Empat a un any del referèndum

BarcelonaEl Govern s’ha compromès a consultar la ciutadania el setembre del 2017 en un referèndum vinculant sobre la independència que, un any abans, està completament obert. El tercer -i últim- baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió d’aquest any presenta un empat gairebé absolut entre el sí i el no. Un 45,1% dels catalans es mostren contraris a la creació d’un nou estat independent i el 44,9% hi són favorables. Tres persones de diferència en una enquesta feta a 1.500 ciutadans, la més àmplia que es fa a Catalunya.

“Tenim una meitat del país que vol la independència i una altra que no la vol. És una xifra bastant estable en el temps”, va explicar ahir el director del CEO, Jordi Argelaguet. El baròmetre no pregunta específicament sobre el referèndum -no ho farà fins que tingui data i pregunta definides-, però demana que la gent es posicioni a través d’una pregunta binària que s’assembla molt a les opcions que ERC, el PDECat i la CUP han posat sobre la taula.

Des del 9 de novembre del 2014, el no s’ha mantingut com a opció predilecta per als catalans en els baròmetres, amb una única excepció: el passat mes de juny el sí es va enfilar fins al 47,7%, el percentatge més alt en aquest període. En els últims mesos els partidaris de la independència s’han reduït un 2,6%, un percentatge pràcticament idèntic al del creixement dels que hi són contraris. “Pot haver-hi algun element que faci repuntar una opció o l’altra, però en general es mantenen força estables”, va insistir Argelaguet.

Una oferta creïble de l’Estat

Segons el director del CEO, hi ha principalment dos elements que podrien fer decantar la balança. El primer, el nivell de mobilització d’un dels blocs. “Actualment el sího està més que el del no”, va puntualitzar Argelaguet. L’altre factor desestabilitzador és la possibilitat que el govern espanyol faci una oferta “acceptable” per a la majoria del Parlament. Els catalans s’han anat tornant descreguts respecte a aquesta hipotètica oferta. Un 72,2%, segons l’enquesta, ho veuen poc o gens probable i només un 17,9% creuen que és bastant o molt probable que arribi. En un any, el percentatge de descreguts ha crescut en vuit punts.

La del CEO no ha sigut l’única enquesta de la setmana. L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) va fer pública la seva dilluns passat amb una pregunta concreta sobre el referèndum que atorgava avantatge als independentistes. Un 43,8% optarien pel sí i un 33,6% ho farien pel no. Un 17% dels 1.200 enquestats afirmaven que no participarien en la votació. Experts consultats per l’ARA expliquen, però, que en cas que el referèndum es concretés o que tingués l’aval de l’Estat bona part dels indecisos i dels abstencionistes podrien participar-hi majoritàriament per sumar-se al no.

Majoria absoluta al Parlament

ERC i el PDECat difícilment tornaran a presentar-se junts a unes eleccions al Parlament. Els republicans recorden sovint que Junts pel Sí va ser una candidatura puntual per a unes eleccions extraordinàries. El CEO, però, agrupa les persones que espontàniament responen Esquerra i CDC -el PDECat no s’ha consolidat encara com a marca segons Argelaguet- en la categoria Junts pel Sí. Segons la intenció directa de vot, ERC captaria la majoria de votants de Junts pel Sí.

La suma dels dos partits tornaria a guanyar les eleccions catalanes. Perd 4 punts en intenció directa respecte al mes de juny, però l’estimació del CEO el continua situant en una forquilla d’entre 60 i 62 escons. La majoria independentista es posaria en risc segons el baròmetre. La CUP, que també baixa lleugerament respecte al mes de juny, té una caiguda més acusada si es compara amb els resultats del 27-S. Els anticapitalistes perdrien entre 2 i 4 dels 10 diputats que tenen avui i més del 40% dels votants. En la forquilla alta, JxSí i CUP arribarien als 70 diputats, per sobre dels 68 que fixen la majoria, però en la part baixa de les estimacions es quedarien en 66.

JxSí manté el 87% dels votants de les últimes eleccions catalanes i els anticapitalistes només són capaços de retenir-ne el 57%. La majoria dels que marxen de la CUP arriben a JxSí (21%) i també van a parar als indecisos (9%), als comuns (8%) i als abstencionistes (4,5%).

La segona posició a l’hemicicle se la disputen els mateixos que apunten totes les enquestes: C’s obtindria entre 20 i 21 diputats i un 15,7% del vot, mentre que els comuns estarien a prop de doblar els resultats de Catalunya Sí que es Pot amb una forquilla d’entre 19 i 20 diputats i un 15,4% del vot. El PSC, amb 14-15, i el PP, amb 13-14 escons, acabarien de configurar l’hemicicle. Els populars són, de fet, els que més creixen en l’enquesta. Guanyarien entre 2 i 3 diputats i Argelaguet relaciona aquest fet amb la investidura de Mariano Rajoy, que va coincidir amb la recollida de les dades.

Al Congrés, ERC atraparia En Comú Podem en nombre d’escons, entre 12 i 13, però encara estaria a quatre punts de distància pel que fa al vot popular. Tots dos creixen i es distancien de la resta. El PDECat (6-8), el PSC (6-7) i C’s (3-5) estan a la baixa i el PP consolidaria els 6 diputats que va obtenir el 26 de juny.

Pel que fa a la valoració de líders polítics, Oriol Junqueras segueix un baròmetre més al capdavant amb un 5,29, seguit de Carles Puigdemont amb una nota de 5,25. Amb un 1,58, l’exministre de l’Interior i nou president de la comissió de peticions al Congrés, Jorge Fernández Díaz, és el polític més mal valorat pels catalans.