Els empresaris investigats per fer la publicitat de l'1-O diuen que van rebre l'encàrrec d'un intermediari del Govern

Asseguren davant del jutge que investiga l'organització del referèndum que no han cobrat

Ladvocat de Josep Maria Jové, Andreu van den Eynde, a la sortida de les declaracions dels quatre empresaris a la Ciutat de la Justícia
Montse Riart
07/03/2018
1 min

BarcelonaTres dels quatre empresaris investigats per confeccionar la publicitat de l'1-O han assegurat davant del jutge que investiga l'organització del referèndum que va ser un intermediari que actuava en nom del Govern qui els va fer l'encàrrec. Els tres investigats, que han declarat aquest dimecres a la tarda davant del jutge d'instrucció 13 de Barcelona, també han explicat que no han cobrat per la feina feta, perquè no saben a quin departament facturar-la.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons fonts judicials, els tres empresaris haurien coincidit a assenyalar que el suposat intermediari que actuaria en nom del Govern era un professional 'freelance' que es presentava com a responsable de disseny de la Generalitat. Haurien dit que els van contactar per telèfon i per correu electrònic. Els treballs s'haurien fet sense contracte, tot i que els tres empresaris haurien explicat, segons les mateixes fonts, que van enviar-li al suposat intermediari un pressupost, que va ser acceptat.

L'acusació popular, exercida per Vox, considera que es tracta d'una estratègia de defensa i que el Govern podria haver efectuat els encàrrecs mitjançant un intermediari per no exposar-se directament, després que el Tribunal Constitucional suspengués la votació.

Ara demanaran al jutjat que intenti identificar aquest home. El quart empresari citat aquest dimecres s'ha acollit al seu dret a no declarar. El jutjat d'investigació número 13 va obrir la causa arran d'una querella de Vox però no pel referèndum, sinó per les conferències de l'exsenador d'ERC i exmagistrat Santi Vidal, que va arribar a assegurar que el Govern tenia dades fiscals confidencials dels ciutadans. Després va ampliar la investigació fins a convertir-la en l'actual macrocausa que implica ja una trentena d'investigats.

stats