Sánchez i Feijóo es tiren ETA pel cap tot i la renúncia dels candidats de Bildu

MadridLluny de suavitzar el xoc, la renúncia de set condemnats per assassinats d’ETA de les llistes d’EH Bildu ha propiciat aquest dimarts el cara a cara més tens entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo al Senat. L’escalada dialèctica s’ha situat a l’altura de l’elevada tensió política que mantenen els líders del PSOE i el PP, aspirants a la Moncloa a finals d’any i que ara rivalitzen en el primer assalt del 28-M. “O trenca amb EH Bildu o trenca amb la decència”, li ha advertit el líder conservador. El cap de l’executiu de l’Estat s’hi ha tornat equiparant l’actitud de Feijóo amb la del govern de José María Aznar l’11-M de 2004: “Va mantenir la mentida i va difamar les víctimes per un interès purament electoralista. Ningú podria superar aquella infàmia, però vostè sembla decidit a igualar-la”. 

El president del Senat, Ander Gil, ha interromput constantment el debat, ple d’acusacions creuades, rebombori a les dues bancades i al·lusions al difunt Alfredo Pérez Rubalcaba incloses. Indignat, Feijóo li ha recriminat a Sánchez que sigui “més cruel amb el PP que amb Bildu”, amb qui ha insinuat que és “submís”. “Pren els espanyols per idiotes o què?”, li ha preguntat. La seva insistència perquè Sánchez aclarís si farà pactes postelectorals amb la formació abertzale ha sigut en va, atès que el líder del PSOE ha esquivat contestar-li.

Sánchez duia una resposta preparada a partir d’hemeroteca en la qual s’han fet evidents les contradiccions del PP. Ha recordat que Aznar va acostar membres d’ETA a presons basques i que va arribar a justificar la seva presència institucional. “Prendre possessió d’un escó sempre és preferible a empunyar les armes”, va dir l’expresident del govern espanyol l’any 1998. El líder del PSOE ha fet remoure algun representant del PP del seu escó, com Javier Maroto, actual portaveu a la cambra alta, quan ha recordat que fa una dècada va dir des de l’alcaldia de Vitòria que no li “tremolaven les cames” per arribar a acords amb EH Bildu.

Ara que Catalunya ja no serveix tant com a arma llancívola, el partit d’Arnaldo Otegi li ha servit en safata a Feijóo l'opació d'agafar-se a la carta d’ETA. “Encara que ja no existeixi, ho és tot per a vostès”, li ha retret Sánchez. La duresa del discurs del PP l’ha atiat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que aquest dimarts ha tornat a marcar l'alçada del llistó. Una piulada seva restant credibilitat a l’anunci ha portat el PP a exigir que aquestes dimissions es formalitzin per escrit davant les juntes electorals i que es completin amb les dels altres 37 integrants d’EH Bildu amb antecedents delictius que concorren als comicis. Tanmateix, hi ha diferències, perquè dilluns Ayuso es va mostrar partidària de la il·legalització del partit d’Arnaldo Otegi, en la línia de Vox, i la direcció del PP no ho ha fet.

Compromís amb la via pacífica

En un comunicat conjunt enviat al diari Naiz, José Antonio Torre Altonaga, Asier Uribarri Benito, Lander Maruri Basagoiti, Begoña Uzkudun Etxenagusia, José Ramón Rojo González, Juan Carlos Arriaga Martínez i Agustín Muiños Díaz han anunciat aquest matí que, en cas de sortir elegits el pròxim 28-M, renunciaran a prendre possessió de l’acta. “Volem mostrar el nostre compromís perquè ni les nostres paraules ni les nostres accions afegeixin mai el més mínim sofriment al que ja hi ha hagut”, asseguren en la seva carta, dirigint-se a les víctimes d’ETA i a la resta de persones “que han patit amb el conflicte”.

“Volem ressaltar que des de l’inici participem en el canvi d’estratègia de l’esquerra abertzale produït ja fa més d’una dècada, i que assumim la seva aposta inequívoca per vies exclusivament polítiques i democràtiques”, assenyalen els candidats. En la mateixa línia, l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, un dels protagonistes de la fi de la violència a Euskadi, ha ratificat des de Terrassa que EH Bildu “no va néixer per legitimar ETA”, informa Anna Mascaró. 

Tot i els “diversos motius” per renunciar a recollir l’acta, tant els implicats com la direcció d’EH Bildu denuncien que en aquests primers dies de campanya s’han imposat els “interessos partidistes i electoralistes que poc o res tenen a veure amb la construcció de la convivència i la pau”. Així, han carregat contra els postulats de la dreta espanyola i implícitament contra el PNB, molt crític amb la “decisió conscient” d’EH Bildu d’incloure 44 persones condemnades per terrorisme a les llistes, tal com ha anotat el portaveu al Congrés, Aitor Esteban.

Tots ells han complert la pena d’inhabilitació, de manera que no hi havia cap il·legalitat amb la seva participació en les eleccions. Ara bé, sí que va propiciar una denúncia que la Fiscalia està analitzant i va provocar malestar en el PSOE i en sectors d’Unides Podem. “Mai hauria d’haver passat”, ha dit aquest dimarts la portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, que ha evitat aclarir si el govern espanyol ha fet de mitjancer d’alguna manera amb EH Bildu perquè promogués un pas enrere dels seus candidats. Fonts de la Moncloa han vacil·lat a l’hora de negar-ho.