Enèsim intent per la llei electoral

Barcelona“No fa l’efecte que ningú es vulgui moure de les seves posicions”. L’auguri el feia ahir al Parlament un dels participants de la ponència per a l’elaboració d’una llei electoral catalana. Nou mesos després de l’última reunió s’ha reprès la feina per explorar la predisposició dels grups a aprovar, en una primera fase, una llei de l’administració electoral -sobre la qual existeix ampli consens- i deixar per a una segona fase l’aprovació del sistema electoral pròpiament dit, on les posicions segueixen enrocades. Però la negativa del PSC -a més del PP i C’s- a participar en l’operació per crear a corre-cuita una sindicatura electoral catalana -com figura en el pacte Mas-Junqueras pel 27-S- força els partits a fer un últim intent, l’enèsim, ara ja a la desesperada, per mirar de pactar en les pròximes setmanes la llei electoral sencera, sistema de repartiment d’escons inclòs.

Així ho van decidir ahir en una reunió llampec de la ponència. Però tenint en compte les impressions dels seus integrants, les possibilitats d’èxit d’aquest nou intent de pactar el sistema, és a dir, la fórmula per convertir els vots en escons, tendeixen a zero. La llei electoral va ser un dels grans objectius de legislatura fixats tant pel Govern com pels grups del Parlament. Les diferències dels partits al voltant del sistema de votació pròpiament dit -desbloqueig de llistes, una o dues urnes, nombre de circumscripcions i sistema de conversió dels vots en escons- han portat la discussió a una situació de bloqueig. No, en canvi, sobre tot el que està relacionat amb l’administració electoral -autoritat electoral, vot electrònic, transparència, mesures d’estalvi, mailing conjunt, blocs electorals, règim d’incompatibilitats...-, que acapara nou dels deu títols que configuren la llei.

Proposta del 2009

Precisament la situació de bloqueig va fer que Artur Mas i Oriol Junqueras acordessin explorar una proposta, la de fragmentar la llei, com ja havia posat damunt la taula ICV-EUiA el 2009, que permetria celebrar la cita del 27-S amb una autoritat electoral pròpia i ja no sota el control de la Junta Electoral estatal.

Si bé en un primer moment CiU i ERC veien possibilitats que la llei per dotar Catalunya d’una junta electoral pròpia pogués aprovar-se per simplement majoria absoluta, els juristes del Parlament confirmaven ahir l’obligatorietat estatutària que sigui avalada per la majoria reforçada de dos terços, 90 diputats. I la negativa, si més no “d’entrada”, del PSC, però també del PP i C’s, ho impossibilita. CiU, ERC i ICV-EUiA sumen 84 escons -87 si hi afegim la CUP, que ahir no era a la ponència-. Malgrat la negativa inicial dels socialistes, CiU i ICV-EUiA -i ERC amb més escepticisme- confien que un cop hi hagi una proposta d’articulat redactada, almenys de la llei de l’administració electoral, el PSC tindrà molt difícil despenjar-se’n. Perquè, argumenten, només l’administració electoral per si mateixa ja implica avantatges, com un estalvi que calculen que podria superar els tres milions d’euros, enduriria el règim d’incompatibilitats, introduiria el vot electrònic i flexibilitzaria els blocs electorals, entre d’altres.

Ahir el diputat d’ICV-EUiA Jaume Bosch, amb ànim de buscar un desllorigador, va plantejar la possibilitat que la llei, més enllà de l’administració i la sindicatura, millori l’actual sistema amb el desbloqueig de les llistes, de manera que els electors tindrien el poder de modificar amb el seu vot l’ordre de la llista proposat pels partits. Una proposta que veien amb bons ulls CiU i ERC si havia de facilitar un acord, però que van rebutjar els altres partits, que insisteixen que, si no es modifica el sistema de dalt a baix per canviar la relació entre l’elector i l’elegit, no cal posar-s’hi.

Ortega s’hi implicarà

El principal escull pel que fa al sistema electoral radica ja no tant en el nombre d’urnes -una per a les llistes nacionals de partit i una segona per escollir els diputats per districtes uninominals- sinó en el nombre de circumscripcions. CiU i ERC rebutgen la circumscripció única que exigeix el PSC i que, si bé incrementa la proporcionalitat, sacrifica el pes electoral del territori.

Dijous al vespre en una conferència a Girona la vicepresidenta Joana Ortega es va comprometre a esmerçar “tots els esforços” per teixir l’ampli consens per fer que la llei “sigui una realitat ben aviat”. I va apuntar el seu model ideal, amb llistes desbloquejades: “La meitat dels representants escollits per llistes i, l’altra meitat, en circumscripcions molt menors i lligades al territori”. Però no va detallar el nombre de circumscripcions per al recompte, la clau per a un eventual acord. Però l’horitzó del 27-S dificulta encara més una negociació que porta més de 30 anys sense fructificar.

La ILP de Ciutadans pel Canvi, a la ponència

La ponència electoral es reunirà a partir d’ara cada divendres al matí. Els grups repassaran un per un els deu títols de la llei, un dels quals és el sistema. I hi afegiran un element de debat més: la ILP per la llei electoral impulsada per Ciutadans pel Canvi -plataforma de suport electoral a Pasqual Maragall- l’any 2009. La ILP, que va reunir 90.000 firmes, corregia la proporcionalitat en benefici dels territoris més poblats, apostava per un nombre de diputats variables entre 120 i 150 en funció de la participació, llistes desbloquejades i set circumscripcions veguerials.