La triple tempesta que ha portat la islamofòbia a guanyar les eleccions a Ripoll

Ripoll (Ripollès)"Els musulmans són un perill. Venen decidits a conquerir Catalunya, a imposar la religió islàmica, a obligar totes les dones del país a portar vel, a destruir les esglésies catòliques i a aixecar mesquites a cada cantonada". Amb aquest discurs com a eix, Sílvia Orriols, cap de llista d'Aliança Catalana, ha aconseguit 1.400 vots a Ripoll, ha passat a ser la força més votada i ha crescut d'un 1 a 6 regidors en només quatre anys.

L'endemà d'aquesta victòria contundent, a la capital del Ripollès es barregen un cúmul de sensacions encontrades entre els veïns. Portes endins, famílies i companys de feina comenten la jugada amb intensitat, però el debat amb prou feines es trasllada al carrer i costa trobar ripollencs que vulguin donar la seva opinió a la premsa o revelar el seu vot. Tothom està a l'espera dels esdeveniments i es percep una certa por i desconfiança en el tracte amb els periodistes. Després de convertir-se en el focus mediàtic de tot Espanya com el poble dels joves jihadistes de la Rambla i Cambrils, ningú a Ripoll vol ser protagonista d'una possible notícia morbosa o portar malnom a la ciutat. Amb tot, recollint les pistes d'aquest clima hermètic i expectant dels carrers, aquestes són les tres causes que, combinades, ajuden a entendre l'auge del partit independentista i xenòfob Aliança Catalana a Ripoll.

Sensació d'inseguretat i por

La majoria de ripollencs comparteixen que sovint se senten insegurs. Mentre un cotxe de policia patrulla per la plaça del monestir, un grup de joves castellanoparlants asseguts en una terrassa denuncien "robatoris a senyores que treuen diners del caixer automàtic, baralles a la plaça, gent que fa mala pinta, assalts als domicilis o incidents a la festa major". I Orriols, en els seus discursos dels últims quatre anys, no ha parat de vincular aquests fets amb l'arribada de població immigrant: amb una retòrica bel·ligerant proclama que cal defensar Catalunya dels atacs estrangers tal com va fer Guifré el Pilós lluitant contra els sarraïns.

Carme Brugarola, representant del col·lectiu Unitat contra el Feixisme i el Racisme de Ripoll, intenta desmentir aquest argumentari. "La inseguretat a Ripoll preocupa, però no és més greu que en altres llocs, i l'extrema dreta, com a tot arreu, l'utilitza per despertar els instints més primaris i mobilitzar els ciutadans amb una ideologia que atempta contra els drets humans i que té com a objectiu últim la por", explica.

Candidatures poc seductores i baixa participació

Tota victòria electoral també és una derrota dels contrincants i, a Ripoll, la resta de formacions polítiques no han sabut mobilitzar el seu electorat. Sobretot Junts, que ha canviat de candidat després de 12 anys de govern de Jordi Munell i ha perdut cinc regidors. A més, la desafecció independentista també ha contribuït a fer baixar la participació. "Els candidats no eren gaire bons, faltaven alternatives, i conec gent que ha votat Aliança Catalana per castigar els partits hegemònics més que per premiar la islamofòbia d'Orriols", diu en Xavier, que és professor d'institut. "A classe avui n'hem parlat i és un tema que segur que haurem de tractar perquè tenim alumnes d'origen magrebí a qui els toca de prop", afegeix.

Amb aquests resultats, si no hi ha un acord d'emergència entre Junts, el PSC, Esquerra i la CUP, Sílvia Orriols serà alcaldessa. De moment, Junts sembla partidari de deixar que assumeixi la responsabilitat esperant que patini en comptes d'enviar-la a l'oposició, perquè la figura de víctima i màrtir fins avui li ha donat molts bons resultats. Esquerra i el PSC demanen temps per reflexionar i els cupaires volen evitar a qualsevol preu que governi.

Ferida dels atemptats

Certament, no és fàcil de pair per a la ciutadania que un grup de joves arrelats al municipi siguin els responsables d'un atemptat terrorista, així que hi ha una correlació directa entre l'èxit del discurs antiimmigració a Ripoll i els fets de l'estiu del 2017. "La ferida dels atemptats és molt gran, es va fer un dol de pressa i corrents i de seguida ho va tapar tot l'auge de l'independentisme de l'1 d'Octubre, i ara el malestar ha sortit a la llum", argumenta Wafa Marsi, exmediadora que coneixia de prop els joves jihadistes. Ara bé, també aclareix: "El racisme ja venia d'abans, les dues comunitats coexistien però no convivien, i des d'aquell moment la gent va començar a dir el que pensava sense complexos". Altres veïns amb cognoms musulmans i els presidents de les dues mesquites del poble no han volgut fer cap declaració. Marsi conclou: "Hi ha 1.500 persones xenòfobes a Ripoll, però som 11.000, i aquesta és la ciutat on m'he criat, que no és ni serà racista".