Els votants independentistes d'Albiol: "Vaig tenir un calfred quan vaig agafar la papereta del PP"

BadalonaXavier Garcia Albiol s'ho jugava tot a una carta. Conscient que només si assolia la majoria absoluta podria governar, el candidat del PP de Badalona, ha apel·lat en campanya a un vot transversal "al marge de la ideologia". De fet, no s'ha cansat de demanar el suport dels votants del PSC i dels comuns, però també de forces independentistes en una crida que mai havia fet cap dirigent popular. Amagant les sigles del partit i amb l'eslògan "Badalonisme" com a única bandera, la seva crida ha quallat.

L'alcaldable no només ha guanyat als 34 barris de la ciutat, sinó que s'ha imposat en 251 de les 256 meses en una gesta sense precedents. Una victòria aclaparadora que ha fet que els barris sobiranistes del centre, com Casagemes, Dalt de la Vila o Progrés, s'hagin destenyit del groc d'ERC i Guanyem, que han perdut 12.000 vots, i hagin passat al blau de la formació conservadora. L'ARA ha parlat amb alguns d'aquests votants independentistes que l'han votat per primer cop i que prefereixen mantenir-se en l'anonimat. Els recels es mantenen, malgrat tot.

La Maria, que té 33 anys i viu al centre, admet les reserves de molts independentistes a dir que han votat l'exalcalde: "La majoria no ho diuen, per vergonya", assegura. A ella algunes amigues aquesta setmana també li han dit quan eren en un lloc públic que no digués tan alt que l'havia votat. És el primer cop que ho fa. "Vaig tenir un calfred quan vaig agafar la papereta", confessa. Així i tot, ho tenia clar perquè l'únic projecte de la resta de partits, remarca, era barrar-li el pas. "Sempre he votat ERC i a les generals i catalanes ho seguiré fent, però a Badalona, l'Albiol té una proposta per a la ciutat i el 2011 va deixar un molt bon record", assegura.

La sensació d'inseguretat, la brutícia i el desgovern amb cinc alcaldes diferents en sis anys són els motius que l'han empès a ella i molts altres independentistes a donar-li suport, com els seus pares, que també viuen al centre. "Abans, la delinqüència es concentrava als barris perifèrics, però ara ha baixat aquí", denuncia. Comprèn que des de fora no s'entengui: "Als últims dinars familiars era un tema tabú, perquè les meves germanes que no viuen aquí m’ho retreien, però si visquessin a Badalona ho entendrien". Una opinió que no comparteixen altres simpatitzants independentistes del centre, que se'n fan creus que hagi guanyat. "Ni els carrers estan bruts ni són insegurs", coincideixen.

L'Esther, que acaba de fer els 40 i també viu al centre, considera que amb Albiol la seguretat millorarà. Per aquest motiu li ha fet confiança per primera vegada pensant només en la seva figura i no en les sigles que representa. "Fa poc, em van robar la bossa de mà i la ciutat està molt bruta; la plaça Pompeu Fabra està plena de rates i amb gent dormint al carrer", critica. La proximitat del futur alcalde també ha pesat en la seva decisió. "S'implica en totes les causes; quan li expliques un problema, està per tu i t'escolta", exposa. Després de diferents governs de coalició que "no s'han entès entre ells", considera que calia "un lideratge clar" amb algú que posi "ordre", però avisa que a les pròximes cites electorals seguirà votant forces independentistes.

En David, en canvi, que és empresari, s'està plantejant tornar a votar al PP a les generals després de fer-ho per primer cop per l'Albiol: "Estic a les antípodes del PP, però la pressió fiscal a les pimes és insuportable i, per subsistència, potser deixo els meus sentiments al marge", denuncia per justificar que s'estigui plantejant deixar de votar Junts. En clau municipal, s'ha decantat per Albiol per la seva "capacitat resolutiva" i el "desencís" amb els altres partits. La seva filla no l'ha seguit. "Ella vota tot el contrari", diu sense confirmar que parli de Guanyem. Aquest cop ha deixat de banda la ideologia per avantposar la gestió: "Ha promès un pla de xoc de seguretat amb la Unitat Omega que ha de servir per acabar amb la delinqüència", ressalta en referència als antiavalots que Dolors Sabater va treure dels carrers quan va governar.

Dues imatges virals

Si un vídeo es va fer viral aquesta campanya va ser la d'una dona independentista que des del balcó va dir a Albiol que el votaria durant un míting al barri del Canyadó. La protagonista de l'escena, la Dolors, com ja va dir aquell dia en directe, assegura que no hi havia res pactat: "Jo estava fent feina a casa i vaig sortir al balcó quan el vaig sentir, tot va ser espontani". Ja feia temps, però, que havia decidit votar-lo: "La Badalona d'ara no és la meva Badalona. Fa poc, a les sis de la tarda, van robar a unes nenes a la Rambla. Hi ha molta inseguretat i fa pena veure tanta brutícia pels carrers".

Sí que admet que es va excedir quan va dir que els seus fills també el votarien, perquè no era veritat. "Els meus fills es van enfadar, sobretot el meu fill perquè els seus amics li feien broma". Ho corrobora l'afectat: "Em deien 'pepero', perquè el vídeo es va fer viral, quan jo no votaria mai el PP", assenyala el jove de 21 anys, que es va estrenar en unes municipals en què va votar Guanyem. La seva germana es va abstenir. En qualsevol cas, la Dolors no amaga que aquell vídeo va beneficiar el futur alcalde: "Li va sortir bé, la jugada". A les generals, però, tornarà a votar independentisme: "A Badalona he votat l'Albiol, no el PP, i a les pròximes eleccions miraré pel meu país", explica.

Albiol també va fotografiar una altra casa on hi havia una estelada i un cartell electoral seu. Era la casa de Joaquim Fibla, un jubilat del barri del Remei, un dels més humils de la ciutat. "El barri està molt deixat i l'únic que s'ha preocupat per fer fora els okupes és l'Albiol", afirma. Fa quatre anys va votar ERC, en coalició amb Guanyem: "Amb la Sabater em va sortir el tret per la culata". El cartell del candidat li va donar la Florència Badia, que anava de 9 a les llistes, perquè al Remei cap partit es va preocupar de posar-ne cap. "En contrapartida em va dir que em portaria una estelada nova", explica mirant la bandera esquinçada. Badalonisme en una fotografia, com deia el mateix Albiol.