La subhasta de les municipals: 1.000 euros per fitxar partits independents

BarcelonaJunts es va quedar el 2019 a només sis dècimes de retenir el regidor que CiU havia obtingut a Montornès del Vallès a les anteriors eleccions municipals. Amb l’objectiu de recuperar la representació al consistori, Junts ha proposat a Primàries, que sí que en va assolir un, anar en coalició sota el paraigua de la formació de Laura Borràs. L'assemblea local de Primàries ha acceptat l'oferta. "Ens aporta recursos per a la campanya i vots amb la seva bossa i no es fica amb la nostra llista, només vol el vot supramunicipal i nosaltres no tenim aquesta pretensió", explica Jaume Casanovas, regidor de Primàries, per justificar l'entesa. Finançament i assessorament legal per a les candidatures a canvi que els seus vots computin per als grans partits en els consells comarcals i les diputacions. Aquest és el tracte.

No es tracta d'un cas aïllat. Junts i ERC han llançat una opa contra les formacions independents per assolir les 800 llistes que s'han marcat com a objectiu i, de retruc, controlar el màxim nombre de consells comarcals i de diputacions, on es preveu una lluita aferrissada, especialment a Barcelona i Girona. No és un fenomen nou, passa abans de tots els comicis locals, però la proliferació de llistes independents, la fragmentació de l'espai de CiU amb Junts i el PDECat separats en molts pobles, la dificultat per fer llistes pel declivi del Procés i el descrèdit de la política han fet que els grans partits premin l'accelerador. Una pràctica que, amb molta menys intensitat, també proven el PSC o els comuns.

Primàries està sent la més afectada amb l'absorció de diferents candidatures. Al Vendrell, on va obtenir un miler de vots i dos edils el 2019, ara també es presentarà en coalició amb Junts després que el seu cap de llista el 2019, Josep Maria Llasat, hagi estat escollit com a alcaldable per aquest partit. Un pacte que no valida la Coordinadora Nacional de Primàries Catalunya, que denuncia que s'hagin apropiat de la iconografia de la formació (una urna de l'1-O) fent-hi només alguna modificació.

"Capten les candidatures amb possibilitats, que els hi poden fer ombra, amb ofertes deslleials i d'esquena a les organitzacions", denuncia Josep Maria Mas, coordinador de la formació. Mas no descarta que més candidatures de Primàries acabin computant per Junts, perquè van ser llistes promogudes per l'ANC amb gent majoritàriament d'aquest partit. Al seu torn, el PDECat també ha sondejat els últims dies els nuclis de Primàries que estan menys actius o que encara no han subscrit cap acord, amb oferta econòmica inclosa. "Ens han ofert drets electorals, tramesa, cartells i 1.000 euros per la campanya", asseguren membres d'aquestes candidatures.

A Alcoletge, l'únic municipi on Primàries té l'alcaldia després que el 2019 els membres d'ERC i CDC decidissin no presentar-se amb aquests partits per no aplicar la DUI, ara han rebut ofertes de tots dos partits. I a un mes i mig de les eleccions encara no han acordat com es presentaran. Poques llistes de Primàries amb regidors no han sucumbit als cants de sirena. És el cas de Granollers, on Junts ha tancat coalició amb alguns dels seus membres, però Primàries no deixarà de fer llista, tot i perdre els drets electorals. Uns drets que el 2019 computaven per Demòcrates, el partit d'Antoni Castellà, que a les darreres eleccions al Parlament ja es va presentar amb Junts.

Junts mira de reunificar l’espai polític postconvergent amb l'aliança amb Impulsem Penedès o Impulsem Lleida, que apleguen desenes de batlles i regidors de l'òrbita del PDECat, però també amb partits municipalistes com Junts per Malgrat, una escissió de CiU. "Fem coalició per sumar", diu la candidata Carme Ponsa, que deixa clar que també han tingut "autonomia plena" per fer la llista. També l'agrupació d'electors Esparreguera 2031, que va treure 2 regidors per només 1 de Junts, o l'Alternativa Independent de Cabrera de Mar, amb 1 edil, aniran de bracet amb el partit de Laura Borràs. ERC, per la seva banda, ha absorbit Aran Amassa i Som Poble, tot i que va guanyar les eleccions a Sort i es va quedar a un sol regidor de la majoria absoluta.

Visites de Turull, Sabaté i Bonvehí

La Federació d'Independents de Catalunya (FIC), que el 2019 va ser la setena força municipalista amb 71 regidors –quatre més fins i tot que el PP–, també ha rebut trucades tant d'ERC com de Junts per buscar aliances amb alguna de les quaranta candidatures. "On no tenen llista o tenen poca força truquen a la porta", comenta Elídia López, de la direcció de la FIC. L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez, ha estat temptejat per ERC i Junts, però també pel PSC o el PDECat. "He rebut visites de Jordi Turull, David Bonvehí i Xavier Sabaté", avança el batlle, que fa quatre anys es va presentar amb la FIC a l'estripar el carnet del PDECat al ser destituït com a director dels serveis territorials de les Terres de l'Ebre per tramitar un abocador. Ara ja no ho farà amb la FIC per "tenir més capacitat d'incidència amb els fons de transició nuclear", cosa que creu que amb un partit gran és "més fàcil".

L'opa de Junts i ERC a Tots per l'Empordà (TxE), que el 2019 es va estrenar amb 32 regidors amb 12 candidatures (que ara duplicaran), ha estat més directa. "Fa un any i mig que rebem ofertes molt sucoses de partits d'àmbit nacional i han intentat absorbir tot el col·lectiu. Després han anat poble per poble per aguantar les seves llistes", denuncia Xavier Dilmé, coordinador del partit. El també regidor de la Bisbal de l'Empordà ho atribueix als 7.000 vots que van treure i que els va fer ser decisius al consell comarcal i obtenir un diputat a la Diputació: "Sap greu que els municipis es converteixin en les fitxes d'un tauler polític".

Pere Garriga, president d'Independents de la Selva, que va aconseguir 48 regidors, 5 consellers i 1 diputat amb 16 llistes, admet que Junts i ERC, però també el PSC i els comuns en algun cas concret, han trucat a la meitat de les seves llistes per anar en coalició o a regidors per encapçalar la candidatura d'aquests partits. El també alcalde d'Arbúcies critica aquesta intromissió: "Veuen les nostres llistes com un instrument per als consells i les diputacions". "Fa quatre anys l'ofensiva va ser de baixa intensitat, ara és més alta", subratlla Garriga, que celebra que cap candidatura ni regidor hagi marxat. "Tothom ha dit que no, i això significa que el municipalisme independent és el present i el futur d'aquest país". Ho corrobora Cristina Mundet, l'alcaldessa de Vilobí d'Onyar, que governa amb majoria absoluta des del 2015: "Junts, ERC i el PDECat han sondejat sense èxit quatre persones de la meva llista l'últim mes, cosa que no va passar fa quatre anys i que demostra que cada cop els costa més fer llistes sobretot en pobles petits".