Tots contra Albiol: Badalona reviu la mateixa pel·lícula de cada quatre anys

BarcelonaBadalona es prepara aquest diumenge per reviure una d’aquelles pel·lícules que ja has vist mil vegades però que encara avui et mantenen en tensió i no et deixen aixecar-te del sofà. Com el 2011, el 2015 i el 2019, la quarta ciutat de Catalunya anirà a les urnes per resoldre el duel entre el candidat del PP, Xavier García Albiol, i tota la resta de formacions. Un pols del qual en les tres últimes ocasions n’ha sortit vencedor el candidat popular, si bé això no sempre l’ha conduït a l’alcaldia. A Albiol a Badalona o se’l venera o se l’odia, i això ha permès superar diferències aparentment insalvables entre partits per articular fronts comuns contra ell. Per això, a la sala de màquines del candidat popular ho tenen clar: o majoria absoluta o oposició.

Aquestes són les coordenades en què es mou una campanya electoral a Badalona que, per primera vegada en molt de temps, s’està produint lluny del soroll i del focus mediàtic. Albiol, que ha construït la seva carrera a cop de polèmica, fa temps que va prendre consciència que per aconseguir l’alcaldia havia de deixar de banda el seu to més incendiari i oferir un rostre més amable per augmentar la seva capacitat d’atraure votants d’altres partits i, sobretot, per no mobilitzar els contraris a la seva figura. D’aquí que hagi arraconat el discurs més dur amb què vinculava inseguretat i immigració i ara centri la seva campanya en el “Badalonisme”, un lema soft amb què intenta cridar a prioritzar la ciutat per sobre de les fronteres dels partits.

Descomptada la victòria d’Albiol –cap altre partit està en disposició de disputar-li el primer lloc a un dirigent que fa quatre anys va arribar a superar el 50% del vot en alguns dels barris més populars de la ciutat–, l’objectiu de la resta de formacions a Badalona és, doncs, impedir que arribi als 14 regidors que li brindarien la majoria absoluta. Un escenari difícil –ara en té 11–, però que fins i tot entre els seus competidors no s’atreveixen a donar per impossible ara mateix, sobretot si algun dels partits que ara tenen representació a l’Ajuntament no arriben al llindar del 5% de vots necessari per obtenir representació, i això provoca que els seus escons vagin a parar, mitjançant la llei d’Hondt, a la bossa d’Albiol. Això, sumat a una baixa participació i al fet que després de molts anys l’eix nacional s’ha difuminat en aquests comicis, podria ser un còctel perfecte que, segons un exregidor amb un ampli coneixement de la ciutat, acosti el PP a l’objectiu.

Si finalment aconsegueixen frenar la majoria absoluta d’Albiol, el PSC, Esquerra, Guanyem, Badalona en Comú i Junts per Catalunya hauran de superar un altre repte no menor: posar-se d’acord. Malgrat que comparteixin govern –només Guanyem va quedar-se a l’oposició–, les relacions entre aquestes formacions no són fàcils, i la campanya no ha fet més que exacerbar aquestes diferències. Un exemple ha sigut la topada entre el candidat de Junts per Catalunya, David Torrents, i el d’Esquerra, Alex Montornès, amb el primer afirmant que veu “més capacitat per governar” Albiol que l’alcaldable republicà i company seu en el govern municipal.

Encara menys sintonia tenen l’actual alcalde, Rubén Guijarro, i la candidata de Guanyem i exalcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, que torna a presentar-se després d’haver abandonat l’Ajuntament per fer el salt a la política catalana com a cap de llista de la CUP a les eleccions del 2021. Tots dos han estat protagonistes d’algunes de les múltiples negociacions agòniques –i no sempre felices– que han mantingut els seus grups per decidir investidures o impulsar mocions de censura. Negociacions al límit que han deixat ferides que encara supuren.

ERC aspira a atrapar el PSC

Abans de posar-se d’acord, però, caldrà veure amb quants regidors arriba cadascun dels grups a la negociació per frenar Albiol. Aquesta serà l’altra clau d’aquests comicis, ja que mentre els socialistes confien a mantenir-se com la força més votada després del PP i conservar així l’alcaldia si hi ha majoria alternativa als populars, a les files d’Esquerra consideren que aquesta vegada estan en condicions de superar el PSC o, com a mínim, empatar-los, la qual cosa podria portar a una negociació on es posi sobre la taula la possibilitat de repartir l’alcaldia. Menys opcions té aquest cop Sabater, lluny d’una cursa que, un cop més, sembla que s’acabarà decidint en les negociacions de després de les eleccions. Sempre que no hi hagi una majoria absoluta d’Albiol.