Elisenda Paluzie: “Si la repressió fa que no assumim el risc de més empresonaments, pleguem”

BarcelonaL’exdegana d’economia de la Universitat de Barcelona Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) agafa les regnes de l’ANC en un moment en què la repressió de l’Estat ha obligat els partits a anar amb peus de plom en el seu full de ruta. En canvi, l’entitat manté que cal implementar la República.

En quin moment polític es fa càrrec de l’ANC?

En un de molt complex. S’ha avançat molt en l’objectiu d’aconseguir la independència. Hi ha una majoria consolidada: 47,7% per sobre del 43,3%. Espanya no és el Regne Unit i aquí s’ha fet un referèndum contra l’Estat amb una força popular enorme que va acabar amb una DUI que no es va fer efectiva. I s’ha desfermat una repressió política sense precedents.

¿Des d’aleshores els partits han posat el fre?

Estan molt tocats per la repressió. És comprensible que, de cop i volta, mentalitzar-se per treballar i avançar en aquest context sigui difícil.

Quina ha de ser la relació de l’ANC amb els partits?

Ha de recuperar la distància i fer pressió política. Sent conscients de les febleses de l’octubre, hem de pensar estratègies que ens enforteixin quan es presenti una altra finestra d’oportunitat, que ara és difícil de visualitzar. El full de ruta de l’ANC marca dos objectius: la restitució del Govern legítim i fer efectiva la República, però sense una data concreta.

Hi ha diferents visions en l’independentisme de com arribar a aquesta finestra d’oportunitat.

Des del derrotisme, la inseguretat i la incoherència no s’eixampla res. Dient el contrari del que deies abans no sumaràs a ningú. Ara no pots dir que no ets majoria, és irresponsable. Ara bé, és obvi que com més suports tinguem millor. Del 43% que van votar partits unionistes, no crec que tots ho fessin per convicció. Pot haver-hi una part que ho fes pel catastrofisme econòmic que es va propagar per terra, mar i aire.

¿Està decebuda amb el canvi de discurs d’ERC?

Crec que el seu electorat no el pot entendre. Pots fer un discurs de realisme i dir que som febles, que no ens n’hem sortit, fer autocrítica, però el que no pots fer és ara dir que no hi ha majoria després d’haver pressionat per fer la DUI a l’octubre.

Òmnium també s’ha abonat a aquest punt de vista. ¿Pot haver-hi un distanciament amb l’ANC?

Si Òmnium opta per no intervenir en política com en el passat, és evident que farem coses diferents. Però hi ha molts temes on podem col·laborar.

Com es manté el discurs de l’octubre si el 27-O no va tenir efectes i s’està objectivament pitjor?

El que no has de fer és passos enrere discursius. Hem de saber si hi va haver falta de determinació o por a la reacció violenta de l’Estat o si hi havia elements objectius que van suposar dificultats. Es va produir un error que era pensar que des de la feblesa l’Estat negociaria; no dialoga tret que no tingui altre remei. El 10 d’octubre ja anàvem tard i s’allarga per guanyar temps i venent la moto que fem jugades mestres. Amb la trucada de Donald Tusk que diu “No feu res i negociarem” es perd el momentum. Es diu que hi ha una jugada secreta però no hi havia res i ens vam deixar pressionar. Vam donar temps a l’Estat per muntar el 155 i ja no hi va haver un escenari de resistència.

Per què cal investir Puigdemont?

Ho van prometre els partits i és la figura que ens queda del Govern legítim. Amb la seva detenció ha tornat a sorgir que és una causa política i hi ha veus importants a Europa denunciant-ho.

¿Si ell no és investit no es conserva el simbolisme?

En el moment en què hi hagi un altre president, la seva figura perdrà força. D’altra banda, estem en un context en què qui no es pot permetre una Catalunya ingovernable és l’Estat: el PNB li ha dit que no votarà els pressupostos fins que no aixequi el 155. La situació de bloqueig ens afavoreix.

