Els partits descarten la reforma exprés de la Loreg per adaptar-la a la situació de pandèmia

BarcelonaEn els últims dies, amb l'embolic generat per si s'ajornava o no el 14-F, alguns partits han plantejat la necessitat de fer canvis substancials en la normativa electoral per adequar de la millor manera possible els comicis al context pandèmic. JxCat ha sigut fins ara el més vehement: dilluns passat va presentar un decàleg de mesures per implementar de cara al 30 de maig. Per la seva banda, Cs ha exigit al Govern que canviï el "vestit jurídic" de l'ajornament electoral per evitar que pugui ser impugnat definitivament, encara que no ha concretat com. Però per introduir canvis significatius en la normativa caldria reformar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg). ¿És possible fer-ho d'aquí a finals de maig?

Tècnicament, la Loreg es podria modificar al Congrés a temps a través del procediment d'urgència –que escurça a la meitat els terminis– o, encara més ràpid, pel de lectura única. Ara bé, com que es tracta d'una llei orgànica, es requeriria que la majoria absoluta del Congrés (almenys 176 diputats) hi estiguessin a favor. Però d'exemples no en falten: la principal norma jeràrquica de l'ordenament jurídic espanyol, la Constitució, es va reformar l'agost del 2011 per lectura única. També hauria de passar pel Senat. I com que les modificacions poden comportar un cost important per les arques públiques, requeriria el vistiplau del govern espanyol, tal com estableix l'article 126 del reglament del Congrés. La necessitat d'aquest consens general complica les coses, i el cost addicional i la complexitat d'algunes mesures, encara més. I no són les úniques dificultats.

JxCat aquest dilluns plantejava introduir el vot electrònic, el vot anticipat als ajuntaments o la possibilitat de votar en dos dies diferents –entre altres qüestions–. Des del partit asseguren que, si les eleccions són el 30 de maig, amb "voluntat política" es podrien fer canvis a la Loreg. En una línia similar s'expressen fonts de la CUP, que no obstant això veuen els terminis "ajustats". Consideren, a més, que abans de plantejar una reforma al Congrés caldria que els partits arribessin a un acord previ a Catalunya. Ara bé, de moment ningú ha plantejat seriosament aquesta possibilitat.

Des del PSC neguen que modificar la llei orgànica sigui possible ara mateix i recorden que no només s'ha de canviar la normativa, sinó que els canvis s'han de poder implementar. Com a exemple posen el vot electrònic, que requeriria posar en marxa els concursos públics pertinents per contractar les empreses especialitzades en la matèria i organitzar les "proves pilot". Per la seva banda, Cs està "disposat", segons fonts consultades, a parlar de modificar la legislació i, de fet, el partit no descarta proposar-ho, mentre que els comuns són més escèptics i, tot i que no es tanquen al debat, veuen un marge estret.

Després que es conegués el decàleg de JxCat, el director general de processos electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López, va defensar que la Generalitat havia fet cinc protocols per votar en pandèmia –fins on els permetia la llei actual– i va argumentar que totes aquelles mesures que impliquessin modificar la Loreg eren impossibles d'aplicar: "El Congrés no ho aprovarà en els quatre mesos que falten".

També hi ha un element que cal tenir en compte. El codi de bones pràctiques electorals de la Comissió de Venècia adverteix que els canvis en la normativa electoral no s'haurien de fer per la via ràpida i hauria de passar com a mínim un any entre que s'aproven i s'apliquen. L'objectiu, donar "estabilitat" al sistema i evitar canvis legislatius amb finalitats electoralistes. Esclar que aquest codi no està pensat per a situacions de pandèmia.

Galícia i Euskadi: oportunitat perduda

Però, més enllà del debat de si es pot fer algun canvi legislatiu de cara al 30 de maig, potser el més rellevant és que, des que va esclatar la pandèmia, cap partit havia mostrat fins a aquesta setmana cap voluntat política de canviar la Loreg o d'impulsar un intent seriós per fer una llei electoral catalana pròpia, l'eterna assignatura pendent del Parlament (amb el Parlament dissolt ja no hi ha ni opció tècnica de fer-ho fins a la pròxima legislatura). Per exemple, quan es van suspendre les eleccions a Galícia i al País Basc el març de l'any passat –es van acabar fent al juliol– s'hauria pogut començar una reforma de cara a eleccions futures. Ningú va triar aquest camí i ara sembla massa tard per fer-ho.