"Sílvia Orriols no vol que ens integrem, ens vol fora d'aquí"

RipollAquestes últimes setmanes Mohamed Bahloul no només ha estat pendent que al restaurant de Molló on treballa de cuiner tots els plats surtin com demana el seu cap. A les tardes, quan ha anat a la cafeteria Esperanza, punt de trobada de la comunitat musulmana a Ripoll, ha hagut d'informar els seus compatriotes de com anaven les negociacions per fer fora l'alcaldessa Sílvia Orriols: "Tothom estava expectant, em preguntaven si els partits es posarien d'acord per treure-la de l'alcaldia". Entre partides de dames o partits del Barça o del Madrid (aquí sí que està dividida, la clientela) i assaborint un te ben calent malgrat que no sembla un hivern com els d'abans, Bahloul els explicava què li arribava.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Dimarts, quan Junts va anunciar que es despenjava de la moció de censura, la notícia va caure com una galleda d'aigua freda entre bona part dels gairebé 1.200 habitants d'origen marroquí que viuen en aquesta localitat que voreja els 11.000 habitants. "No sé què farem amb aquesta dreta", critica Bahloul davant la decisió dels juntaires de fer-se enrere a última hora. "A la gent li ha sabut greu perquè teníem l'esperança que el canvi fos possible", admet resignat. I és que la líder d'Aliança ha convertit els musulmans en l'ase de tots els cops arran dels atemptats del 17-A del 2017, que van perpetrar joves d'origen magrebí nascuts a la capital ripollesa.

Bilal Elkasmi, president de l'Associació El Fath, que gestiona una de les dues mesquites, no amaga la seva decepció amb els juntaires. "Ja és la segona vegada que permeten que Aliança es quedi amb l'alcaldia", diu, culpant la formació que lidera Carles Puigdemont de dinamitar també l'entesa després de les eleccions. A les portes de la mesquita, Elkasmi, també en català, es mostra convençut que hi haurà vot de càstig a Junts a les municipals. "La comunitat musulmana els votava perquè amb l'alcalde Jordi Munell ens portàvem molt bé i sempre ens va ajudar, però les coses han canviat, ara", rebla el màxim dirigent de l'entitat. "Ja s'espavilaran, perquè la gent de la comunitat que té la nacionalitat espanyola vota i sap que partits com ERC o la CUP sí que apostaven pel canvi".

"A les pròximes eleccions ens mobilitzarem per votar"

Un cop s'ha acabat l'oratòria de la posta de sol, la quinzena de fidels que s'han acostat a la mesquita per resar surten del recinte, que ja fa un quart de segle que funciona amb normalitat. Un d'ells, Rashid Elmarajie, lamenta que els partits hagin tornat a "fallar", però té clar que als pròxims comicis els que com ell van venir del Marroc ara fa unes dècades per buscar un futur millor no es quedaran a casa: "Ens mobilitzarem i sortirem a votar perquè n'hi ha que volen marxar, com estan les coses ara".

Elmarajie, que treballa en una empresa de reciclatge, reconeix que el sotrac va ser pitjor quan va ser investida alcaldessa que no pas ara: "Al principi va ser xocant, però ara ja hi estem acostumats i tenim assumit que som els seus enemics, però també que ella no pot fer la majoria de les coses que promet perquè ens empara la llei". I no es mossega la llengua a l'hora d'afirmar, també en un perfecte català, que a Orriols tant li fa que s'integrin o no: "No vol que ens integrem, ens vol fora d'aquí, com els sionistes amb Palestina".

En un municipi que no trigues més de quinze minuts a travessar de punta a punta caminant i on tothom viu barrejat, el contacte entre polítics i ciutadans és gairebé diari. Elmarajie sovint es troba amb l'alcaldessa. "Em mira amb cara d'odi i jo la miro pensant que és una pobra dona que viu obsessionada amb nosaltres, i això no ajuda a la convivència". Ell, com la resta, tenen coll avall que sense els atemptats del 17-A Orriols no governaria a Ripoll ni seria al Parlament: "El que van fer quatre ho estem pagant el miler de persones que vivim aquí, ens culpabilitzen d'aquells fets i ens acusen de ser terroristes, però sense aquest discurs no guanyarà vots".

Bahloul tampoc amaga la seva ràbia perquè se'ls fiqui a tots al mateix sac: "El 17-A ens fa sentir vergonya, la gent va a la mesquita simplement a resar, a cap de les dues mesquites s'hi fan discursos salafistes". Orriols va prometre tancar-les, però no se n'ha sortit i al Parlament només va rebre el suport de PP i Vox. "Ella viu de la confusió i la por i assenyala l'islam com a ideologia politicoreligiosa, fent creure que tots els musulmans poden esdevenir radicals", denuncia Omar Elabdali, que presideix l’Associació Marroquina Juvenil del Ripollès.

