Elin Jones: “Forcadell és a la presó per fer la mateixa feina que faig a Gal·les”

BarcelonaElin Jones (Llanbedr Pont Steffan, 1966) és presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les des del maig del 2016. Forma part dels més de 500 diputats i exdiputats de 25 països que s’han adherit a un manifest per demanar l’alliberament de Carme Forcadell, a qui va visitar divendres passat a la presó de Mas d’Enric.

Com va veure Forcadell?

La vaig trobar forta, determinada i centrada en la preparació del seu judici. Forcadell no hauria de ser a la presó, i li vaig traslladar el meu suport i solidaritat política, amb ella i la resta de presos. Haurien de ser alliberats perquè no han fet més que exercir la democràcia i els seus deures parlamentaris.

Se’ls jutjarà per haver impulsat el referèndum de l’1-O.

Dono suport a l’autodeterminació. No em puc creure que s’intenti aturar el dret de les persones a expressar el seu desig d’esdevenir un estat independent.

Considera que són presos polítics?

Sí, perquè són a la presó sense haver tingut un judici i per la feina que han fet com a parlamentaris. En el cas de Forcadell, per haver permès un debat democràtic. Això és el que faig com a presidenta del Parlament gal·lès i per això em sembla increïble. No puc entendre que avui dia, a la Unió Europea, algú sigui a la presó per fer la meva mateixa feina, per deixar que el Parlament decideixi els seus propis debats, discussions i resolucions.

¿Vostè podria ser processada a Gal·les per aquest motiu?

A Gal·les tenim molts debats sobre l’autodeterminació. Qualsevol partit polític al meu Parlament podria presentar una resolució sobre un referèndum d’independència i seria admesa a tràmit. Els parlamentaris tenen dret a discutir i votar qualsevol cosa que considerin important.

Com valora que els presos siguin acusats de rebel·lió i sedició?

No soc experta en el dret espanyol, però em semblen unes acusacions injustes. Per això crec que s’ha de garantir que el judici sigui just i que hi hagi dret d’apel·lació, també a la justícia europea.

Alguns presos, de fet, estan en vaga de fam per denunciar que se’ls està bloquejant l’accés a Europa.

Demostra la seva desesperació en veure que el procés contra ells no és just. L’Estat hauria de reaccionar.

Com es veu des de Gal·les i el Regne Unit l’existència dels presos?

A Gal·les i a Escòcia hi ha, òbviament, més suports a la causa, però al Regne Unit hi ha una falta general de coneixement sobre la situació. Espero poder contribuir a la sensibilització sobre el tema.

Com creu que la societat catalana hauria de respondre al judici?

Cal reclamar que el judici sigui just i transparent. Espero que hi hagi observadors internacionals i que sigui retransmès perquè arreu del món es pugui valorar si s’està fent justícia.

¿Entendria que hi hagués manifestacions contra el judici?

Sí. I des de Gal·les he vist impressionada com la majoria de protestes a Catalunya, en suport als presos o a l’autodeterminació, són pacífiques.

Quina opinió té sobre el conflicte entre Catalunya i l’Estat?

Penso que el dret de les persones a decidir el seu futur és crucial en qualsevol democràcia, així com el dret a celebrar un referèndum.

¿És més respectuós el Regne Unit que Espanya, en aquest sentit?

L’experiència dels últims vint anys demostra que el Regne Unit ha respectat l’organització de referèndums, com el d’Escòcia, i també els seus resultats.

Davant del veto de l’Estat, el Govern va optar l’any passat pel referèndum unilateral. Què en pensa?

El referèndum va ser resultat d’una decisió del Parlament de Catalunya i, per tant, era legítim. Hi hauria d’haver cooperació entre Catalunya i Espanya per veure com s’apliquen els resultats de la votació.

¿En lloc de buscar un referèndum pactat?

Les dues opcions són raonables, però alguna cosa ha de passar. Molts dels que seguim la política espanyola esperàvem que amb l’arribada de Pedro Sánchez hi hauria canvis significatius en les relacions amb el govern català, però estem decebuts en veure que no hi ha gaire més diàleg. I és amb el diàleg com es resolen els problemes polítics.

Si l’actitud de l’Estat no canvia, què hauria de fer l’independentisme?

Continuar reunint més suports dins i fora de Catalunya perquè s’entengui que els catalans tenen dret a autodeterminar-se.