Eleccions municipals

Carles Pellicer: "A Reus hem sabut sumar persones del PDECat i de JxCat"

Alcalde de Reus (Junts)

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, al saló de plens de l’Ajuntament.
3 min

ReusCarles Pellicer (1958, Reus) governa la ciutat de Reus des del 2011, després de trenta anys d’hegemonia socialista. L’any que ve no es tornarà a presentar i deixarà pas a Teresa Pallarès (JxCat).

Per què decideix no presentar-se?

— Perquè en política s’ha de saber entrar però també sortir. És necessari donar pas a altres persones, és una qüestió democràtica.

¿El temor a no poder reeditar l’alcaldia ha sigut una variable que l’ha influït per prendre la decisió?

— No, en absolut. Em van proposar encapçalar la candidatura de Junts però ho vaig declinar. No toca. Vaig dir que hi seria vuit anys, però atesa la situació econòmica i la complexitat del context polític necessitava quatre anys més per fer inversions i deixar coses preparades per al futur.

L’oposició creu que surt beneficiada d’aquesta decisió seva.

— Si l’alcalde no es torna a presentar hi ha més possibilitats per a tothom. Seran dotze anys que han donat molt de si, ens n’hem sortit bé.

L’últim resultat, però, va anar just i ja sumaven el PSC, ERC i la CUP. Per què no hi va haver canvi?

— Això els hi ha de preguntar a ells. He estat sotmès a dues mocions de confiança i les he superat.

De cara al 2023, quines aliances ha de teixir Junts per Reus?

— Això no ho diré, vull ser prudent. Més enllà de les ideologies, l’important és sumar per servir a tota la ciutadania i l’autonomia local. Junts per Reus és una marca pròpia, hem sabut sumar persones del PDECat i també de JxCat. És un espai divers i aquest és el gran valor.

Un dels problemes de Reus és l’accés a l’habitatge.

— Estem treballant molt per crear habitatge social, ara mateix tenim la construcció de seixanta habitatges en projecte.

Amb dotze anys de mandat, què s’ha fet per tenir un parc públic de lloguer més ampli? Va tard?

— Desbloquejar una parcel·la al centre de la ciutat per ubicar-hi habitatge social i també estem negociant per fer-ho en un altre solar. Voldríem potenciar més la política d’habitatge però fem el que podem dins les possibilitats econòmiques. Quan hi havien molts recursos –2006, 2007 2008– no es va fer prou.

Dona la culpa al govern anterior?

— No, però he hagut de gestionar l’endeutament dels governs anteriors. Reus tenia 430 milions d’euros i ara uns 100. L’esforç ha estat gran i això ens ha capat la possibilitat de fer més inversions. Ara en tenim diverses: zones verdes, un nou centre cívic, el centre social el Roser, dedicat a les persones amb dificultats (...). També tenim dos projectes molt importants: la nova estació de Reus-Bellicens, al sud, que donarà connexió amb les universitats, i l’estació intermodal, que hem tancat amb l’Estat i connectarà Reus amb l’alta velocitat i l’aeroport.

L’oposició diu que no ha estat prou exigent amb la Generalitat a l’hora d’exigir inversions.

— Entenc que l’oposició faci aquest discurs, però és un discurs de pocs recursos. És tàctica política.

Vostè prové de l’extinta CDC. Quin ha sigut l’error d’aquest espai?

— Hi va haver decisions poc encertades, com canviar el nom. I el PDECat, que encara hi és, va acabar debilitat amb l’escissió de Junts.

Encara milita al PDECat. Va ser un error la divisió amb Junts?

— Crec que sí, perquè hauria sigut millor la unitat i apostar per una sola plataforma. La suma és el més important. I la prova és que aquí amb Junts per Reus he sabut fer-ho.

stats