Ara pren força la candidatura de Jordi Sànchez.

S’ha comès un altre error que és intentar investir Jordi Turull perquè ha començat a córrer el rellotge. Ara, aprofitant la indicació de l’ONU, que no s’ha de menystenir, volen investir Sànchez. És veritat que si la justícia espanyola l’hi denega violaria el dret internacional, però i què? Ho fan molts estats i, tot i que estarien obligats a complir-ho, no hi ha una policia al darrere. És ingenu pensar que a l’Estat això li importarà gaire. A més, el problema d’investir Sànchez primer és que dones temps al jutge per suspendre de diputat Puigdemont. És millor investir Puigdemont.

¿Encara que pugui suposar més empresonaments?

Si la repressió ha de fer que no assumim el risc de nous empresonaments, pleguem i anem cap a casa. Tanquem les barraquetes.

¿Vostè és conscient del risc d’anar a la presó?

En soc conscient. No som en l’escenari de quan van assumir la presidència Carme Forcadell o Sànchez.

Per a l’independentisme ¿és millor estar sota el 155 o amb un govern autonòmic?

El 155 és una mica relatiu perquè la gestió del dia a dia la segueixen fent secretaris generals del PDECat i ERC, tot i que és veritat que no permet abordar algunes qüestions més polítiques. És ingenu pensar que amb un govern autonòmic tornaràs a obrir el Diplocat i les delegacions a l’exterior. En realitat, no és tan diferent el 155 d’un govern autonòmic tutelat.

Com s’arriba a un nou momentum amb un govern autonòmic?

Mentre no investeixin Ferran Mascarell, Ernest Maragall, Elsa Artadi, Quim Torra o Marta Madrenas, nosaltres defensarem la restitució de la figura de Puigdemont. Si arribem a l’altre escenari, tindrem temps per pensar bé què va fallar i com. Per exemple, pensar que es poden fer les coses de la llei a la llei és ingenu. Hi ha coses que es poden avançar i ERC va fer una bona feina amb la Hisenda catalana.

¿L’independentisme s’ha d’acostar als comuns?

El que no ha de fer és renunciar al seu projecte per acostar-s’hi. En tot cas, convèncer els comuns que si volen una república més justa i progressista, la catalana és la solució.

¿És una mala notícia que la CUP hagi decidit “passar a l’oposició”?

Ho és que la CUP hagi vist que no hi ha possibilitat d’acord per avançar cap a fer efectiva la república.

Òmnium diu que cal parlar amb els socialistes.

El PSC ha sigut còmplice de la judicialització. Iceta va iniciar la legislatura portant al TC la resolució del 9-N del 2015. Mentre sigui còmplice de la repressió, l’ANC no hi tindrà cap conversa.

Va dir que ja no s’han de fer manifestacions per fer rècords Guinness. Com ha de ser la mobilització?

Hem d’estar preparats per respondre ràpid, i no ens hem de preocupar per si hi haurà molta o poca gent. Diumenge passat alguns actors que es van sumar a la manifestació no ho veien clar per la por o perquè hi pogués haver violència, però ràpidament s’hi van afegir.

¿És partidària de l’acció directa que promouen els CDR?

S’ha d’estudiar bé. La resistència no violenta i la desobediència pacífica és legítima i s’ha aplicat en moltes lluites però s’han de seguir escrupolosament els principis perquè es busca un relat de violència que no ha existit. Alhora hem d’evitar també el paternalisme.

Ja es comença a parlar d’una vaga general.

La Intersindical-CSC està amenaçada amb 100.000 euros de multa per la vaga general del 8 de novembre, perquè es considera política. Potser és millor que hi hagi vagues sectorials. El 26 d’abril n’hi ha una d’estudiantil i hem de parlar amb les pimes i sectors professionals per veure amb quines accions es poden sentir còmodes.