Resultats de les municipals: els 10 titulars de la nit més enllà de Barcelona

Barcelona947 resultats només a Catalunya, a més de tots els titulars que deixen les eleccions municipals i autonòmiques a l’Estat, fan necessari un intens exercici de resum a banda del desenllaç a Barcelona. L’intentem fer explicant-vos 10 titulars destacats d’aquestes eleccions municipals.

01. Albiol arrasa a Badalona

Badalona s’entrega com mai a Xavier García Albiol. El candidat del PP, que ja havia guanyat les tres últimes eleccions però que fins ara només havia pogut governar poc més d’un mandat, ha aconseguit una victòria amplíssima que li dona per primer cop l’accés directe a l’alcaldia: 18 de 27 regidors, set més que el 2019 i quatre per sobre de la majoria absoluta. La seva campanya moderada i amb vocació transversal ha fet fortuna i impossibilita repetir una aliança de l’oposició per privar-lo de la vara. El PSC de Rubén Guijarro, que ara ostentava l’alcaldia, ha caigut dels 6 als 4 regidors i ERC recula de 3 a 2. Guanyem Badalona, encapçalat per l'exalcaldessa Dolors Sabater, cau del podi i passa de 4 a només un representant, mentre que JxCat desapareix del ple. A banda de Badalona, el PP podria arribar a recuperar Castelldefels, on el candidat del partit, Manuel Reyes, s'ha quedat a tan sols un regidor de la majoria absoluta.

02. El pla Rufián fracassa a l'àrea metropolitana

Fracassa l’estratègia d’ERC per intentar trencar les majories absolutes del PSC a l’àrea metropolitana, on els socialistes reforcen la seva hegemonia. L’exemple paradigmàtic el deixen les urnes a Santa Coloma de Gramenet, on Gabriel Rufián ni tan sols despentina Núria Parlon. L’alcaldessa del PSC es mantindrà quatre anys més amb la folgada majoria absoluta de l’anterior mandat (17 de 27) i, tot i que els republicans passen a ser segona força, ho fan tan sols amb quatre representants, un més que ara. El PSC manté la majoria absoluta en bastions com Cornellà i Sant Boi de Llobregat i, tot i perdre-la a l’Hospitalet, Núria Marín es queda a tan sols un regidor de l’objectiu i podrà continuar governant sense necessitat d’arribar a grans pactes. Si ERC no ha aconseguit fer-se forta als municipis metropolitans, sí que ho han aconseguit la dreta del PP, que torna a entrar en diversos plens, i la ultradreta de Vox, que hi entra per primer cop.

03. El PSC recupera l’alcaldia de Tarragona i Lleida de mans d’ERC

Una flor no fa estiu i els governs del canvi que Esquerra va bastir fa quatre anys per arrabassar l’històric poder socialista a Tarragona i Lleida es quedaran, si no hi ha una sorpresa majúscula, en l’anècdota de l’anterior mandat. Els socialistes han aconseguit el primer lloc i millorat els resultats a les dues capitals de demarcació: tant l’ex-Ciutadans tarragoní Rubén Viñuales com el lleidatà Fèlix Larrosa s’han imposat amb 9 regidors al ple (dos més) i, tot i quedar-se a cinc de la majoria absoluta, no sembla que hi hagi cap aliança alternativa factible que els impedeixi quedar-se amb l’alcaldia. Els republicans fan marxa enrere en els dos ajuntaments i la gran novetat, seguint la tònica de les principals ciutats del país, és el creixement del PP (d’última a tercera força a Tarragona i a segona a Lleida) i de Vox, que aconsegueix per primer cop representació als dos consistoris.

04. Junts perd Girona, que serà per al PSC o Guanyem

El triple empat que durant la campanya es dibuixava a Girona ha acabat sent cosa de dos. El PSC, primer partit en vots, i Guanyem surten de les urnes amb 8 regidors cadascun (dos més) i l’un o l’altre es quedaran amb l’alcaldia que ara tenia Junts, que cau dels 9 als 6 representants. La candidata socialista, Sílvia Paneque, podria convertir-se en la nova alcaldessa si Junts no suma amb ERC per donar la vara a Lluc Salellas, candidat de Guanyem. Amb un escenari del tot obert i pendent dels pactes, l’alcaldable cupaire jugarà precisament la carta de l'acord per a un govern independentista, mentre que el PSC intentarà fer valdre la seva victòria per tan sols 650 vots per recuperar el feu històric que l’any 2011 li va arrabassar Carles Puigdemont. L’etapa de CiU primer i Junts després, això sí, ha quedat escapçada a Girona.

05. S'acaba l'experiment del tripartit a Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat sembla que tornarà al que fins al 2019 era l'ordre natural de les coses. Junts calca els resultats d'ara fa quatre anys (9 regidors), però el tripartit que ha governat la ciutat des d'aleshores s'enfonsa i perd 4 dels 13 regidors que tenia. ERC (-2), el PSC (-1) i la CUP (-1) no podran revalidar l'alcaldia ni amb la irrupció dels comuns (+2). Josep Maria Vallès té totes les paperetes per ser nou alcalde, un cop la seva candidatura ha estat la que ha concentrat el vot postconvergent, tot i que competia amb el PDECat, entre d'altres. El municipi vallesà serà un altre dels que tindran l'extrema dreta al ple i el PP recupera el lloc que va perdre el 2019.

