Vox apel·la a l'esperit de la plaça Artós

BarcelonaLa plaça Artós de Barcelona com a "símbol de la resistència al separatisme". La plaça Artós com a símbol de Vox. Les referències a la plaça del districte de Sarrià-Sant Gervasi han estat contínues durant l’acte d’aquest diumenge de l'extrema dreta a la ciutat. El 2019, mentre l’independentisme prenia la ciutat i convertia la plaça Urquinaona en centre neuràlgic del seu relat, centenars de joves amb banderes espanyoles van reunir-se a la plaça Artós per creuar la Diagonal i fer una demostració de força. Un grup d’ells, radicals neonazis, van acabar perseguint independentistes amb barres de ferro pel centre de la ciutat i agredint un jove antifeixista. "És un orgull tornar a Artós, des d’on un grup de joves valents van encendre la metxa, la reacció històrica contra el cop separatista", ha exclamat el líder del partit ultra a Catalunya, Ignacio Garriga. De "l’esperit d’Artós" a "l’esperit de la plaça Bonanova", ha afegit Santiago Abascal, fent referència a la tensió que va provocar Desokupa dijous al voltant dels blocs ocupats La Ruïna i El Kubo.

Abascal ha titllat Ada Colau de "comunista psicòpata perillosa" i ha ignorat Trias, Maragall i la CUP. Conscient que la seva entrada a l’Ajuntament de Barcelona dependrà dels resultats del PP i Cs, tant ell com el candidat Gonzalo de Oro han atacat els partits de dreta que apel·len al vot útil. Als populars, per haver aplicat un "155 de merda que va retornar el poder als separatistes". El líder de Vox també ha tingut temps de carregar contra el PSOE per pactar amb "terroristes", contra el feminisme per "sexualitzar els nens" i "convertir la meitat de la societat en sospitosos" i contra les polítiques progressistes per combatre el canvi climàtic, que impedeixen que es pugui "menjar una bona mitjana de carn sense que et posin un segell de CO₂ al front".

Més de mig miler de persones s'han aplegat sota el sol primaveral de la plaça Artós per escoltar Abascal. Dominaven les camises clares amb jersei a l’espatlla i els colls de polo aixecats, amb pantalons de pinça i bosses de mà Louis Vutton. Els personatges pintorescos amb àguiles dibuixades a la samarreta quedaven de comparsa. Més barri que extraradi. "Vinc aquí perquè Vox garanteix la reducció de l’Estat, el gran problema d’Espanya", argumentava l’Ivan, amb pantalons de pana i americana d’època. "Soc aquí per la cultura, per la tauromàquia, perquè no es perdin les tradicions", assenyalava l’Álex, de Mataró, que amb 19 anys votarà nostàlgic per primer cop.

Uns metres més enllà, la María aturava el seu amic "cuqui", l’Álvaro. Tots dos, veïns de Sant Gervasi. Per a ella, Vox és garantia per tornar la "seguretat" a la ciutat. "L’ordre, també a nivell de trànsit", apuntava l’Álvaro mentre es recol·locava el jersei sobre les espatlles. Dos matrimonis, rodejats d’onze criatures impol·lutament vestides, amb rivets brodats i llargues cabelleres, comentaven el míting d’Abascal. "Santiago, vigila", diu la mare, en al·lusió no al líder de Vox sinó al nen que està a punt de baixar a la calçada i a qui les germanes grans han perdut de vista un moment. "Educació, immigració i religió", enumera el pare, l’Eduardo. Són els seus motius per votar Vox, perquè, diu, "el PP ja no és alternativa".