Un de cada quatre jutges creu que la imatge d'Espanya a Europa ha quedat "debilitada" després del judici al Procés
El 88% lamenten que els polítics judicialitzin els problemes en lloc d'arribar a acords
MadridEn plena polèmica per la reforma exprés per a l'elecció del Consell General del Poder Judicial que han proposat el PSOE i Unides Podem, l'òrgan de govern dels jutges ha difós aquest divendres una enquesta a un total de 1.000 membres de la carrera judicial a Espanya en què el 94% dels jutges creuen que són totalment independents per prendre decisions, però una immensa majoria (un 83%) lamenten que tots els governs, independentment de la ideologia, tinguin més interès en controlar la justícia que en millorar-la. A això s'hi suma que el 88% sostenen que els polítics eludeixen la seva responsabilitat i opten per judicialitzar els assumptes complexes en lloc d'arribar a pactes i acords.
L'enquesta, elaborada per l'institut demoscòpic privat Metroscopia entre el 8 i 22 de setembre a un 20% de la plantilla de jutges, conté un apartat específic sobre el judici al Procés celebrat el 2019 al Tribunal Suprem. La majoria (un 59%) creuen que la imatge de la justícia espanyola a Europa va sortir reforçada del judici, mentre que un 23% consideren que va sortir-ne debilitada. Un 3% opinen que ni una cosa ni l'altra, mentre que un 15% eviten valorar-ho. La fotografia millora quan es pregunta sobre si la imatge de la justícia n'ha sortit reforçada dins de l'Estat. Un 68% consideren que n'ha sortit reforçada i un 21% debilitada.
En contra de la reforma de Sánchez
La valoració dels jutges arriba en un moment especialment delicat per al govern de Pedro Sánchez, enfrontat amb el president del CGPJ, Carlos Lesmes, que ja fa gairebé dos anys que està en funcions. L'òrgan de govern dels jutges s'aferra així, amb dades a la mà, a la necessitat d'acabar amb l'elecció per part del Congrés i el Senat dels vocals que integren el Poder Judicial. Un 90% donen suport que 12 dels 20 vocals que integren l'òrgan de govern dels jutges siguin designats a través de l'elecció directa pels membres de la carrera judicial. És a dir, que no s'escullin amb un acord entre bambolines dels grans partits espanyols. El mateix percentatge també considera necessari un nou pacte d'estat per la Justícia per remodelar a fons la seva organització i funcionament.
Per això set de cada deu enquestats són partidaris de restringir o prohibir als partits polítics que puguin personar-se com a acusació popular en procediments en què s'investiguen delictes de corrupció o amb significació política. És a dir, que Vox, a tall d'exemple, pogués exercir d'acusació popular en el judici al Procés. Més divisió genera la possibilitat que els fiscals passin a instruir les investigacions, tal com va defensar en el seu moment l'actual fiscal general de l'Estat i exministra de Justícia, Dolores Delgado. Un 55% s'hi mostren en contra i un 41% a favor.
Lesmes suspèn
Però tot i que l'enquesta es dirigeix a censurar l'actitud del poder executiu, els jutges també visibilitzen la falta de suport del Consell General del Poder Judicial. Sis de cada deu enquestats consideren que no tenen prou suport de l'òrgan de govern dels jutges, mentre que un 73% creuen que sí que el reben del Tribunal Superior de Justícia de la seva comunitat autònoma. Pitjor és la nota per al ministeri de Justícia: set de cada deu opinen que no els dona prou suport. De fet, un 94% dels jutges consideren que la seva feina cada cop és més complicada i un de cada quatre creu que la situació a Espanya és pitjor que en altres països europeus.
Recels als mitjans de comunicació
En línies generals, la majoria dels enquestats asseguren que no han rebut mai pressions ni del govern espanyol, ni dels autonòmics, ni de les administracions locals. Ara bé, sí que són més freqüents des dels partits polítics, els grups econòmics i, més sovint, des dels mitjans de comunicació. Un de cada deu diu que se sent pressionat pels titulars de diaris i telenotícies i un 84% creuen que els mitjans no reflecteixen adequadament el dia a dia de la judicatura.
Les respostes, però, varien quan es pregunta en línies generals –no des d'un punt de vista personal– si els jutges generals tenen en compte les pressions quan han de redactar una sentència. Un 10% consideren que és freqüent que així sigui, un 52% diuen que passa en poques ocasions i només un 32% diuen que no passa mai.