L'empresa dels ducs de Palma era una "disfressa mercantil" per desviar diners, segons el jutge del cas Nóos

PalmaEl jutge José Castro avança a la interlocutòria en què cita com a imputada la infanta Cristina de Borbó (primera part i segona part) que Aizoon −l'empresa que la filla del rei tenia a mitges amb el seu marit, Iñaki Urdangarin− era una "societat pantalla". Una "disfressa mercantil" que "tenia com a objectiu real ingressar part dels diners obtinguts per l'Instituto Nóos" de contractes que tenen "clars indicis de ser delictes de malversació de fons públics". Aizoon també hauria servit, insisteix, per ingressar beneficis obtinguts per Urdangarin, de manera que aquest s'estalviava d'incloure'ls a la declaració de la renda i pagar-ne els imposts corresponents.

Cal recordar que, segons les investigacions del fiscal i del jutge, Urdangarin feia servir Aizoon per facturar a l'Instituto Nóos i cobrar així la seva part dels beneficis que la presumpta fundació sense afany de lucre aconseguia dels contractes milionaris amb les administracions per activitats com els congressos Illes Balears Forum i Valencia Summit. El fiscal Pedro Horrach ha calculat que Urdangarin i Diego Torres haurien pogut desviar fins a uns quatre milions d'euros facturant despeses falses o manipulades a l'Instituto Nóos a través de societats pantalla com Aizoon.

L'empresa de la filla del rei i el seu marit, doncs, era "un camí per al repartiment dels beneficis" que "obtenia il·lícitament l'Instituto Nóos". Aizoon també va participar en el creuament de "factures fictícies entre les diferents entitats que conformaven l'entramat societari" de Nóos "per equilibrar els beneficis d'avant d'Hisenda per tributar el mínim possible". El jutge Castro també constata a la interlocutòria que "hi ha una desviació de fons de la societat als seus dos únics socis", Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin, diners que "van servir per pagar despeses estrictament personals" dels ducs de Palma que s'haurien hagut d'incloure a la declaració de la renda. "Però és evident que ni Iñaki Urdangarin ni Cristina de Borbó", afegeix, "no ho van fer mai de manera que vagin consumar reiterats fraus a la hisenda pública".

Però només es considera que hi ha delicte fiscal si superen els 120.000 euros defraudats en un sol exercici. El jutge admet que, per saber-ho, caldria dividir per dos totes les despeses sense res a veure amb l'activitat d'Aizoon i calcular la quota que s'hauria defraudat. Admet "escassament probable, encara que no mereixedor d'aplaudiment", que el frau, per cadascun dels ducs de Palma, superi aquesta quantitat. Amb tot, això no vol dir que no calgui interrogar la filla del rei sobre aquesta qüestió. El jutge afegeix: "Presumir que, qui suposadament s'ha lucrat de la manera anteriorment exposada, desconegués per complet allò de què se li parlaria i que per això no valdria la pena preguntar-li és inadmissible".

El jutge també recorda que el notari de la trama Nóos i de la compra del palauet dels ducs, Carles Masià, va declarar que la filla del rei d'Espanya tenia la meitat d'Aizoon per "tenir un escut davant d'Hisenda", segons el notari havia sentit d'un dels principals puntals de la trama, l'assessor fiscal Miguel Tejeiro. José Castro, a més, posa en dubte que Urdangarin hagués pogut cometre els delictes pels quals se l'investiga en la trama Nóos sense el coneixement de la infanta, i afegeix que preguntarà a la duquessa de Palma per què va voler participar de la direcció de l'Instituto Nóos.