La confrontació, a les xarxes

A Ripoll no es viu un ambient de confrontació ni es palpa un ambient de mala maror. Ni els votants d'Aliança increpen els musulmans pel carrer ni hi ha pintades a les parets contra ells. De fet, les úniques pintades o adhesius visibles són per mostrar la seva oposició a la formació d'extrema dreta. Tampoc a les escoles o a l'institut, segons diverses fonts consultades, la tensió política ha arribat a les aules. Com a màxim se sent algun comentari dient "cada cop són més" o "al final seran tots marroquins", però sempre de manera indirecta, segons detallen noies d'origen marroquí que treballen al sector de l'hostaleria.

La batalla es lliura a les xarxes, on Orriols ha trobat el mitjà perfecte per escampar el seu discurs xenòfob. "Publica fotos de les nostres dones o mares amb el vel sense el seu permís, violant la seva intimitat, i no ho han denunciat perquè elles mai es queixen de res", assenyala Bahloul, que critica aquesta intromissió. "Que cadascú vesteixi com vulgui", etziba davant dels retrets constants al vel d'Orriols, que denuncia que les dones "es tapen els cabells per no provocar ni ofendre els homes". Al principi ell li responia per les xarxes, però ara ja se n'ha cansat: "Ja no li faig cas perquè tot el dia escampa mentides i no canviarà".

Però el desembarcament d'Aliança sí que ha tingut algunes conseqüències en el dia a dia. Els musulmans denuncien que ara totes les ajudes triguen més a arribar. Si abans les ajudes per a les activitats extraescolars arribaven al juny, ara arriben al setembre, i si abans el tràmit d'empadronar-se no trigava més d'un parell de dies, ara es demora al màxim que es pot, o sigui, tres mesos. "Es tracta de posar totes les traves possibles", coincideixen tots els entrevistats.

Orriols es vantava aquesta setmana d'haver desestimat una trentena de peticions de padrons d'immigrants en situació irregular i de desempadronar-ne un centenar més. Francesc Campayo, cap de la policia local de Ripoll, reconeix que el nou govern ha posat l'accent en fiscalitzar l'empadronament. Les dades, a les quals ha tingut accés l'ARA, parlen per si soles. Les 50 comprovacions de padró del 2023 s'han multiplicat per quatre, fins a les 208 el 2024. "L'anterior govern ens hi feia anar poc i ara se li dona molta importància", exposa. També han augmentat les inspeccions per sobreocupacions de pisos (de la trentena que s'han realitzat se n'han sancionat 21) i les peticions per expulsar immigrants sense papers. "L'any passat se'n va expulsar un de vuit, i ara hi ha una petició sobre la taula", exposa mentre revela que no tenen registrat el nombre total d'irregulars.

Campayo assegura que els simpatitzants d'Orriols la voten per la inseguretat que ella denuncia que es viu als carrers i no pas pel tema nacional, i ho exemplifica amb el fet que a les municipals, al barri de Sant Pere, on viu bona part de la immigració andalusa, Aliança va guanyar a totes les meses, i que a les catalanes hi va guanyar el PSC. Però les dades també rebaten que els índexs siguin ni de bon tros alarmants: "No hi ha inseguretat, sinó fets puntuals, però si hi ha un robatori es magnifica perquè tothom se n'assabenta", diu l'agent, que recorda que en tot el 2024 només hi va haver dos robatoris amb violència. En aquest sentit, Orriols treia pit divendres per haver reduït un 70% els robatoris amb violència, però amagava que el 2023 només n'hi va haver 7. "L'única vegada que em van robar i em van arrencar un penjoll van ser unes sud-americanes, no es pot dir que tot ho fan els marroquins", exposa una àvia des del menjador social. Orriols, però, no critica mai aquest col·lectiu, que configuren unes 700 persones, i que Campayo deixa clar que també originen alguns conflictes.

L'ombra del 17-A

Malgrat que no poden fer inspeccions a la mesquita perquè és competència de la Policia Nacional i els Mossos, Campayo assegura que tenen contacte amb els imams per resoldre qualsevol queixa: "Alguns veïns ens van trucar perquè els nanos jugaven al carrer fora de les mesquites a les nits durant el Ramadà i hi vam parlar i el problema es va resoldre immediatament". El cap de la policia també coincideix que sense el 17-A Orriols no hauria guanyat les eleccions: "Va fer molt de mal que haguessin nascut aquí i que ningú de la comunitat alertés del que planejava l'imam".

Agustí Dalmau, l'arxiver del Museu de Ripoll, diu que arran del 17-A una part de la gent s'ha tornat "racista" i que Orriols és "la conseqüència dels atemptats". També hi afegeix un component demogràfic: "És un lloc de muntanya on fa 25 anys els de fora eren comptats, i aquí la gent, que és molt conservadora, no s'ha acostumat al fet que, de cop i volta, hagin vingut tants immigrants". I el problema de fons és que cada comunitat va a la seva, amb poques sinergies i comptades excepcions que només fan que cronificar els guetos. Això és el que intenta combatre Carme Brugarola des de l'associació Teixim Ripoll, que augura un futur pitjor per la marxa enrere en la moció per "interès polític" de Junts: "S'han trencat lligams i l'ambient s'ha enrarit perquè l'extrema dreta és el que busca, i ara, malauradament, ho seguirà fent".