Encallat el nou intent de fer una llei electoral catalana

BarcelonaNingú va dir que seria fàcil i, efectivament, no ho està sent gens. L'enèsim intent d'impulsar una llei electoral pròpia per a Catalunya, que es tornava a gestar el setembre passat, s'ha tornat a encallar. Tres mesos després, els partits encara no s'han posat d'acord en com començar a fer la feina. Per ara, doncs, continuarà vigent l'anomalia de Catalunya com l'única comunitat que no ha aconseguit fer una llei així des de la Transició i que es regeix per la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), del 1985 i força antiquada en alguns aspectes. De cara al nou any, els partits asseguren que ho tornaran a intentar.

Comptar les vegades que s'ha intentat fer una llei electoral catalana resulta una ingent feina d'hemeroteca. Amb més o menys seriositat, una quinzena. El 17 de setembre d'aquest any es va produir l'últim intent. Tots els grups parlamentaris –excepte Vox– van rebre al correu una proposta formal d'ERC per formar una ponència conjunta al Parlament i començar a elaborar la llei. Només calia firmar-la i posar dia i hora per reunir-la, però no es va arribar a concretar. "Està tot exactament igual. L'intent d'ERC no ha tirat endavant", explica a l'ARA un diputat experimentat, que ja ha viscut diverses temptatives.

El conflicte actual rau en el qui i el com s'impulsa aquest nou intent de fer la llei. "Per nosaltres no ha sigut", defensen des del grup republicà, que consideren que posar en marxa una ponència conjunta era l'escenari ideal per començar a treballar, ja que la responsabilitat recau en el Parlament. "De cara a l'any que ve ho reprendrem", es mostren confiats. Diverses fonts parlamentàries consultades per l'ARA asseguren que un dels problemes és que Junts fa una aproximació diferent sobre com s'ha d'encarar la llei: vol que el Govern hi tingui un paper preponderant. En definitiva, hi ha una pugna sobre qui lidera el projecte o, el que és el mateix, si la llei la redacta l'executiu o la cambra catalana. De fet, la consellera en la matèria, Victòria Alsina, ja ha dit en més d'una ocasió que fer aquesta llei és un dels seus objectius: "M'agradaria impulsar la llei electoral catalana aquesta legislatura", va dir fa uns mesos a l'ARA. Des del departament confirmen que continua sent "una prioritat", però no donen més pistes.

El tercer actor destacat de la partida és el PSC, que encara fa una altra aproximació diferent sobre com afrontar el problema. Fonts socialistes asseguren que la clau de volta no és tant que la llei la impulsin el Parlament o el Govern sinó que, abans d'engegar la maquinària, els partits tinguin un acord avançat sobre quin ha de ser el nou sistema electoral de Catalunya, el mecanisme que tradueix els vots en escons. "Comencem pel problema gros. Hem de tenir un acord sobre això, i tota la resta ja vindrà", diuen. Creuen, doncs, que posar en marxa una ponència legislativa o que el Govern presenti el seu propi projecte de llei serà feina en va si abans no hi ha un pacte en aquesta qüestió. De fet, els de Salvador Illa recorden que, en els intents anteriors de fer la llei, "el 90% de la norma estava acordada" i sempre fracassava en el mateix punt: el sistema electoral.

La majoria que ho complica

Aquest és, amb tot, el nucli del problema. Està majoritàriament acceptat que el sistema actual beneficia els partits independentistes, amb major implantació al territori, i perjudica els constitucionalistes, que són més forts en zones metropolitanes. Els vots de les circumscripcions de Lleida, Girona i Tarragona tenen més pes que els de Barcelona. És l’etern debat sobre què ha de prevaldre, si la proporcionalitat del vot de cada ciutadà o que tots els territoris se sentin ben representants a l’hemicicle. Mai s’ha trobat una fórmula que generi consens. Tot i això, la fotografia electoral mai és fixa i, per exemple, ara ERC ha guanyat implantació en terreny metropolità.

Sigui com sigui, la fórmula electoral sempre ha fet encallar la llei perquè uns partits veten els altres i, a més, per aprovar la norma es necessita una majoria qualificada de 90 diputats –i no de 68–, cosa que ho complica tot. La falta d'acord en aquest punt impedeix impulsar la resta de millores que podria portar la llei, com per exemple modernitzar el procés electoral –vot electrònic, digitalització del cens o agilització del vot per correu–, intentar reduir les despeses electorals –enviant la propaganda electoral de manera conjunta– o tenir una sindicatura electoral pròpia que no fiï la resolució de les disputes a la Junta Electoral Central. Aspectes que facilitarien el vot en l'actual context de pandèmia.

Tenint en compte la fita dels 90 vots necessaris, qualsevol solució passa perquè es posin d'acord ERC, JxCat i el PSC, que en sumen 98. Difícilment es pot prescindir d'un dels tres principals partits per tirar endavant. Fa uns mesos hauria sigut impensable, però recentment els tres grups han aconseguit posar-se d'acord per desbloquejar la renovació d'òrgans com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o el Síndic de Greuges, que feia anys que estava encallada. El pròxim repte a l'horitzó, la llei electoral.