BarcelonaDurant bona part de l'escrutini electoral del 28 de novembre del 2010 la Plataforma per Catalunya (PxC) de Josep Anglada estava en disposició d'accedir al Parlament. L'extrema dreta es va quedar aleshores a poc més de 10.000 vots d'aconseguir una fita històrica i va deixar preocupada una part important de la societat catalana. En les municipals d'un any després fins i tot aconseguia millorar els resultats i es plantava amb 67 regidors a Catalunya. Tot allò evidentment ha quedat superat pel partit que a partir del 2019 va absorbir PxC, agregant a les seves tesis xenòfobes i populistes una dosi desacomplexada d'espanyolisme. Vox ha trencat el sostre de l'extrema dreta a Catalunya. El 2021 es va convertir en quarta força al Parlament i diumenge passat va passar de 3 a 124 regidors, amb més de 150.000 vots a les municipals. L'extrema dreta segueix en fase ascendent al país, entre altres coses, perquè el seu discurs penetra en capes molt transversals de la societat.
La força de Vox es troba bàsicament a les ciutats, com més grans millor. Aquest 28-M només va presentar 133 candidatures, i en la meitat dels casos ni tan sols va obtenir representació. Però el seu característic color verd –xoca que sigui el mateix que defineix els ecologistes– ocuparà escons als ajuntaments de Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell... A partir d'ara, el 8% dels consistoris catalans tindran regidors de l'extrema dreta, en municipis que representen el 65% de la població del país. En canvi, Vox només estarà representat en 9 dels 823 municipis que tenen menys de 10.000 habitants, el més petit dels quals la Torre de Claramunt, a l'Anoia. Ho va intentar a Sant Climent Sescebes, un poble de 700 habitants que té una base militar de l'exèrcit espanyol, i, tot i que va aconseguir un 10% dels vots, es va quedar fora del consistori, derrotat per ERC i Junts.
Catalunya ja no és una excepció, tot i que la força de l'extrema dreta no sigui tan gran com en altres territoris de l'Estat: amb un 5% dels vots no tenen possibilitats de governar en cap municipi. A qui s'adreça l'extrema dreta? D'on aconsegueix els vots? Ja fa quatre anys que el partit presidit per Santiago Abascal va irrompre amb força en la política, i des de llavors s'han anat fent moltes anàlisis. La conclusió després de les municipals no és nova, però sí que consolida una tendència que no agradarà gens a la Juana Dolores: Vox té fonamentalment tirada en els barris més pobres.
Percentatge de vot de Vox
Cada punt verd és una secció censal
Percentatge de vot de Vox
Cada punt verd és una secció censal
Percentatge de vot de Vox
Cada punt verd és una secció censal
Percentatge de vot de Vox
Cada punt verd és una secció censal
Aquests gràfics demostren la relació directa que hi ha entre la renda per càpita i els vots que aconsegueix Vox. En tots els casos, els barris més pobres de les ciutats són on l'extrema dreta assoleix més percentatge de vot. Al barri de Campclar de Tarragona, el més pobre de la ciutat i un dels de renda més baixa de Catalunya, s'emporta el 15% dels vots i en dos col·legis electorals fins i tot supera el 20%, una situació que es repeteix al barri de Bonavista.
A Girona és a Vila-Roja (11%), a Taialà (10%) i a Can Gibert (9%) on rep més suports, i exactament el mateix fenomen es dona a Lleida, on l'extrema dreta aconsegueix captar el 18% dels vots en el carrer més pobre de la ciutat. ¿Com és possible que un discurs d'extrema dreta aconsegueixi calar en la població amb menys recursos? Hi ha dos factors que conviuen en aquests barris. El primer, la manca de solució als seus problemes, i el segon, el fenomen de l'abstenció. Un altre mantra molt estès és que el discurs de la ultradreta hauria d'arribar més fàcilment a la gent d'edats avançades, però les enquestes demostren que també té una penetració rellevant en el votant jove.
Les promeses de la ultradreta convencen una part de la població de classe baixa, però en nombres absoluts probablement seran els de classe alta –menys abstencionistes– els que aportin la major part dels vots. A diferència de les altres tres capitals de demarcació, a Barcelona es veu clarament la doble dinàmica.
És cert que les seccions censals de Nou Barris són les que més vots aporten percentualment a l'extrema dreta (8,7%). Al barri de Torre del Baró, Vox és segona força amb més del 16% dels vots i en un col·legi electoral de les Roquetes s'acosta al 20% (amb una participació en els dos casos que ni tan sols arriba al 40%). Ara bé, amb participacions molt superiors, els altres dos districtes clau per a l'extrema dreta són els més rics de la ciutat: Sarrià-Sant Gervasi (7,5%) i les Corts (6,3%).
A Sant Cugat del Vallès, Vox entra amb 2 regidors, que nodreix en bona part gràcies als vots assolits al barri de Mira-Sol, un dels més rics d'un municipi ja de per si de rendes elevades. La relació entre el suport a Vox i el nivell socioeconòmic és inqüestionable, perquè arriba als dos extrems. En canvi, la relació directa amb el percentatge d'immigració dels municipis és més difícil de demostrar, almenys en unes eleccions municipals. Els models de regressió no són concloents, malgrat que el discurs xenòfob de l'extrema dreta té bona tirada en municipis amb molta immigració com Salt (4 regidors), Mataró (4) o el Vendrell (2). A Badalona els va taponar Xavier García Albiol i a Vic Josep Anglada, però a Manresa compartiran consistori amb el Front Nacional. L'extrema dreta catalana, a més, podria arribar a l'alcaldia a Ripoll de la mà de Sílvia Orriols. Ja han passat. Ara la pregunta és si els podran fer tornar enrere.
![Radiografia del votant de Vox a Catalunya](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2200 1315"%3E%3C/svg%3E)
![Veïns de Sarrià després de les eleccions municipals](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4 3"%3E%3C/svg%3E)
