Laura Vilagrà: "Em semblaria absurd que Junts no aprovés la derogació de la sedició"

BarcelonaLaura Vilagrà és la consellera de la Presidència i s’ha convertit en la principal interlocutora de la Generalitat amb el govern espanyol a la taula de diàleg. Allà s’ha gestat la reforma del Codi Penal que condiciona ara mateix el tauler polític.

Com es va gestar l’acord de derogació del delicte de sedició?

— Fa setmanes que hi treballem. A l’última taula de negociació de l’estiu ja anunciàvem que aquests pròxims mesos hi havia d’haver resultats en la desjudicialització i ara portem els fruits d’aquesta taula. Uns fruits substancials en la línia de posar fi a la repressió que l’estat espanyol ha exercit sobre els independentistes.

Està satisfeta amb la reforma?

— No és el Codi Penal que Esquerra tiraria endavant, però sí que estic molt satisfeta perquè fa una setmana o dues, o un mes, ningú hauria dit que Esquerra aconseguiria derogar aquest delicte. La majoria de les persones ho consideraven imprescindible, volien la derogació. Això és el que la ciutadania de Catalunya volia i ho hem aconseguit.

Què ha canviat per fer-ho possible?

— Hi havíem de treballar amb discreció. El Consell d’Europa i les Nacions Unides deien que hi havia uns delictes a l’estat espanyol que no tenien parangó a Europa, que s’havien d’eliminar. No reformar, sinó eliminar, i, per tant, ha estat possible en el marc d’una negociació.

¿Per la pressió d’Europa i també per la supervivència dels dos governs a través dels pressupostos?

— Hi havia una necessitat imperiosa de treballar en la resolució del conflicte polític i sobretot en la carpeta antirepressiva. No vinculem una cosa amb l’altra, però és evident que sense això era molt difícil qualsevol altra negociació.

¿Per tant, garanteixen o no garanteixen els pressupostos al govern de Pedro Sánchez?

— El que estem fent és negociar carpetes. Des de l’escut social a una reactivació econòmica que convé en molts sectors. Aquest és el paquet negociador. Si això ens satisfà, si és bo per a Catalunya, si aconseguim uns resultats tangibles també en aquest camp, òbviament facilitarem els pressupostos de l’Estat. És una negociació encara oberta.

Estan més a prop d’aprovar-los?

— Hi treballem en paral·lel. La negociació avança en alguns termes i en uns altres convé millorar-la. La situació social, econòmica i ambiental fa absolutament necessari que tinguem uns bons pressupostos. Si són bons per a la ciutadania, doncs els podrem aprovar.

¿Si es tornés a fer l’1 d’Octubre amb aquest Codi Penal, creu que no hi hauria condemnes?

— El Tribunal Suprem va retorçar el dret per condemnar els nostres líders polítics amb una interpretació molt rocambolesca de la legislació. Havíem de modificar-la. En els acords de governabilitat vam dir que ens dotaríem d’uns mesos de negociació i és el que estem fent, però que si d’aquesta negociació no en sortia la resolució del conflicte, obriríem una nova etapa i un nou embat. Doncs ens estem preparant perquè l’Estat mai més ens pugui reprimir amb la duresa amb què es van reprimir els presos independentistes en aquell moment.

Amb la derogació del delicte de sedició hi ha la reforma dels desordres públics agreujats. ¿Tal com s’interpreta, és a dir, amb “intimidació o violència”, pot ser una figura que perjudiqui els drets polítics dels ciutadans?

— No, al contrari. En tots els casos millora la llibertat de protesta i manifestació. No és que el delicte de sedició sigui substituït per un altre: el delicte de sedició s’ha suprimit. A partir d’aquí, ja hi havia al Codi Penal actual el delicte de desordres agreujats per a alguns conceptes. El que planteja la reforma d’ara és que en aquests delictes de desordres agreujats, en certs casos quedin suprimits alguns aspectes com el que va permetre que Tamara Carrasco fos acusada per cridar a la mobilització. S’ha suprimit també l’agreujant d’anar tapat en una manifestació. El que es fa és aclarir en quins casos es considerarà violent o intimidatori un desordre. També s’aclareix alguna qüestió:abans es parlava de violència i d’amenaça. Ara es parla de violència i d’intimidació. Per a ERC, aquest no és el nostre Codi Penal, però en tot cas vegi el matís que abans només la possibilitat d’amenaça ja era un agreujant.

La manera d’interpretar la llei sempre és àmplia. ¿Confia que el Tribunal Suprem faci una interpretació a favor de la reducció de les penes i les inhabilitacions?

— La paraula confiar i Suprem a la mateixa frase no la podem formular. En tot cas, s’hauria de poder revisar la sentència. No hi confio, però s’hauria de fer. Per altra banda, també adoba el camí perquè se’ls reconeguin els drets al Tribunal Europeu de Drets Humans.

¿Per tant, confia més en els tribunals europeus que no pas que ho revisi el Tribunal Suprem?

— Completament. Això adoba el camí d’una sentència més contundent a escala europea.

¿Els exiliats podran tornar a curt termini amb aquesta reforma?

