Sánchez: electoralisme elevat a la màxima potència
BarcelonaPedro Sánchez ja fa molt de temps que va aprendre que en política ningú juga net, i que totes les armes són vàlides, fins i tot les que voregen la llei electoral. Pràcticament des de l'endemà que es va aprovar la llei d'habitatge, un èxit compartit amb els seus socis d'investidura, i que van capitalitzar especialment ERC i EH Bildu, el president del govern espanyol s'ha dedicat a fer anuncis com si fos el senyor de l'anunci de la Loteria de Nadal, però impactant en electorats molt concrets: pisos, molts pisos, i Interrail per als més joves, i ara cinema subvencionat per als més grans. És electoralisme pur i dur elevat a la màxima potència, com segurament mai havíem vist. Totes les palanques que dona el fet d'ocupar la Moncloa són bones si serveixen per a l'objectiu final, que és mantenir-s'hi.
Aquesta falta de límits realimenta, al seu torn, la dreta. El PP planteja les eleccions gairebé com si fos un plebiscit moral sobre ETA, perquè sap que el camp de la gestió no li és propici. No es pot premiar qui arriba a acords amb els seus hereus polítics, ve a dir, mentre l'extrema dreta, i també una mica Ayuso, atien el discurs de la por i l'odi a l'adversari, siguin els comunistes, els immigrants o els okupes. I sobretot odi al mateix Sánchez. La lluita entre la dreta i l'esquerra a Espanya està portant l'entramat institucional al límit, i aquestes eleccions només són un aperitiu del que vindrà després: unes eleccions generals a cara o creu on també veurem coses mai vistes. Coses que ara no ens podem ni imaginar.