06. Ballart es fa fort a Terrassa

La de Jordi Ballart el 2019 no va ser la sort del principiant. L’alcalde de Terrassa, exsocialista que va trencar el carnet arran del 155, torna a imposar-se amb el partit municipalista Tot per Terrassa després de donar la sorpresa ara fa quatre anys i acabar amb 40 anys d’hegemonia del PSC a la ciutat. Ho fa amb 11 regidors, un més que fins ara, una millora que contrasta amb la reculada d’ERC, amb qui fins ara compartia govern i que cau dels 5 als 2 representants. Això obligarà els fins ara socis de govern a mirar cap al PSC o Junts, que es mantenen amb 7 i 2 cadires al ple, respectivament. A l’altra banda, després d’una campanya dominada per temes com la seguretat, hi haurà Vox i el PP, que estrenen representació amb 3 i 2 regidors cadascun.

A l'altra capital del Vallès Occidental, en canvi, l'alcaldessa socialista, Marta Farrés, passa de 10 a 14 regidors i aconsegueix a majoria absoluta, entre altres motius, per la davallada d'ERC, que continua com a segona força però passa de 7 a 3 regidors.

07. Majoria absoluta de l'ayusisme

El meteòric ascens d'Isabel Díaz Ayuso en les eleccions de mig mandat d'ara fa dos anys i la seva popularitat a Madrid feia presagiar el que finalment sembla que s'ha acabat confirmant aquesta nit: a partir d'ara no li caldrà Vox per governar. Majoria absoluta de la presidenta madrilenya amb 71 diputats (tres més que la majoria absoluta) que ha arrossegat també l'ascens a la capital de l'Estat amb la victòria de José Luis Martínez-Almeida, també amb majoria absoluta (29 regidors).

08. La victòria del PP al País Valencià marca el camí de Feijóo

Si hi havia un govern autonòmic que Alberto Núñez Feijóo tenia entre cella i cella recuperar era el del País Valencià. El PP aconsegueix 40 escons i Carlos Mazón es garanteix ser el nou president de la Generalitat Valenciana, rellevant Ximo Puig, tot i que els socialistes hagin millorat en cinc els diputats d'ara fa quatre anys. La clau de la derrota del Botànic és la desaparició d'Unides Podem del Parlament i el retrocés de Compromís, que tampoc aconseguirà retenir l'alcaldia de València.

I seguint la victòria al País Valencià, la dels populars a les Balears, fins ara governades per la socialista Francina Armengol. En els dos casos, això sí, caldrà un pacte amb Vox perquè els populars es garanteixin la governabilitat.

No són les úniques autonomies que canvien el PSOE pel PP. A l'Aragó els populars pràcticament doblen els resultats i Jorge Azcón oposita a president en substitució del socialista Javier Lambán. A Cantàbria els populars també s'imposen amb solvència davant la davallada del PRC del president Miguel Ángel Revilla, i revaliden la seva majoria a Múrcia. Fins i tot a Extremadura, tot i la victòria socialista, el PP podria governar amb Vox.

09. La ultradreta es dispara a l'Estat: Vox triplica els seus resultats

Resultat històric de l'extrema dreta a Espanya i també a Catalunya. Vox triplica els resultats de fa quatre anys i es planta amb gairebé 1.700 regidors com a tercera força política de l'Estat, aprofitant-se de la pràctica desaparició de Cs. A Catalunya passen de 3 a 124 regidors i de 30.000 a 150.000 vots, encara lluny dels més de 217.000 que van obtenir a les eleccions catalanes del 2021.

10. Ripoll: el nínxol de l'extrema dreta a Catalunya

No només la ultradreta espanyola avança, sinó que també ho fa la catalana, que recupera terreny en algunes de les places on havia estat forta en el passat. El lloc paradigmàtic és Ripoll, on l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols passa d'un a sis regidors i es converteix en primera força del municipi. Ara bé, ho tindrà difícil per ser l'alcaldessa, perquè un pacte entre la resta de partits la podria deixar a l'oposició. Funcionarà el cordó sanitari? A Vic, Josep Anglada torna a l'Ajuntament amb 2 regidors i la seva nova formació Som Identitaris.

'Bonus track': Ciutadans desapareix del mapa

En caiguda lliure des del novembre del 2019, Cs es va apagant cada cop que es posen les urnes. Aquest diumenge ha perdut d'una tacada 250.000 vots i ha passat dels 245 regidors del 2019 a només 10, dos dels quals a Santa Coloma de Gramenet, on fins ara eren el principal partit de l'oposició. A Espanya, passen dels 2.700 regidors de fa quatre anys (molts ja havien marxat del partit) a 392 i de 2 milions de vots a 300.000. El paradigma de la trompada del partit taronja l'exemplifica Anna Grau a Barcelona, amb 7.000 vots, l'1% dels escrutinis i un frec a frec amb el Pacma, al qual Cs ha acabat superant per només 150 vots.

Alba Vergés fracassa a Igualada

Malgrat la presència de la presidenta en funcions del Parlament, Alba Vergés, com a candidata, ERC ha retrocedit a Igualada fins als tres regidors i s'ha vist superada pel PSC. El gran triomfador de la nit és, però, l'actual alcalde: Marc Castells passa de 9 a 10 regidors i se situa a només un de la majoria absoluta.

Majoria absolutíssima al poble més petit de Catalunya

A Gisclareny, els seus 21 electors ho han tingut clar: tots han votat a la candidatura que es presentava sota el paraigua d'ERC i cap vot ha anat a parar a la del PSC. Seguint amb les curiositats de la nit, a les Planes d'Hostoles Junts –candidatura a la qual donava suport la cineasta Carla Simón– perd el govern després de ser l'única candidatura que s'havia presentat el 2019 i només obté 2 regidors. En el seu lloc, la candidatura independent Estimem les Planes d'Hostoles, formada per escindits de Junts, ha arrasat amb 7 dels 9 regidors i governarà al petit municipi de la Garrotxa.