Trias ultima un pacte amb el PDECat amb el fitxatge de Joana Ortega

BarcelonaDes del minut zero que el candidat a les eleccions municipals, Xavier Trias, ha deixat clar que volia anar més enllà de les fronteres de Junts i apel·lar també el PDECat, amb qui ultima converses per incloure'ls dins de la seva plataforma. En el marc d'aquesta negociació, segons les fonts consultades per l'ARA, el nom que hi ha sobre la taula és el fitxatge de Joana Ortega. L'exdirigent d'Unió –que ara milita al PDECat– manté una bona relació amb Trias i, de fet, va ser regidora de la capital catalana ja per CiU entre el 1996 i el 2007.

La possibilitat que Ortega retorni a la política institucional no és nova: ja es va presentar a les eleccions del 14 de febrer del 2021 com a número dos de la cap de llista del Partit Demòcrata, Àngels Chacón. Ara bé, si a algun lloc sempre ha dit Ortega que li agradaria tornar és a l'Ajuntament de Barcelona, i, recentment, quan els mitjans de comunicació li han preguntat sobre les municipals a la capital catalana, ha considerat obertament que, a parer seu, la millor opció és Xavier Trias. També ella és el nom del PDECat que l'alcaldable veu amb més bons ulls per integrar a la seva proposta per recuperar l'alcaldia. Actualment Ortega es manté lligada al món municipal i exerceix de secretària general de l'Associació Catalana de Municipis, càrrec pel qual va ser escollida l'any 2019 després que l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, assumís la presidència d'aquesta entitat municipal. A banda del seu nom, en les negociacions també es parla de la incorporació d'una altra cara del PDECat, però més lluny dels primers llocs de sortida de la candidatura.

Aquesta seria la fórmula que ara mateix ultima Trias per encaixar els de David Bonvehí a la seva plataforma, a més de deixar de banda –també per facilitar la incorporació dels exconvergents– les sigles de Junts per Catalunya. "Una candidatura que va més enllà de Junts, que obre el partit a persones que compartim una visió de Barcelona i, sobretot, la idea que és necessari un canvi a l'Ajuntament", ha anunciat aquesta setmana l'exalcalde per presentar la seva marca personal.

Sense coalició electoral

Més enllà dels noms, el que ja s'ha pràcticament descartat és la coalició electoral entre Junts i el PDECat a la capital catalana. Malgrat que sempre ha sigut una de les principals reclamacions dels de Bonvehí –és el que els permet mantenir-se com a estructura–, s'ha aparcat a les converses per una qüestió de recursos. Segons fonts de les dues parts, resulta que per tal que l'Estat pagui la tramesa electoral a les candidatures, els partits, les coalicions o les federacions s'han de presentar com a mínim al 50% dels municipis de més de 10.000 habitants de la província amb el mateix NIF, una regla que no complia ni Junts ni el PDECat en cas que es presentessin en coalició només a Barcelona, i a la resta de la demarcació per separat. Amb aquest argument Junts s'ha oposat a la coalició –"per sentit comú", asseguren fonts del partit–, mentre que tot apunta que el PDECat acabarà acceptant la premissa.

Ara bé, això no és tot, i ara mateix no hi ha cap acord en ferm ni tancat: aquest dilluns hi ha reunió de l'executiva del Partit Demòcrata per valorar la situació. I és que, tal com va explicar El Periódico, el PDECat també reclama a Junts més recursos provinents del Congrés de Diputats. Amb el divorci entre els vuit diputats de JxCat i el PDECat de la cambra espanyola, aquests últims van quedar-se els diners que corresponen al partit com a tenidor dels drets electorals, mentre que els recursos que dona la cambra pels diputats electes del grup se'ls queda Junts. El Partit Demòcrata sempre ha demanat una part d'aquesta assignació, i els de Laura Borràs i Jordi Turull s'hi han oposat.

Amb aquests serrells encara en l'aire, cal veure si l'acord arriba –Xavier Trias va assegurar en un acte dilluns al Círculo Ecuestre que estava "madur"– o la negociació de l'espai postconvergent torna a descarrilar.