Regidor d'una llista fantasma: "Només havia estat un cop al poble, a la Fira de l'Avet"

Barcelona"Sí que va lent aquest de davant, deu ser de Barcelona!", remugava Toni Tanyà, regidor de Junts a Espinelves, que tenia pressa per arribar al consistori. Era el 17 de juny del 2023, el dia de la constitució dels ajuntaments i el conductor a qui seguia mirava constantment el navegador per no perdre's. El cabreig es va convertir en sorpresa quan va veure que s'aturava, com ell, davant de l'ajuntament. Poc després sabria que era Francesc Bringueret, el regidor d'una llista fantasma del PSC, que va entrar de rebot, per la renúncia de la cap de llista de Junts, Núria Delgado, i de la número 3, que és qui l'havia de rellevar, i per la particularitat de la legislació electoral en els municipis de menys de 250 habitants. Bringueret admet que només havia estat una vegada a Espinelves. "El 2017 vaig venir amb la dona i el fill a la Fira de l'Avet". Poc s'imaginava llavors aquest militant socialista de Castellar del Vallès que sis anys més tard es convertiria en regidor d'aquest petit poble d'Osona.

"Vaig acceptar perquè soc un home de partit i aquest cop no em presentava al meu poble". I és que el 2019 va anar de número 15 a Castellar i el 2015, al 18. Tampoc s'ho va poder pensar gaire: "Em van avisar un dia abans de la constitució del ple i en 24 hores ho havia de decidir i vaig dir que sí per responsabilitat". Tant ell com la seva família i els amics es van quedar de pedra quan van saber que seria regidor. "Ja em va sorprendre aconseguir 21 vots", reconeix rient. Els precedents no convidaven a l'optimisme. L'anterior cap de llista socialista a Espinelves, Luis Fuentes, que havia estat dirigent del PSC-Sant Martí de Barcelona, només havia aconseguit 7 vots el 2019 i es va quedar fora de l'ajuntament. Curiosament, Fuentes va ser ara cap de llista a la veïna localitat de Santa Maria de Besora i no va sumar cap vot.

A Espinelves, com a la resta de municipis de menys de 250 habitants, la Loreg marca que el sistema de votació sigui per llistes obertes, en què els partits poden presentar entre un i tres o cinc candidats en funció dels habitants. Amb el resultat de les eleccions, s'estableix una llista de regidors de més a menys votat, independentment del seu color polític. Per aquest motiu, Francesc Bringueret va entrar després de la renúncia de dues electes dels juntaires.

Majoritàriament, el PSC i el PP aprofiten aquest sistema electoral per provar sort en localitats en les quals no necessàriament tenen implementació. Els socialistes van presentar un centenar llarg de llistes amb aquesta particularitat de les sis-centes que van fer i el PP una vintena, en una pràctica que Junts o el PDECat també han exportat en algun poble. Aquestes llistes, que configuren gent de fora del municipi, no donen rèdits polítics, però els pocs vots que aconsegueixen serveixen per assolir el 3% del total de vots de la comarca que cal per entrar als consells comarcals i, sobretot, per rebre una aportació extra de 150.301 euros si fan llistes almenys en un 50% dels pobles de la demarcació.

Bringueret no amaga que les llistes fantasma són "una anomalia", però rebat que "en municipis petits hi ha votants que no volen fer el pas". No repetirà d'aquí a quatre anys. No ho diu per l'hora i mitja que té de camí perquè només hi va pels plens, que són cada tres mesos. Ni tan sols per la mala maror que hi ha al poble després que dos regidors republicans desbanquessin de l'alcaldia el seu company de partit i fessin alcalde Tanyà, l'únic regidor juntaire. "Estaré aquest mandat només perquè és una etapa de la meva vida", exposa Bringueret, que és l'únic regidor a l'oposició, però secunda totes les iniciatives del govern.

Una regidora que no recull ni l'acta

El PSC també va presentar ara fa un any set llistes fantasma al Ripollès, amb militants de l'àrea metropolitana de Barcelona que l’executiva comarcal ni coneixia. I l'única regidora que va aconseguir l'acta hi va renunciar. Es tracta d'Alba Li Azorín, candidata a Gombrèn, que va sumar dotze vots. Aquesta estudiant de Santa Coloma de Gramenet va tancar la llista de Núria Parlon el 2019. "El partit va presentar la renúncia perquè ja han aconseguit computar vots pel consell comarcal i rebre subvencions", critica l'alcalde, el republicà César Ollé, que considera que aquestes pràctiques "s'haurien d'eliminar per llei". Fonts del PSC asseguren que la renúncia d'aquesta edil és un cas "excepcional", perquè "no s'hi veia amb cor" i defensen presentar llistes fantasma perquè "continua sent molt complicat a la Catalunya interior pel Procés".

Les mateixes fonts ressalten que les fan perquè els seus votants no es quedin orfes i que si aconsegueixen representació intenten "treballar pel poble". A Josa i Tuixén, en un cas poc habitual, el regidor socialista, Cristian Botja, que va entrar amb només 4 vots, s'ha incorporat al govern. "Treballa a la Diputació de Lleida i s'encarrega de gestionar les subvencions", assenyala satisfeta Marta Poch, l'alcaldessa de Junts, després que Botja hagi declinat parlar amb l'ARA. Sigui com sigui, Poch també creu que s'hauria de regular: "Aquí ha sortit bé, però és com una loteria per als partits, i guanya el partit i no el poble".