El regidor que porta l'Estat als tribunals perquè només cobra 40 euros al mes
La llei d'incompatibilitat, al centre de la polèmica
BarcelonaMiquel Dalmau és un dels regidors al govern que cobren menys a Catalunya. L'Ajuntament de Cava (Alt Urgell) li ha atorgat aquest darrer semestre 240 euros, que representen 40 euros al mes. Només cobra dietes en concepte de quilometratge per desplaçaments. "Hi surto perdent calés perquè Cava és un poble amb tres nuclis disseminats i l'Ajuntament és a Ansovell, que està a 9 km de casa meva, amb un desnivell de 600 metres", diu resignat. El regidor d'ERC ha optat per acollir-se al règim d'assistències i renunciar a la dedicació parcial que tenia des que va entrar al govern, l'agost del 2023. Tot plegat per no perdre la pensió.
I és que ara fa justament un any, al gener, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li va retirar la pensió d’incapacitat permanent total, que era de 943 euros, per passar a cobrar una remuneració de 290 euros al mes com a regidor, i li van reclamar que tornés el que havia cobrat des de l'agost fins al novembre, quan va dimitir. En total, més de 4.000 euros pels interessos i els recàrrecs. Una dimissió que no va fer efectiva perquè Dalmau vol lluitar fins al final perquè considera que la seva situació no es pot comparar amb la dels regidors de ciutats mitjanes o grans.
La llei, però, estipula que no és possible cobrar una pensió si s'ocupa un càrrec públic amb ingressos. Sigui com sigui, al febrer de l'any passat va demandar la Seguretat Social i aquest mes de gener es va fer el judici, en què es va defensar ell mateix després de treure's, fa set anys, la carrera de dret. Pel camí, mil penúries. L'any passat, la seva única font d'ingressos eren els 290 euros que li pagava l'Ajuntament fins que al novembre va decidir renunciar a la dedicació parcial per poder tornar a cobrar la pensió. Ho va fer després d'haver-se de sotmetre a una quarta intervenció al cor fruit d'un atac d'angoixa i després que la jutgessa refusés tots els recursos que va presentar perquè s'aixequessin les mesures cautelars al cobrar per sota de la renda mínima. "Em van treure la bonificació dels medicaments que prenc per diferents patologies i em costaven uns 80 euros mensuals; per tant, me'n quedaven 200 per viure –exposa Dalmau–. Afortunadament, amb 69 anys, la meva dona i jo ja tenim la casa pagada".
Però què argumenta en la seva demanda? Reclama la nul·litat de totes les resolucions perquè que li retirin l'embargament i li paguin tots els mesos que no ha rebut la pensió, que és el seu únic ingrés per viure. Sosté que la llei, quan parla de personal al servei de les corporacions municipals, només esmenta funcionaris, personal laboral i càrrecs eventuals: "No parla de regidors, i ser regidor no és una activitat laboral perquè jo soc corporació local". En aquest sentit, Dalmau considera que la llei d’incompatibilitats no es pot aplicar als regidors que no estan en un règim de dedicació completa o cobren 14.000 euros a l’any: "Els regidors de municipis petits dediquem una part del nostre temps a gestionar les necessitats dels nostres veïns".
Legal, però no ètic
Josep Ramon Morera, exsecretari d'Administració i Funció Pública, conclou que la legislació no empara el regidor. "Moralment, les dues quantitats són irrisòries, però, amb la llei a la mà, la dedicació parcial és incompatible amb una pensió, sigui per invalidesa o per edat". Admet que ni l'estatut de l'empleat públic ni la llei de règim local no considera els regidors com a empleats, tal com al·lega Dalmau, però deixa clar que "si fas una feina a temps parcial i amb l'alta a la Seguretat Social fas tasques com a treballador".
En aquest sentit, Morera assenyala que només hi ha una solució: augmentar les dietes, les indemnitzacions que es paguen per exercir un càrrec públic. "Això no computa com una retribució, no cotitzarà a la Seguretat Social i només ho haurà de declarar a Hisenda", exposa. En qualsevol cas, l'exsecretari no amaga els seus recels amb la legislació: "Més enllà de les incompatibilitats, el que és censurable és la penalització de ciutadans que es lliuren al servei públic, i que amb la suma de tots els ingressos que perceben, inclosos aquells que se'ls hi volen sostraure, amb prou feines arriben al salari mínim interprofessional (SMI)". A l'espera de la sentència, Dalmau denuncia que no només s'està vulnerant el seu dret a la participació política, sinó també a tenir una vida digna.
