L'#electolab del 27-S: una radiografia de la candidatura de Junts pel Sí

La transversalitat del projecte suma mentre que resta la desconfiança mútua entre els dos partits. Dedicar-se als indecisos i no encarar les eleccions com si s'hagués guanyat són els principals consells

Raül Romeva, durant la presentació de Junts pel Sí
i Aleix Cuberes
08/09/2015
2 min

Barcelona1. Suma:

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

- Que sigui una candidatura àmplia, pluralista i inclusiva; la incorporació d'independents de trajectòria reconeguda en les respectives disciplines li dóna més recorregut; la voluntat de superar les tradicionals fronteres partidistes i ideològiques.

- El fet de "començar de nou, des de zero" es molt poderós i, comunicativament, més ambiciós i coratjós que simplement "canviar".

- El sobiranisme civil s'ha construït una gran reputació en les manifestacions històriques de les últimes Diades: les imatges que han fet la volta al món són les riuades de persones, cap aldarull ni cap incident, i els somriures anònims de centenars de milers de persones.

- L'ànima Romeva, capaç de construir ponts i entendre's amb qui pensa diferent, el candidat amb una formació i una trajectòria professional quantitativament i qualitativament amb molta força.

- La icona de la candidatura, que es visualitza en tots els actes: la pinya que suma esforços, el "tots per un i l'un per tots".

- Les actituds vitals i els excessos verbals dels líders espanyols durant les properes setmanes, que mobilitzaran el vot resposta.

2. Resta:

- Darrere la voluntat, l'ànima inclusiva i les cares que superen els partits, hi ha la cuina i els aparells dels partits, refugi dels que han manat sempre i espais de finestres tancades, que poden restar potencialitat a l'autenticitat de la campanya.

- La desconfiança mútua entre CDC i ERC s'ha hagut de recosir de forma forçada i urgent, i podria abocar a escenaris de fragilitat i inestabilitat, si no es preveuen els mecanismes de resistència a les pors i les envestides.

- Donar per bona la sensació que el sobiranisme ha tocat el seu sostre de vidre reforça les temptacions de sortir a fer una campanya conservadora i a la defensiva per mantenir mobilitzat l'electoral convençut, renunciant a convèncer i seduir les persones que dubten i no veuen clar la resposta sobiranista.

- Resta credibilitat al debat –estèril– de "majoria en escons o en vots".

- Les retallades, encara que CDC és dels pocs partits europeus que l'austeritat no els ha fet perdre el govern.

3. Multiplicaria:

- Sortir amb el convenciment que no s'ha tocat sostre i que el sobiranisme civil encara pot créixer, dedicar-se a fons i buidar-se les setmanes que queden en els indecisos.

- El recorregut il·lusionant de la candidatura de cara a les eleccions espanyoles del desembre.

4. Divideix:

- Es dóna per fet un resultat positiu i es parla de govern, com si les eleccions s'haguessin guanyat: això s'assembla a l'ànima Mourinho.

- Les ombres i les sospites de corrupció de CDC: s'ha encaixat el cop del darrer episodi, però si no hi ha una resposta contundent i no es construeix un cordó sanitari suficient que aïlli la candidatura de possibles tsunamis que vindran es desgasta i s'allunyen els indecisos.

- Les actituds puristes i excloents quan s'identifica el moviment del "Sí que es Pot" com els adversaris.

- L'excés d'estelades i simbolisme patriòtic que només alimenta els convençuts.

- La diferència carismàtica abismal entre els caps de llista per Barcelona, Girona i Tarragona, amb el de Lleida –tota una declaració d'intencions...

stats