Sánchez fa de Barcelona una plaça clau de la seva batalla contra la dreta el 28-M
Illa acusa el Govern de no comptar amb els ajuntaments però promet no "obstaculitzar" cap mesura contra la sequera
L'Hospitalet de LlobregatFa temps que al quarter general del PSOE quan es parla de les eleccions autonòmiques i municipals del 28-M una de les places marcades en vermell és Catalunya i, més concretament, Barcelona. Guanyar a la capital catalana pot ser clau a l’hora de fer balanç la nit electoral del seu pols amb la dreta, i per això el president espanyol, Pedro Sánchez, té previst implicar-se a fons en la campanya del candidat del PSC, Jaume Collboni. Les visites en els dos mesos vinents seran constants, i a l’equip del president espanyol no es descarta que faci la cloenda de campanya des de Barcelona.
De moment, aquest diumenge Sánchez ja ha verbalitzat des de l’Hospitalet de Llobregat la importància que per al seu partit poden tenir els resultats al Principat, que poden ser claus per superar el PP –amb un paper residual en els ajuntaments catalans– en vots totals a l’Estat. El president espanyol ha vaticinat que la victòria davant la dreta el 28-M “començarà a Catalunya i als seus municipis”. És en el marc d’aquesta aposta que s’explica també que abans de l’acte –i en plena negociació sobre el conveni de la B-40 entre l’Estat i la Generalitat–, Sánchez hagi volgut visitar l’estat de les obres d’aquesta carretera en el seu tram entre Abrera i Viladecavalls, una infraestructura cabdal per als socialistes en aquesta zona.
A només mig any de les eleccions espanyoles, és impossible no concebre les municipals i autonòmiques com una primera volta d’aquells comicis. D’aquí que en aquesta precampanya Sánchez centri el seu discurs en contraposar la seva acció de govern amb la que van dur a terme els populars quan van estar a la Moncloa. “Estem portant al Butlletí Oficial de l’Estat les grans demandes i mobilitzacions socials dels anys de la crisi”, ha defensat el president espanyol aquest diumenge. Sánchez també ha tret pit de la reforma de les pensions, i ha acusat la dreta de “fer el caldo gros als poderosos” i voler convertir les pensions “en una mercaderia per al negoci del sector privat”.
Els càlculs de Ferraz de cara a les eleccions del 28-M passen per intentar retenir la gran majoria de les comunitats autònomes que van conquerir ara fa quatre anys: 10 de les 12 en joc. Aquest cop els socialistes donen per perduda la Rioja, i pateixen pel País Valencià –on hi ha el risc que Unides Podem no arribi al 5% i faci perdre molts vots a l’esquerra– i Castella-la Manxa, malgrat que es confia en el carisma d’una de les veus més crítiques amb Sánchez dins el PSOE, Emiliano García-Page. Més clara tenen la victòria d’un altre dels adversaris interns del president espanyol, el president aragonès, Javier Lambán, si pot repetir el pacte amb els partits minoritaris.
A les grans ciutats, en canvi, es pateix per conservar Sevilla, la principal ciutat en poder del PSOE ara mateix. Els socialistes la donaven per perduda fa poc, tot i que darrerament han revifat les seves expectatives perquè el candidat, Antonio Muñoz Martínez, està anant molt bé a les enquestes. A València, on la candidata socialista Sandra Gómez està lleugerament per darrere de l’alcalde Joan Ribó (Compromís), l’objectiu no és tant guanyar com que la dreta no sumi, i un cop més en això serà clau si Unides Podem queda fora del consistori.
Lligar Trias amb Borràs
Però la cirereta del pastís per als socialistes seria, sens dubte, Barcelona, on les enquestes els situen en una bona posició per disputar la primera posició i optar a recuperar una alcaldia que van perdre ja fa 12 anys. Aquest diumenge, mentre Sánchez lluïa acció de govern, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, i l’alcaldable a la capital catalana, Jaume Collboni, han coincidit en repartir els seus retrets entre el candidat de Junts, Xavier Trias, i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i en deixar de banda l'aspirant d'Esquerra, Ernest Maragall, a qui les enquestes situen un punt per darrere ja dels altres tres candidats. L'acte ha servit per veure com la resta de partits provaran d'explotar la condemna de Laura Borràs per llastar les expectatives de Trias. Així ho ha fet Collboni, que ha aprofitat la seva intervenció per preguntar a Trias si quan "amaga les sigles del partit" ho fa "per amagar que Junts és el partit independentista més radicalitzat" o que la seva presidenta "està condemnada per corrupció". També Illa, que ha titllat Trias de "candidat de Puigdemont", ha tingut paraules per a Borràs, a qui ha advertit que "no hi ha excuses davant de la corrupció". "Això seu no va de la defensa de les idees de cadascú, va dels qui utilitzen les institucions per al benefici propi i no per al bé comú", ha continuat Illa, que ha assegurat que "a Espanya no es condemna ningú per ser independentista, a Espanya es condemna la corrupció".
Collboni també ha tingut dards per a l'alcaldessa, Ada Colau, de qui fins fa només dos mesos era primer tinent d'alcaldia i a qui Illa ha definit com a "imatge de la decepció". Collboni ha acusat la candidata dels comuns de convertir-se "en casta" perquè es presenta per tercer cop. "Mucha superilla, pero yo me agarro a la silla", ha etzibat en castellà.
La cimera de la sequera
També la sequera s'ha convertit en un altre debat rellevant d'aquesta precampanya de les municipals. Així ho ha evidenciat Illa també aquest diumenge quan ha aprofitat el seu discurs per acusar la Generalitat de "tenir una concepció equivocada de Catalunya i no comptar amb els ajuntaments". "Encara em dura l'astorament de la reunió que vam viure divendres a la tarda", ha dit en referència a la cimera de partits contra la sequera, i ha retret al Govern que cometi "un error greu" carregant la pressió sobre les municipis. Segons ell, les sancions als ajuntaments "empitjoren les coses", per la qual cosa ha instat el Govern a posar-se al costat de les corporacions locals. Tanmateix, ha assegurat que els socialistes "no obstaculitzaran" cap mesura que serveixi per combatre la sequera.