¿Com serien Colau, Maragall, Trias i Collboni si fossin una persona sense llar?

BarcelonaLa Fundació Arrels, d'ajuda a les persones sense llar, ha "adaptat" els cartells de campanya d'Ada Colau, Ernest Maragall, Jaume Collboni i Xavier Trias traslladant les fotografies i els lemes electorals a una situació de sensellarisme. Amb l'ajuda de la intel·ligència artificial, n'han canviat les cares i també els lemes i eslògans, una acció que s'emmarca en la campanya #ningúsensedrets que promou l'entitat en l'actual context electoral.

L'objectiu és denunciar "com és d'inversemblant el fet que una persona sense sostre pugui convertir-se en un actor polític de pes" i les traves burocràtiques amb què es troben per exercir el seu dret de vot. De fet, el dret a la plena ciutadania també inclou el dret de presentar-se com a candidat o candidata a unes eleccions i fer propostes polítiques, però lluny d'aquest horitzó la realitat és que moltes de les persones sense llar tenen problemes fins i tot per poder exercir el dret de vot.

“Quan vivia al carrer, jo no votava, tot i ser ciutadà europeu. Per començar, hi va haver un moment que no tenia documentació perquè me l’havien robat", explica el Giorgio, un dels usuaris d'Arrels que encapçala la llista de la candidatura proposada per Arrels, per visibilitzar la seva situació. "Després, tampoc no estava pendent de si hi havia eleccions, no és una cosa que sàpigues quan vius al carrer. Si te n’assabentes, que són eleccions, és perquè hi ha més controls policials al carrer”, explica.

Només un 32% podran votar

La llei estableix que en unes eleccions municipals poden votar les persones amb nacionalitat espanyola, les persones comunitàries i persones extracomunitàries de quinze països concrets amb els quals l’estat espanyol té un conveni recíproc. A més, cal que tinguin documentació i estar empadronades. El padró és una de les barreres clau: tot i que a Barcelona moltes persones sense llar estan empadronades sense domicili fix, aquesta opció no és homogènia per a tots els municipis, a banda de ser un tràmit complicat no accessible a tothom.

Així, la realitat -segons Arrels- és que la majoria de les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona no compleixen els requisits per exercir el seu dret. Set de cada deu són migrades. Un 27% han nascut en altres països de l’Europa comunitària, un 43% han nascut en països extracomunitaris i un 28% han nascut a l’estat espanyol. A més, una de cada quatre persones diu que no està empadronada enlloc, la majoria de les quals (62%) perquè no tenen documentació. Aquestes dades porten la fundació a assegurar que només un 32% de les persones que viuen al carrer a Barcelona podran votar el 28 de maig.

“El fet de viure al carrer implica que tens molts problemes i que en el dia a dia pots arribar a no percebre la manca de drets a la qual estàs exposat", adverteix el director d'Arrels, Ferran Busquets. "Les persones sense llar, a la pràctica, estan excloses del dret de vot”, conclou.