviment polític per frenar la via unilateral.

L’opció més remota, segons els consultats, és la del referèndum pactat: només un 3,7% consideren que encara hi ha esperances d’acordar els termes de la convocatòria i fer que l’Estat la consideri vinculant. La falta de confiança és compartida en totes les forces polítiques, independentistes o no. Els votants de Catalunya Sí que es Pot, l’única formació que encara defensa la possibilitat d’una votació pactada, són els que més opcions hi veuen, encara que en un percentatge mínim: el 6,4%.

L’opció d’una sortida política que passi per una oferta de l’Estat perquè Catalunya tingui més autogovern es veu com lleugerament més viable que la del referèndum pactat, però el percentatge continua sent molt minoritari: el 8,9% esperen un gest del govern espanyol, un col·lectiu bàsicament compost pels tres partits anomenats constitucionalistes. Hi confien un 15% dels votants del PSC -el partit insisteix, precisament, que la solució passa per una reforma constitucional que millori l’encaix de Catalunya-; també hi ha esperança entre els electors del PP (18%) i Ciutadans (18,8%), formacions que es neguen a qualsevol concessió fora de l’actual sistema autonòmic.

L’escenari ajuda a clarificar la via unilateral. La gran quantitat de persones que defineixen la seva posició per a l’1-O ve donada per un clima polític en què la Generalitat ha refermat que farà igualment el referèndum i de l’executiu espanyol no se n’espera res més que una resposta judicial o legal. “L’oferta de l’Estat espanyol ni hi és ni se l’espera”, va dir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la setmana passada. Tampoc l’esperen els ciutadans, tot i que els votants del no són una mica més confiats: un 14,1% dels que volen quedar-se a Espanya confien en una oferta per millorar l’autogovern, mentre que només un 3,1% veuen opcions de pactar la votació. En el flanc independentista, el 85,3% no veuen cap oferta a l’horitzó.

Contra la judicialització

L’única resposta que s’espera de l’Estat és, doncs, la que hi ha hagut fins ara: brandar els tribunals, una via que genera rebuig en la societat catalana. Un 58,5% censuren la condemna als impulsors del 9-N -l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau han sigut inhabilitats- i consideren que la solució hauria de ser política. En canvi, un 18,1% avalen la judicialització i mantenen que els tribunals han d’aturar el Procés. Un 17,2% prefereixen no definir-se.

Tot i que el rebuig és majoritari, el govern espanyol sí que aconsegueix que bona part dels defensors de l’statu quo avalin l’estratègia. Entre els contraris a la independència, el 40,9% veuen bé les condemnes pel 9-N, per un 29% que demanen una solució política. El suport a l’estratègia del govern espanyol és encara més gran entre els seus votants: el 66% dels electors del PP veuen bé la judicialtizació, un percentatge que es redueix al 60,7% dels de Ciutadans. Dels tres partits que opten pel no, el PSC és el que té menys votants favorables a l’acció dels tribunals per frenar el Procés: només un 27,5% dels seus votants ho avalen.

La conclusió de l’enquesta, doncs, és que els catalans voldrien alguna resposta política del govern espanyol que no passés pels tribunals, però hi tenen una nul·la confiança. En cinc anys de Procés, però, no hi ha hagut cap mena d’oferiment de l’Estat. Una oferta d’autogovern -els que defensen l’anomenada tercera via sempre parlen de millorar el finançament i les infraestructures, respectar la llengua i considerar Catalunya una nació- que aspiri a millorar l’encaix de Catalunya a Espanya. Sense cap alternativa, els catalans se situen majoritàriament al costat del seu Govern de cara a l’1-O.