Per què es va enfadar tant Sánchez amb les bales de Rufián?

Sens dubte les dues imatges més impactants del debat de política general van ser els cartutxos de Melilla que Gabriel Rufián va ensenyar a la tribuna del Congrés i la dels diputats de Bildu drets durant el minut de silenci per Miguel Ángel Blanco que va proposar la portaveu popular, Cuca Gamarra. Totes dues tenen més història del que es va poder veure per televisió.

Pedro Sánchez es va enfadar molt amb Rufián quan va ensenyar les bales al Congrés, i així es va poder veure en directe quan negava amb el cap i en la intervenció tan dura que va fer després. El to de Sánchez fins i tot va sorprendre un diputat d’Unides Podem, que després va anar a preguntar-li el motiu. El que segueix és la resposta que li va donar: “Ensenyar bales a la tribuna del Congrés és no entendre Espanya. És no entendre els traumes d’aquest país. Aquí es van disparar bales de veritat el 1981, tal com es pot veure al sostre. I a més aquí dins tenim gent [Vox] que reclama la llibertat a dur armes. Ho sento però havia de recriminar-l’hi”.

És probable que Sánchez tingués por que la imatge de Rufián eclipsés la resta del debat (i per tant tots els seus cops d’efecte), i per això sentís la necessitat de sobreactuar per curtcircuitar qualsevol intent de la dreta per utilitzar-ho com a cortina de fum. De forma sorprenent, però, la dreta va deixar passar l’oportunitat. El cas és que tots dos van parlar el mateix dimarts per rebaixar la tensió i al final del debat, ja dijous, gairebé ningú se’n recordava, de l’incident.

L’eufòria era tan gran a les files socialistes al final de la sessió de dijous que més d’un deuria tenir la temptació de pujar-se Sánchez a les espatlles i fer-lo sortir com un torero del Congrés. Expliquen que a tothom que el va veure li explica les seves aventures amb Biden, Johnson itutti quanti durant la cimera de l’OTAN, com si fos un nen.

En canvi entre populars i voxistes la sensació era que se’ls havia tornat a escapar viu. Sánchez és com el Reial Madrid, quan està pitjor és quan juga millor (i té la sort de cara, esclar). Alberto Núñez Feijóo ha estat desaparegut tota la setmana, i els seus missatges han estat confusos, fins al punt que l’ABC li va recriminar que el PP s’abstingués en el decret de mesures contra la inflació.

El principal error del PP va ser pensar que la carta d’ETA li serviria per tombar Sánchez. La ciutadania esperava un discurs econòmic alternatiu, propi d’un nou PP, i es va trobar amb el PP de Casado i de sempre. Però és que a sobre el tret li va sortir per la culata. Va convocar una vintena d’associacions de víctimes per protestar contra la llei de memòria democràtica que el PSOE va aprovar amb EH Bildu, i es va trobar que algunes d’aquestes entitats es van negar a ser utilitzades d’una forma tan grollera. Fins i tot la germana de Gregorio Ordóñez, Consuelo Ordóñez, va protestar per la utilització partidista del llaç blau. Una setmana negra per a Feijóo, vaja.