Horitzó electoral

El terreny de joc dels partits a un any de les municipals

Els reptes de les formacions en uns comicis on ERC, PSC i Junts es disputen el primer lloc

TWT Municipals 2019 per municipis recuperat 2022

Quan falta poc més d’un any per a les eleccions municipals, els partits treballen en la preparació d’una cita clau per calibrar les majories al conjunt del país. Amb Barcelona com a batalla principal, ERC, el PSC i Junts aspiren a disputar-se el primer lloc mentre els comuns malden per mantenir la capital. Tot plegat, amb la incògnita que tindrà l’auge de Vox i la irrupció de plataformes localistes.

Guanyador de les eleccions municipals del 2019

ERC

Junts

PSC

Comuns

CUP

PP

Altres

Comuns

ERC

CUP

Junts

PP

PSC

Altres

Comuns

ERC

CUP

Junts

PP

PSC

Altres

ERC

Repetir victòria a Catalunya i superar el disgust de Barcelona

En les pròximes eleccions municipals ERC persegueix consolidar la doble victòria del 2019, quan va guanyar tant al conjunt de Catalunya com a Barcelona. Aquest vegada, però, amb una gran diferència, i és que el triomf a la capital catalana sigui prou ampli per no acabar veient com l’alcaldia s’esfuma amb una aliança com la que hi va haver ara fa quatre anys entre Ada Colau i Manuel Valls. Per aconseguir els objectius Esquerra compta amb dos aliats principals: un cicle electoral a l’alça que li ha donat la presidència de la Generalitat i un partit musculat que dona mostres d’haver resistit bé el viratge cap a l’estratègia del diàleg. També és trobarà, però, nombrosos obstacles. El més evident, que s’enfrontarà a un PSC molt més reforçat que el del 2019 que vol seguir creixent a costa del declivi de Ciutadans. Uns socialistes, a més, a qui ERC aspira a disputar-los l’hegemonia a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i fer-ho amb candidats tan mediàtics com el portaveu republicà a Madrid, Gabriel Rufián, com a cap de files a Santa Coloma de Gramenet, una candidatura encara per tancar. Esquerra ja fa setmanes que està començant a proclamar candidats apostant pel continuisme en places clau com Lleida (Miquel Pueyo) i Tarragona (Pau Ricomà). Aviat arribarà el torn de Barcelona (Ernest Maragall). El 7 de maig hi haurà una trobada municipalista que activarà el compte enrere cap a la cita electoral.

JxCat

No perdre alcaldes del PDECat i disputar el triomf a ERC i PSC

Junts va començar a preparar les eleccions municipals amb un primer repte: evitar la fuga de vots al PDECat que es va produir a les eleccions del 14 de febrer. Descartada una coalició a escala nacional amb el Partit Demòcrata, el pla va ser intentar fitxar un per un els alcaldes del PDECat que no van fer el pas al partit de Carles Puigdemont l’any 2020 o, almenys, arribar a un acord que els permeti sumar a les diputacions i als consells comarcals. D’aquesta feina se n’han encarregat Jordi Sànchez i David Saldoni, que, segons fonts del partit, han “encarrilat” acords amb la majoria d’alcaldes o caps de files del Partit Demòcrata -amb l’excepció, entre d’altres, de Mollerussa-. En la resta de municipis, Junts ja han engegat l’elecció d’alcaldables amb el tret de sortida d’Elsa Artadi a Barcelona. Amb una organització territorial encara en formació, l’esperança de Junts és fer un bon resultat al territori per disputar la primera posició a ERC i el PSC. Ara bé, són conscients de la desfeta a l’àrea metropolitana el 2019 -no tenen regidors a l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà ni Santa Coloma de Gramenet-, i que a Barcelona, segons el darrer baròmetre municipal, se situen darrere els comuns, ERC i el PSC. Amb una dificultat d’última hora: un congrés al juny per renovar la direcció que pot tornar a tibar les costures internes del partit.

PSC

Créixer al territori per apuntalar l'alternativa a la Generalitat

El PSC confia en la vigència de l’efecte Illa que el 14-F els va donar la victòria a les catalanes per arrabassar a ERC la primera posició en vots a les municipals. El triple objectiu del partit, que veu en les urnes del 2023 una primera parada en la cursa per arribar a la Generalitat, és guanyar a Barcelona, consolidar posicions als feus metropolitans i, sobretot, créixer a la Catalunya interior, territori hostil per als socialistes durant els anys més intensos del Procés. El partit fa dos anys que treballa candidatures a les comarques de Lleida, Girona i les Terres de l’Ebre, on detecta una cotització més alta de la marca PSC. La previsió és passar de les 526 llistes del 2019 a més de 600 el 2023 i presentar papereta en tots els municipis de més de 1.000 habitants. Millorar la implantació territorial, apunten des del partit, és clau per aspirar a governar Catalunya. A banda de Barcelona, les fites importants passen per tornar als governs de la resta de capitals de demarcació, mantenir l’alcaldia de Badalona i recuperar Terrassa, on fa tres anys l’ex PSC Jordi Ballart va acabar amb 40 anys de poder socialista a la ciutat. Convençuts que ni les investigacions judicials a l’Hospitalet i Cornellà ni l’auge de Vox els passaran factura, els socialistes preveuen més entesa postelectoral amb ERC i Junts, ja practicada després dels últims comicis. Pactes en clau local que, tanmateix, contribueixen a trencar blocs, el gran obstacle d’Illa per accedir a la presidència.

