Dos empresaris reconeixen que van facturar al Palau treballs de Convergència per ordre del partit

BarcelonaJa no són només Fèlix Millet, Jordi o Gemma Montull. Dos empresaris es van sumar ahir a la llista de confessions sobre el finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música. Els exresponsables de les empreses Altraforma i Hispart van admetre durant la seva declaració com a acusats al judici que havien facturat al Palau treballs i serveis efectuats per a Convergència. Van assegurar que ho van fer seguint ordres del mateix partit d'Artur Mas. En el cas d'Hispart es tracta de 13 factures per a la campanya de Convergència a les eleccions del 2004 al Congrés que sumen 824.000 euros. Pel que fa a Altraforma, són tres factures entre el 2006 i el 2007 que sumen 190.778 euros.

La revelació va arribar just quan semblava que al partit tornaven a posar-se-li les coses de cara, després que els dos exdirectius de Ferrovial acusats de pagar comissions a Convergència a canvi d'adjudicacions per obra pública ho neguessin tot durant la seva declaració judicial. La declaració dels dos empresaris va donar ales a la tesi de la fiscalia i l'acusació popular, que consideren que una part dels diners que Ferrovial va donar al Palau de la Música van servir per pagar precisament aquestes factures de proveïdors de Convergència.

"Em van dir de Convergència que ho facturés al Palau", va explicar l'exdirectiu d'Hispart Juan Manuel Parra respecte als treballs que l'empresa havia fet per a la campanya electoral del 2004. Quan el fiscal Emilio Sánchez Ulled li va preguntar qui l'hi havia ordenat va contestar que "el senyor Carles Torrent", amb referència a l'extresorer de CDC mort l'any 2005 i que va ser substituït per Daniel Osàcar. La confessió de l'empresari d'Altraforma Miguel Giménez no va distar gaire de la de Parra: "Ens van trucar de Convergència i ens van dir: 'Factura aquí i amb aquest concepte'". També va detallar que, per ordre del mateix partit, van "canviar el concepte de les factures perquè semblés que eren treballs per al Palau". Giménez va disculpar-se pel seu comportament. "Vaig ser excessivament frívol acceptant-ho perquè necessitava cobrar, tenia els proveïdors a sobre", va excusar-se. La confessió podria servir als empresaris per reduir els tres anys de presó que demanaven la fiscalia i l'acusació popular per a ells.

Desvinculen Osàcar

El fiscal va insistir molt als empresaris per intentar vincular l'extresorer de CDC Daniel Osàcar amb les factures abonades al Palau per ordre del partit, però no se'n va sortir. El representant d'Altraforma va dir que no recordava qui de Convergència li havia ordenat facturar els treballs al Palau. I el d'Hispart va dir que havia sigut Torrent. Com que en aquest cas es tracta de 13 factures i algunes d'elles no s'havien pagat quan l'extresorer va morir el 2005, el fiscal va repreguntar-li si després havia contactat amb Osàcar per saber què havia de fer per cobrar-les: "Quan li vaig trucar em va dir que no en sabia absolutament res". Tot i així, Osàcar li hauria recomanat que parlés "amb el Palau". Segons l'empresari, Montull els va acabar abonant 30.000 euros. "Per fer-nos callar, suposo", va afegir.

La fiscalia també acusa altres empreses de prestar-se a fer factures falses per treballs inexistents al Palau per camuflar les presumptes comissions de Ferrovial a Convergència. Després les empreses farien donacions al partit per fer-los arribar els diners. Una de les societats a qui assenyala el ministeri públic és Mail Rent, que actualment està en concurs de creditors. Pedro Luís Rodríguez, el seu exresponsable, va admetre ahir al judici que van donar al partit 775.000 euros –un 10% de la seva facturació anual–. L'empresari, però, va negar que formés part d'aquest entramat i es va limitar a dir que van decidir fer les donacions perquè Convergència era "un bon client". Com que l'empresa està en concurs de creditors, l'administrador concursal declararà també al judici en qualitat de testimoni més endavant.

Ferrovial ho nega tot

L'ex director general de Ferrovial a Catalunya Pedro Buenaventura i el responsable de relacions institucionals, Juan Elizaga, també van negar les acusacions. "¿Es va servir de la influència de Convergència per aconseguir adjudicacions a Catalunya?", va preguntar Ulled a Buenaventura. "Rotundament no", va negar. Tots dos van donar la mateixa justificació a l'hora d'explicar per què la constructora havia donat fins a 11 milions d'euros al Palau de la Música durant els anys en què va exercir de patrocinador. Van dir que ho havien fet per motius promocionals, perquè s'havien de donar a conèixer a Catalunya, on la constructora no tenia presència. "Les contraprestacions eren per a patrocinis culturals, mai vaig sentir dir res d'obra pública", va dir Elizaga.

Segons la fiscalia, la constructora va triplicar les donacions al Palau durant els set anys en què va començar a tenir adjudicacions a Catalunya. Tant Buenaventura com Elizaga van assegurar que es tractava novament de donacions amb objectius culturals per promocionar-se entre la societat catalana. La fiscalia va exhibir a Buenaventura un correu suposadament enviat a Millet no per aquest directiu, sinó per un dels seus antecessors, Rafael Puig-Pey, en què reclamava a l'exresponsable del Palau "un esforç": "Fèlix, t'adjunto les dades d'empreses constructores que treballen per a la Generalitat. Com veuràs, la nostra posició l'any 1995 no és destacada i el 1996 no ens han adjudicat gens. En aquest sentit hem de treballar per millorar la quota". L'exdirectiu de Ferrovial es va limitar a dir que desconeixia el correu, tot i que va admetre que Puig-Pey li havia dit que Millet tenia "contactes" amb el Govern. Tant ell com Elizaga van reconèixer també reunions amb Millet i Montull, que van emmarcar en els patrocinis culturals. A Daniel Osàcar, van dir, no el van arribar a conèixer mai.