La unitat independentista fa aigües després del 28-M
Esquerra i Junts s'alien amb el PSC per desbancar-se d'alcaldies i diputacions
BarcelonaSi al Parlament la majoria independentista ja està trencada, quedava el dubte sobre què passaria als municipis, consells comarcals i diputacions. En especial, després de la crida del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a enfortir les majories sobiranistes allà on fos possible. A l'hora de la veritat, però, el que és cert és que ni el seu partit, Esquerra, ni Junts per Catalunya han complert aquesta premissa i en diversos llocs s'han fet la punyeta desbancant-se del poder a través d'una aliança amb el PSC. Però no només ha passat entre els dos grans partits independentistes, sinó que la CUP també ha pactat amb els socialistes al territori. A un parell de dies de la constitució dels ajuntaments, el balanç de danys dins l'independentisme en els pactes postelectorals és alt. El resum és que tothom critica els altres per pactar amb el PSC, però tothom ho fa. I, de fet, els llocs on s'ha salvaguardat la unitat són les capitals: a Barcelona, amb el pacte entre Xavier Trias i Ernest Maragall, i a Girona, amb un tripartit independentista.
Tortosa, Masquefa, Les Borges, Tàrrega i Montblanc
El paradigma de l'aliança entre republicans i socialistes per deixar fora Junts són les diputacions de Tarragona i Lleida, a l'espera del que acabi passant amb la de Barcelona. En el primer cas va guanyar Esquerra (9) i ha optat per aliar-se amb el PSC en lloc de fer-ho amb Junts -els dos partits estan empatats a 8 diputats-. Ha passat el mateix a la diputació lleidatana, en què els postconvergents han quedat primera força, però Esquerra tindrà la presidència amb el suport dels socialistes i del PDECat.
Probablement, aquests acords supramunicipals són els que fan més mal a Junts –les diputacions són una repartidora de poder territorial i, a més, aporten recursos als partits–, però també hi ha alcaldies simbòliques en què JxCat és primera força i perdrà l'alcaldia per un pacte ERC-PSC. Meritxell Roigé (JxCat) va ser la més votada a Tortosa –a un diputat de la majoria absoluta–, però quedarà fora del govern perquè Esquerra, que ha obtingut 3 regidors, ha pactat compartir l'alcaldia amb la coalició dels comuns i el PSC (7), juntament amb el suport de la CUP (1). S'ha produït el mateix a Masquefa, Les Borges Blanques, Tàrrega i a Montblanc i l'escenari es pot repetir a Móra d'Ebre. També a les Franqueses i als Hostalets de Pierola un pacte ERC-PSC apartarà Junts. A Manresa, Esquerra també ha canviat de socis: ara el republicà Marc Aloy governarà amb els socialistes en lloc de fer-ho amb Junts. En canvi, a Vic es respectarà la força més votada: els de Laura Borràs han perdut la majoria absoluta, però governaran amb la candidatura del PDECat i Esquerra ja ha dit que liderarà l'oposició; i a Valls també ha guanyat JxCat i es reeditarà el pacte amb ERC.
Roses, la Bisbal, Lliçà de Vall i el Bruc
En aquesta disputa, sovint es cau en el I tu més o en l'etern debat de qui va començar primer. Així, per defensar-se, Esquerra al·lega que les hostilitats municipals les va iniciar Junts quan, tot just el cap de setmana després de les eleccions, va anunciar un pacte amb el PSC a Roses per desbancar el candidat d'ERC que havia guanyat les eleccions. Des de la cúpula republicana atribueixen l'acord a intentar frenar "un candidat jove a qui volen tallar la projecció". "És d'aquells que si li envies un missatge a les dotze de la nit, a les dotze i un et contesta amb una parrafada. I és molt innovador", explica algú que hi ha tractat. Desbancar ERC com la força més votada amb la pinça Junts-PSC s'ha repetit en almenys tres municipis més: la Bisbal de l'Empordà, Lliçà de Vall i el Bruc. A Puigcerdà Junts també ha apartat els republicans de l'alcaldia, però pactant amb una llista local, Futur per Puigcerdà.
Però la llista de greuges dels republicans no acaba aquí. També comptabilitzen tots aquells municipis on han quedat segons per darrere de Junts i el partit de Laura Borràs ha preferit pactar amb els socialistes. És a dir, on hi podien haver governs independentistes, seran sociovergents. Entre aquests, hi ha almenys Llagostera, Calella, Calonge, Riba-roja d'Ebre, Vilallonga del Camp i Manlleu. També hi ha el cas de La Garriga, en què l'exconsellera Meritxell Budó (8) s'ha quedat a un regidor de la majoria absoluta i ha optat per pactar amb el PSC (2) en lloc d'ERC (2).
La CUP també hi participa
Però no només Esquerra i Junts s'estan aliant amb els socialistes. La majoria de pactes en què JxCat queda fora de l'alcaldia és perquè maniobren els republicans, però també la CUP entra sovint en escena. El cas paradigmàtic és Sant Celoni: el candidat de Junts ha guanyat, però la CUP podria donar suport al PSC perquè obtingui l'alcaldia. A Sarrià de Ter, els cupaires han estat primera força i també han preferit pactar amb el PSC que amb ERC o Junts, amb els quals també haurien sumat majoria. Un altre supòsit és el de Cardedeu, que després del desacord entre Esquerra, Junts i la CUP per fer un govern alternatiu acabarà governant la llista més votada: la socialista.
A Girona, en canvi, s'està forjant un govern independentista: el cupaire Lluc Salellas (Guanyem Girona) seria l'alcalde i la candidata de Junts, Gemma Geis, la vicealcaldessa, a més de comptar amb Esquerra dins del govern. Aquest acord deixaria fora de l'executiu la llista més votada el 28-M: el PSC de Sílvia Paneque. En tot cas, les municipals han tornat a evidenciar que la unitat sobiranista torna a ser una arma llancívola per justificar acords a la contra.