— Cal dir que no ha sigut una reforma que es fa individualment, però sí que també s’elimina el principal delicte pel qual estan acusats. Tot fa pensar que alguna cosa es mourà en aquest sentit, però dependrà de la situació individual de cada persona.

Queda el delicte de malversació, que són fins a dotze anys de presó.

— Sobre el tema de la malversació, cal recordar que és una reforma del PP que va ser fruit, en part, perquè amb el 9-N no van aconseguir condemnes per malversació. Amb aquella reforma, encara que no hi hagi proves ni una despesa acreditada, que és el que va passar l’1-O, se’ls va condemnar per malversació. És clar que hi ha d’haver una reforma i lluitarem perquè hi sigui.

¿Què en pensa de la resposta de Junts a la reforma del Codi Penal?

— Crec que se l’han de llegir bé i veuran el gran canvi substancial. No a cop calent o amb presses, sinó amb rigor. Crec que el salt és brutal. No hi comptava pràcticament ningú, que poguéssim derogar aquest delicte, i ens sembla positiu. No només per les persones jutjades, no només pels exiliats, sinó també per altres persones pendents de judici.

¿Preveu que Junts pugui no votar-hi a favor al Congrés?

— Em semblaria absolutament absurd que la derogació de la sedició, la que va condemnar els nostres líders polítics, i amb moltes persones encara pendents de judici, Junts no l’aprovés. Em semblaria bastant surrealista.

¿L’èxit del govern català i del govern espanyol, d’Aragonès i de Sánchez, estan vinculats?

— Segur que no, perquè tenim models de país molt diferents. El que volem és l’amnistia i l’autodeterminació. Aquest conflicte polític s’acabarà quan la ciutadania de Catalunya pugui votar. Sense aquesta votació no es resoldrà el conflicte polític.

I creu que Sánchez ho acceptarà?

— Tampoc semblava acceptar la derogació de la sedició o els indults. Haurem de treballar molt i haurem de fer servir totes les palanques.

¿Hi haurà reunió de la taula de negociació abans de final d’any?

— Sí, evidentment, és un compromís per escrit. A la taula de l’estiu plantejàvem que ens tornaríem a veure amb acords tangibles.

¿Presentaran esmenes a la reforma de la sedició per canviar la malversació?

— Hi continuem treballant, és un objectiu. Tal com està escrit ara, la malversació no té cap sentit. És per aquest motiu que el judici de l’1-O va tenir unes penes tan importants per als nostres líders polítics i ens sembla que és just fer aquest canvi.

L’ANC es manifestarà el 6 de desembre contra la reforma i acabarà davant la Generalitat.

— És curiós que el 6 de desembre, el dia de la Constitució, en lloc de manifestar-se contra una Constitució que conculca drets com ara no permetre votar, es faci una manifestació contra la derogació de la sedició, que és el delicte pel qual els nostres líders van anar a la presó. És surrealista.

¿Amb el PSC avalant la reforma de la sedició és més fàcil arribar a acords a partir d’ara al Parlament?

— Al Parlament hem pactat coses amb diferents grups, la geometria variable ha sigut important. De fet, hem pactat moltes de les lleis amb els comuns. Hem de negociar-ho absolutament tot, en som molt conscients.

Abans parlàvem del suport potencial d’ERC als pressupostos estatals. ¿Tenen garantit el suport del PSC als pressupostos catalans?

— No, no, no. Nosaltres volem aprovar els pressupostos amb Junts i amb En Comú Podem, els grups amb els quals l’any passat vam tirar endavant els actuals. La base dels pressupostos la va fer el conseller Giró. Vull pensar que Junts no deixarà enrere la ciutadania del país.

¿Es va informar Junts de la reforma del Codi Penal?

— No. Quan eren al Govern i hi havia algun tema important de la taula de negociació, n’eren informats abans. He de dir que sempre van mantenir la discreció. Ara s’han situat fora del Govern i no n’han estat informats.

¿Som davant la perspectiva d’un canvi de socis?

— No. El que fem és negociar tots els temes amb els partits amb els quals més ens avenim. Els pressupostos els hem de treballar amb qui els vam treballar l’any passat, Junts i En Comú Podem. Aquest és l’escenari que ens plantegem. Si no és possible, nosaltres volem tenir pressupostos, l’hi dic amb tota claredat. Ens sembla molt important en un moment complicat. No tenir-los ens situaria en un escenari més complex.

¿Millor aprovar-los amb el PSC que no pas prorrogar-los?

— Ho explorem ara mateix. Vam fer una primera reunió amb el PSC i crec que farem el millor per a la ciutadania.

¿Si no hi ha pressupostos, Catalunya hauria d’anar a eleccions?

— És evident que el millor dels escenaris és que puguem aprovar els pressupostos. Per calendari seria a principi d’any i això vol dir prorrogar tècnicament unes setmanes el pressupost d’ara i poder començar amb un sostre de despesa més alt.

¿El veto al PSC s’ha aixecat?

— El que pretenem és ser útils a la ciutadania. Ho hem demostrat amb la derogació de la sedició del Codi Penal i farem el que sigui més útil per a la ciutadania de Catalunya.