Candidatures amb zero vots, però 150.300 € més per al partit: el resultat de les llistes fantasma

GironaEleccions rere eleccions hi ha un fenomen que no falla: candidatures liderades per persones que al poble no coneix ningú. I que a la pràctica, el dia de les eleccions no obtenen ni un sol vot. És a dir, que ni es vota el mateix candidat o candidata ni la seva família. La pràctica, tot i que qüestionable, és legal i està estesa sobretot en poblacions de menys de 250 habitants, que és on no cal ni que siguin paritàries ni que es presenti una llarga llista, ja que es voten directament els noms. És a dir, n'hi ha prou amb un únic nom.

Ho sap molt bé l'alcalde des del 1999 del municipi garrotxí de Sales de Llierca, Miquel Palomeras, que cansat de veure que el PSC, en ple declivi de vots, no frenava aquesta pràctica, el 2015 va deixar de presentar-se sota aquestes sigles. I el que s'ha trobat després és amb una candidatura fantasma dels socialistes en la qual ni TV Olot va poder convidar el candidat al debat electoral. Era Francesc Vidal Garcia, sense padró i desconegut per tots als veïns. "No viu al poble ni el coneixem", constatava per telèfon Palomeras just abans de les eleccions, instant l'ARA a tornar a fer un recompte de les llistes fantasma a les comarques gironines.

Trobar-les és fàcil: només cal posar la lupa en els pobles més petits. De vegades esgarrapen algun vot, però en la majoria, cap. El PSC no n'ha tret ni un ni a Albanyà, Campllong, Palau de Santa Eulàlia, Toses, Riumors, Viladesens i Vilaür. Però a Susqueda, Meranges, o Campelles n'ha caigut un. I a Ogassa, a tall d'exemple, dos. En la majoria de casos, es tracta de persones de càrrecs orgànics socialistes però que no estan empadronades ni tenen relació amb el municipi en qüestió.

Tot i ser la sorpresa en les grans ciutats gironines el 28M i créixer amb un diputat a la Diputació de Girona i als Consells Comarcals, els socialistes han mantingut aquesta pràctica molt estesa en països com França o el Regne Unit, però que no va començar a ser qüestionada a l'Estat fins al 2015. Les llistes fantasma permeten esgarrapar pocs vots de cara a la representació supramunicipal, però sobretot els dona visibilitat política de la seva marca. Fonts del PSC assenyalen a aquest diari que presenten "llistes de gent vinculada al municipi o al partit perquè la gent socialista de cada municipi pugui votar la seva opció política".

Més diners si et presentes al 50% dels municipis

Però també hi ha una qüestió econòmica. L'article 193.2 de la llei orgànica del Règim Electoral General (Loreg) estableix que l'Estat pagarà 150.301,11 euros extres per província als partits que "es presentin a les eleccions en, almenys un 50% dels municipis" de la determinada demarcació. Aquests diners se sumen a les subvencions que cada partit treu per cada regidor electe o per cada vot obtingut en una candidatura que sumi almenys un regidor.

El PP era un dels partits més assidus en presentar llistes fantasma. Ara és difícil trobar-ne. En canvi, sí que n'hi ha de Junts. Com en el cas de Vilaür, on han aconseguit zero vots igual que el PSC, o a Colomers, on només han sumat 7 vots. Al conjunt de Catalunya, el PSC és qui amb diferència va presentar més llistes uninominals aquestes eleccions, passant del centenar. Molt de lluny, la seguia Esquerra, amb una quarantena.