CUP

Mantenir la tendència a l'alça per recuperar la representació a Barcelona o Lleida

Després de desembarcar al Congrés amb dos diputats i de passar de 4 a 9 representants al Parlament, la CUP confia en mantenir-se a l’alça als comicis locals com a força eminentment municipalista. Els cupaires pretenen remuntar el vol després de patir un descens generalitzat arreu del país fa quatre anys a costa d’ERC i baixar dels 385 regidors que tenien a 337. Un daltabaix inesperat perquè fins llavors la formació anticapitalista sempre havia anat creixent respecte a les anteriors eleccions municipals gràcies a la feina de formiga al territori de la qual sempre presumeix. L’objectiu ara és recuperar la representació a Barcelona i a Lleida, però també en ciutats de l’àrea metropolitana de la capital com l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet o Terrassa. També mantenir les alcaldies que ostenta, com la de Berga, on Montserrat Venturós va plegar per depressió a mig mandat.

PP

La carta de Badalona per evitar la marginalitat

Un cop més, la principal esperança del PP a les pròximes eleccions municipals a Catalunya és a Badalona, on Xavier García Albiol tornarà a intentar recuperar l’alcaldia de la quarta ciutat del país. Amb tota la resta de grups units en contra seva, l’objectiu del polèmic dirigent popular és una majoria absoluta que fins ara no ha aconseguit mai. Badalona, doncs, serà la gran batalla d’un PP que vol sortir de la marginalitat que té ara al territori, amb només una alcaldia: Pontons.

Vox

Liderar la dreta

Vox va ser el gran vencedor de les eleccions a Castella i Lleó. L’extrema dreta ja governa, i a Catalunya ja té més diputats que Cs i el PP junts. El partit vol consolidar-se com a principal formació a la dreta de l’unionisme, encara que no ho té tan fàcil com podria semblar. Vox té una escassa implantació territorial -a Barcelona compta amb més de dos mil afiliats, però només uns 500 a la resta del país, segons apunta un dirigent-. El partit espera entrar en diversos ajuntaments, però sobretot al de Barcelona, on l’actual portaveu del partit al Parlament, Joan Garriga, sona com a possible cap de llista.

Comuns

Retenir l'alcaldia de Barcelona

Cada vegada són més les veus als comuns que tenen dubtes sobre si aconseguiran retenir l’alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals. Tot i així, competiran per intentar-ho fins al final. Per això confien que Ada Colau es torni a presentar. És l’única carta del partit per mantenir-se al poder: no debades els liles van exigir al president Pere Aragonès el suport d’ERC als comptes de l’alcaldessa a canvi de facilitar la tramitació dels pressupostos del Govern al Parlament. L’èxit de la seva empresa dependrà en part, adverteixen algunes veus internes, de qui siguin els seus contrincants: a la formació hi ha expectació per saber si hi haurà canvis en els lideratges d’ERC i PSC, dues formacions que a més veuen com a possibles aliats després dels comicis. Mentrestant, Podem demana pas per culminar les candidatures conjuntes amb els comuns a la resta de Catalunya després del pacte de no agressió a què van arribar al setembre. Aquest procés s’està alentint a l’espera que la líder de l’espai a l’Estat, Yolanda Díaz, arrenqui les converses sobre la seva plataforma. La pausa inquieta alguns quadres interns.

CS

Evitar el número 0

Cs prepara les municipals amb més previsió del que ho havia fet mai, admet un dirigent. Després del 14-F, Carlos Carrizosa va començar una ronda de trobades amb regidors per intentar recosir la unitat. A finals de febrer van fer una convenció per a les municipals, i després de Setmana Santa començaran a anunciar caps de llista. L’aspiració: evitar els 0 regidors allà on ara tenen representació -en tenen 214 a tot Catalunya-, especialment a l’àrea metropolitana i Barcelona. Les perspectives no són esperançadores, fins al punt que el portaveu estatal, Edmundo Bal, ja no tanca la porta a acords amb el PP de cara a les municipals.

La prova del nou dels partits localistes

Empesos per l’èxit de moviments com Terol Existeix o Soria Ja, els partits localistes afrontaran la seva prova del nou a les municipals del 2023. També a Catalunya, on diversos alcaldes i regidors ja s’han unit sota un mateix paraigües per articular candidatures localistes al Penedès i al pla de Lleida. Molts dels integrants d’aquestes plataformes provenen del PDECat, que després de la ruptura amb Junts per Catalunya i la desaparició al Parlament haurà quedat disgregat en diverses noves sigles, com ara Centrem, amb l’exconsellera Àngels Chacón al darrere.

stats