Gabriel Fernàndez: "A Sabadell governen els de sempre i per als de sempre"
Portaveu del grup municipal d'ERC a Sabadell
SabadellGabriel Fernàndez (Montevideo, Uruguai, 1972) va arribar de l’Uruguai fa gairebé vint anys de la mà de Muriel Casals. Fa set anys que fa política municipal i serà l’alcaldable d’ERC a Sabadell.
Amb quins socis podria comptar ERC per desbancar el PSC?
— Defensem la via àmplia sense descartar a ningú. La línia vermella són els partits del 155 i contraris a l’autodeterminació i els de la corrupció. L’únic partit de la ciutat amb processats per corrupció és el PSC.
Si JxCat i Podem us haguessin fet confiança fa quatre anys ja estaríeu governant. Què pot haver canviat ara?
— La representació dels comuns i Podem és diferent i Junts després de les eleccions haurà de triar. També ha canviat el lideratge d’ERC. Crec que l’electorat de Junts no entendria ni es mereixeria que no donessin la investidura a un alcalde independentista.
Què opineu del paper de Junts, que ha aprovat les coses importants del PSC?
— Junts forma part del govern. Hagués estat més honest haver-los posat al cartipàs. Nosaltres som garantia que el vot a ERC no farà alcaldessa Marta Farrés.
Diu que el PSC actual és el mateix de l’època Bustos.
— Tot continua igual. Farrés era tinent d’alcaldia i va governar 12 anys amb Bustos. No passava per allà. Formes clientelars, ús de l’administració pública en interès propi... Governen els de sempre i pels de sempre.
Qui són els de sempre?
— Aquelles minories que resulten beneficiades de les polítiques del PSC. No només parlo d’alguns empresaris. Són un grup de persones que sempre trobem als mateixos llocs. És la forma d’entendre la política del "Tranquil, que jo t’ho soluciono". L’únic que ha transformat una mica la ciutat són els projectes que vam deixar enllestits o projectats el govern anterior.
- Antoni Farrés (PSUC i ICV) va ser el primer alcalde de Sabadell amb l'arribada de la democràcia. Es va passar vint anys (1979-1999) al capdavant del consistori i quan va dir prou va ser el PSC de Manel Bustos qui li va agafar el testimoni. Dotze anys de bustisme fins que els casos de presumpta corrupció es van anar judicialitzant i ell va dir prou i va deixar la vara d'alcalde al seu número 2, Joan Carles Sánchez. L'ombra de sospita va propiciar l'alternança el 2015 quan va entrar a governar un quatripartit format per ERC, la Crida i Guanyem, que es van partir l'alcaldia: dos anys per a Juli Fernàndez (ERC) i dos més per a Maties Serracant (Crida). Des del 2019 torna a governar el PSC de la mà de Marta Farrés, que, per cert, no es cansa de repetir que no és família de l'alcalde més longeu de la ciutat.
Per què diu que el PSC amenaça el riu Ripoll? (Quart Cinturó / Surfcity)
— Al sud posen aquesta barbaritat de piscina d’onades artificials com si la crisi climàtica no fos una evidència i al nord parlen del Quart Cinturó. El que necessita Sabadell és que els trens funcionin bé i que el riu entri a la ciutat i no omplir-lo de ciment.
I què proposen vostès?
— El meu projecte és d’esquerres, amb valors republicans i independentista. Jo lluitaré per millorar el servei de Rodalies, no la connexió amb l’aeroport com demana el govern actual i els quatre de sempre, sinó per incrementar les freqüències i la qualitat del servei.
El PSC diu que els seus projectes aporten capitalitat a Sabadell.
— La capitalitat no es demana, s’exerceix. Jo soc el primer regidor del país que va sancionar les elèctriques, amb el suport dels alcaldes Juli Fernàndez i Maties Serracant. Això és liderar.
A Sant Cugat i Badalona, ERC sí que governa amb el PSC i també té acords tant al Parlament com a Madrid.
— No és comparable la política estatal amb la catalana i amb la municipal. Ni a Madrid ni a Catalunya governem amb el PSC, tot i els acords als quals es pugui arribar. Però a Sabadell estem parlant d’un partit amb condemnats per corrupció que no s’ha penedit mai d’això. A Badalona hi ha el perill de l’extrema dreta i a Sant Cugat el de la corrupció que justifiquen els acords.
Sabadell no ha tingut mai un alcalde nascut fora de l’Estat.
— Tinc aquest repte. I no només per l’origen, també soc un alcalde de classe treballadora. Si vols tenir un projecte de país i de ciutat els representants han d’assemblar-se al país i a la ciutat. Ja fa anys que ERC ho està fent i ara recull el fruit i et trobes persones d’origen, creences i cognoms diversos. Jo em sento molt català i també uruguaià.
Què porta un castellanoparlant nascut a Montevideo a ser un militant convençut de la llengua catalana?
— A casa meva amb la família parlem en castellà, però a les xarxes i la meva vida social la faig en català. Perquè si hagués anat a viure a França, hauria après el francès. Jo no soc l’estrany, ho són aquells que porten cinquanta anys vivint aquí i no parlen ni una paraula en català.
Per què és independentista?
— Jo arribo a l’independentisme per evidència. T'adones que alguna cosa no funciona bé quan ja estàs aquí. No estic en contra del nacionalisme, però jo no soc nacionalista. I Carod-Rovira va lligar molt bé l’alliberament nacional i el social. No pot ser tan dolenta la independència quan el meu país, l’Uruguai, mai s’ha penedit d’haver-se independitzat.
¿Creu que hi ha desafecció ciutadana respecte a la política?
— La gent està molt cansada. No m’agraden els polítics, tampoc del meu partit, que parlen amb eufemismes. Són un problema crònic. M’agrada parlar clar. La gent és intel·ligent i tot es pot explicar.