Soroll d'ETA al País Basc
VitòriaLa campanya electoral basca s'ha vist alterada més que per la presència de persones condemnades per ETA a les llistes d'EH Bildu, pel soroll que ha provocat una situació que s'ha donat en altres conteses electorals sense que ningú hi posés cap objecció. Una presència de candidats amb passat a ETA que, per altra banda, s'ha donat a la majoria dels partits bascos. Convé destacar que dels 44 candidats, una gran majoria tenen a veure amb processos com el 18-98 (tancament d'Egin), que obeïen a aquella idea del jutge Garzón del "tot és ETA" i que perseguia l'esquerra abertzale social i civil.
L'extraordinària cobertura mediàtica espanyola, també de mitjans bascos, s'ha viscut amb menys intensitat a Euskadi. Per dues qüestions: per la poca capacitat del PP i Vox per marcar l'agenda política basca, i, segona, perquè la maduresa de la societat impedeix aquesta grollera utilització de les víctimes. I què té a veure aquesta tempesta mediàtica amb Euskal Herria? Després de 12 anys sense violència i amb la societat basca transitant pel camí de la convivència –amb alguns tics del passat en els dos bàndols–, es podria pensar que res; o molt poc. I aquí és on entren els càlculs electorals. El PNB, que es veu assetjat per un EH Bildu cada vegada més fort i que segons els últims sondejos podria perdre Guipúscoa i Vitòria, compra part del marc de la dreta per desgastar l'esquerra abertzale. El PSE accepta el mateix marc. L'ona expansiva, encara que minorada, ha arribat.
No obstant això, no sembla que aquest soroll influeixi en el 28-M basc per decantar el vot dels indecisos, però sí que pot ser un toc d'atenció per fixar aliances postelectorals. Un avís al PSE perquè tanqui files en el manteniment del poder institucional jeltzale; i un toc d'atenció al PSN perquè no estengui el canvi a Navarra encapçalat per María Chivite a l'Ajuntament de Pamplona i propiciï que Joseba Asiron, el candidat d'EH Bildu, que apareix als sondejos com el més votat, recuperi l'alcaldia.
Un debat amb la calculadora electoral
Des del punt de vista de la convivència, el pas enrere d'aquests set candidats i el reconeixement, implícit, per part d'EH Bildu que era un gest necessari, posa de manifest que, malgrat els passos que ha fet i el reconeixement del dany causat, encara ha d'extremar la cura perquè les actuacions no es puguin entendre com un dany afegit a les víctimes d'ETA. I això obre un altre debat: ¿s'han de limitar els drets a la participació política als milers de persones que han estat condemnades per pertànyer a ETA? Malauradament, aquest debat, que semblava que no existia, s'ha començat a abordar des del càlcul electoral.
