El vot de pit i el vot de cuixa

BarcelonaÉs molt fàcil decretar des de dalt un dia de reflexió per a tothom i, a continuació, quedar-se tan tranquil sense dir a ningú com es fa això. És cert que, com que acostumen a caure en dissabte, els dies de reflexió tenen una mica de sàbat. També els dies de reflexió electorals comporten un descans obligatori (de l'activitat política) i una santificació de la festa (de la democràcia).

No hi ha res més religiós que un procés electoral. D'ençà que s'obre la campanya i, igual que les anunciacions a la verge, comencen les notificacions als ciutadans per formar part de les taules, fins que es veu a tots els carters traient el fetge per tal de repartir una allau de paperetes que són enviades a última hora pels partits; tot és una litúrgia que culminarà amb l'entronització de l'escollit, envoltada de sacrificis (quasi humans).

S'ha de dir, però, que, actualment, la gent és més de flexions que de reflexions. Això va començar quan l'Actimel va reemplaçar l'entrepà de pernil. Tot i això, les flexions tenen un sinistre aire de confinament. A totes les pel·lícules de presons surt gent fent flexions. La flexió és la gimnàstica de qui no pot anar-se'n lluny. D'altra banda, també la reflexió requereix solitud i recolliment. I com més reflexiona un, més ganes li venen d'anar-se'n molt lluny. Per combatre aquesta desbandada, potser, valdria més enviar a tothom a fer flexions el dia d'abans de votar. Al cap i a la fi, després, quan venen els pactes, tots són estiraments.

¿Reflexiona igual el votant de cada partit? I els caps de llista ¿han de reflexionar també o ja tenen decidit el seu vot? ¿Quanta gent que va en una llista ha votat a una altra? Per respondre a aquestes preguntes de l'horòscop electoral hem consultat, benvolgudes lectores i lectors, al prestigiós professor Fontdevilus, tan estimat en aquesta casa. S'ha descobert que el votant reflexiona sempre; però ho fa després de votar, i no abans. És llavors quan es posa les mans al cap com dient mareta meva, què he fet. Reflexionar abans no té gaire sentit, ja que, si no són uns canelons, allò que val per al dissabte no serveix per al diumenge. Per aquesta raó, el vot que es porta reflexionat del dissabte s'acostuma a dir-li el vot caneló.

El vot militant

Tenim també el vot estricte del diumenge, el qual s'anomena vot de pollastre (a l'ast, quan hi ha molta cua). Aquest vot es divideix entre el vot de pit i el vot de cuixa. Tots els diumenges tenen sempre una fractura social, que arriba quan toca decidir-se per la mare de l'un o de l'altre, tant sigui per anar de visita com per menjar de franc. Tant amb el vot de pit com amb el de cuixa, hi ha gent que hi deixa la pell. Aquests són els militants. Es tracta d'una espècie en extinció i també se'ls reconeix perquè acostumen a menjar-s'ho tot amb patates. Les patates venen amb el pollastre.

Encara hi ha famílies on tots els membres voten el mateix. Són les anomenades famílies Ulisses. Les altres són les famílies Trapisonda. Moltes vegades, la reflexió no té res a veure amb el vot. Per això és tan important que hi hagi un dia per a cada cosa.