El PSC ofereix a Junts renovar el pacte a la Diputació de Barcelona tot i l'operació Collboni

BarcelonaDos dies després d'aquell visceral "Que us bombin" al ple de constitució de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias continua "enfadat" amb els artífexs de l'operació a tres bandes (PSC-PP-comuns) per arrabassar-li l'alcaldia, però creu que cal mirar endavant i una de les qüestions sobre la taula és la Diputació de Barcelona. Segons Trias, Jaume Collboni no és un polític de fiar, a diferència de l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que presideix l'òrgan supramunicipal. "Si m’escoltessin a mi... jo no estic en desacord amb aquest pacte. [...] No podem estar fora del món, hem de tenir capacitat de poder governar i tirar endavant les coses. Que jo estigui enfadat i indignat no vol dir que nosaltres a la vida no siguem intel·ligents", ha argumentat a TV3, tot i que a RAC1 ha matisat que ell no prendria la decisió i que això ho havia de debatre Junts.

El PSC no ha trigat a moure's per oferir a Junts el que durant la campanya semblava un fet: els socialistes volen renovar l'actual pacte a la Diputació de Barcelona. Els socialistes són conscients del malestar a Junts després de l'operació Collboni, però confien que les relacions es vagin refent fins al 15 de juliol, la data de constitució de les diputacions. "S'estan mantenint converses", ha explicat la portaveu del partit, Èlia Tortolero.

L'opinió de Trias i del PSC no avança el resultat d'aquesta negociació perquè si fa quatre anys ja hi va haver veus internes de Junts molt crítiques amb el pacte, el que ha passat a Barcelona les pot multiplicar. Diferents veus del partit rebutgen del tot l'aliança i defensaran aquesta posició en un debat intern que oficialment encara no ha començat –ahir no hi va haver executiva–. "És molt greu", afirmen al partit en relació amb la investidura de Collboni, i asseguren que han de "passar coses". Fins i tot dins el sector pragmàtic hi ha dubtes sobre si fer una aliança amb els socialistes després del que ha passat i encara més tenint en compte que la constitució de govern seria en plena campanya electoral del 23 de juliol. "No hi pactarem", assegura una veu del sector més dur, mentre que d'altres plantegen pressionar Esquerra i demanar-li que faci marxa enrere en les diputacions de Lleida i Tarragona, on ha pactat amb els socialistes malgrat sumar amb Junts.

Per què, doncs, Trias s'obre a pactar amb els socialistes la Diputació de Barcelona? Segons ell, la clau és Núria Marín, actual presidenta de l'ens provincial. L'exalcalde ha insistit en el seu "gran respecte" per ella, així com pel seu company de files i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón. Tots dos, ha dit, són polítics de "paraula". A diferència, creu, de Collboni, amb qui ha admès que va negociar fins a l'últim moment perquè la seva prioritat a la capital també era un pacte amb els socialistes: "Vaig fer tot el que vaig poder per intentar tenir-hi un pacte", ha assegurat aquest dilluns, i ha afegit que si no va fructificar l'entesa va ser perquè no estava disposat a cedir o repartir-se l'alcaldia, tal com li plantejava el PSC. L'acord el va acabar signant amb Ernest Maragall, amb qui malgrat les distàncies –ha remarcat– ha trobat una manera semblant d'entendre la política i hi ha mantingut una molt bona relació.

El dilema de Junts

La de Barcelona és l'única diputació que encara no se sap qui la controlarà: a Girona la presidirà Junts amb el suport d'Esquerra, mentre que a Tarragona i Lleida els republicans tindran el suport del PSC. Els socialistes són la primera força a Barcelona i tenen la clau, d'entrada, per formar l'executiu: amb 17 diputats d'un total de 51, arribarien a la majoria absoluta amb Junts (12) o amb Esquerra (11). De moment, totes les opcions són damunt la taula, com també intentar buscar una majoria alternativa i deixar-ne fora el PSC.

Junts (12) i Esquerra (11) podrien superar en un pacte a dos, o a tres sumant-hi Tot per Terrassa (1), el partit local de Jordi Ballart, un hipotètic acord entre el PSC (17) i els comuns (5). Serien 23 o 24 diputats a 22. Si es forgés aquesta aliança alternativa, només li quedaria una opció a Núria Marín –o el candidat triat pels socialistes– per mantenir la presidència de la Diputació: repetir la fórmula de Barcelona, és a dir, unir els vots dels socialistes i els comuns als del PP (4). Una aliança que costaria d'empassar-se als dos grans partits espanyols i sobretot als d'Ada Colau, en plena campanya electoral de les eleccions espanyoles. Aquest dimarts, el diputat David Cid ha descartat aquesta operació, però també ha insistit que no hi havia cap "acord" amb el PP a Barcelona.

En els pròxims dies, admeten fonts de Junts, cal tornar a obrir converses amb tots els actors, sobretot amb Esquerra, amb qui la confiança ha quedat tocada pel seu acord amb el PSC a Tarragona i Lleida. I és que la institució més gran que governen els de Laura Borràs i Jordi Turull és ara mateix la Diputació de Girona. Malgrat que van aguantar bé a les municipals –van superar Esquerra en vots–, han sortit malparats dels pactes del 28 de maig. S'han quedat sense Barcelona després de l'operació de dissabte per desbancar Xavier Trias, han perdut la Diputació de Lleida malgrat ser la força més votada i també la de Tarragona, tot i obtenir la segona posició. Si ara Junts se situa també fora de la Diputació de Barcelona, el partit assumirà pèrdues en termes de poder: tant des del punt de vista de la influència territorial com de recursos per a l'organització.

ERC ha assegurat aquest mateix dilluns que no jugarà la partida de la Diputació de Barcelona i ha descartat un pacte amb el PSC, informa Quim Bertomeu. "No hi haurà presidència socialista amb els vots d'ERC, com tampoc va ser-hi el 2019", ha dit el president dels republicans, Oriol Junqueras. A més, ha animat Junts a no pactar-hi per evitar "regalar-ne la presidència" als socialistes. Ara bé, Junqueras ha hagut de fer equilibris perquè Esquerra sí que ha pactat amb els socialistes tant a Tarragona com a Lleida. El seu argument és que això sí que es pot justificar perquè en aquells ens provincials la presidència cau en mans independentistes –les dues d'ERC– i a Barcelona no.