La pugna per les diputacions: la batalla soterrada del 28 de maig

BarcelonaEl 28 de maig hi ha una cita a les urnes per escollir els representants dels 947 ajuntaments de Catalunya, però els partits s'hi juguen molt més: no només pensen en les alcaldies, sinó també en els consells comarcals i les diputacions que posteriorment poden ocupar. D'aquestes institucions supramunicipals se'n parla poc, però tothom hi pensa: ja formen part dels càlculs que fan els partits per a després del 28 de maig. I és que als comicis del 2019 els pactes per constituir-les van ser el principal focus de tensió: en concret, el pacte entre el PSC i Junts a la Diputació de Barcelona.

Què passarà ara? La cursa electoral a Barcelona –disputada al màxim– marcarà el repartiment de seients. Els diputats es decideixen en funció del nombre de vots i la població, de manera que, dels 51 que hi ha a l'òrgan provincial, 18 sortiran de la capital. Fa quatre anys, JxCat va donar suport a Núria Marin (PSC), malgrat que els socialistes comptaven amb el mateix nombre de diputats que Esquerra: 16. El PSC aspira a refer aquest acord després de les municipals. "Soc de l'opinió que allò que funciona no cal canviar-ho", va defensar Marín a l'inici de la campanya. Fonts socialistes admeten que han tingut "converses amb tothom" sobre possibles pactes, però no donen res per tancat fins que no sàpiguen quina és la correlació de forces.

Pensa el mateix Junts? Un sector del partit és partidari de reeditar el pacte, però l'ànima més dura de la formació sempre hi ha estat reticent. De fet, es va fer quan encara el PDECat pilotava les aliances postelectorals –el 2019 encara van concórrer units– i l'acord el van tancar David Bonvehí i Salvador Illa (l'expresident Carles Puigdemont el va intentar frenar a última hora). Què passarà ara? La presidenta del partit, Laura Borràs, sempre ha dit que ella no l'hauria signat i caldrà veure si ara s'hi oposa o l'assumeix. La possibilitat de sumar una majoria alternativa amb ERC també pot decantar la decisió.

En tot cas, el 2019, encara amb la sentència del judici del Procés pendent, pactar amb el PSC era tabú per als partits independentistes. I, així i tot, hi va haver nombrosos acords en municipis, consells comarcals i diputacions. Ara ja no hi ha cap línia vermella: els independentistes han partit peres al Govern de la Generalitat, ERC ha aprovat els pressupostos amb el PSC i sosté el govern a Madrid de Pedro Sánchez, mentre que Junts –a banda de governar-hi a la Diputació de Barcelona– s'alia sovint amb els socialistes al Parlament per oposar-se al president, Pere Aragonès. El PSC confia que els blocs s'acabin de trencar i poder obrir pactes sense vetos per qüestions nacionals. "Estem més ben posicionats", assenyalen veus socialistes, que creuen que tindran més marge per arribar a pactes i també uns millors resultats en nombre absolut de vots.

Tarragona, també en el punt de mira

Malgrat que el 2019 Barcelona va ser el centre de la polèmica, a Tarragona també hi va haver estira-i-arronses. Tant Esquerra com Junts, a escala local, van estar a punt de pactar amb els socialistes: Esquerra per desbancar els postconvergents de Reus i Junts per governar amb el PSC la Diputació de Tarragona. Segons fonts locals, l'opció de beneficiar-se mútuament a la zona –i, en el cas de Junts, l'oposició de Carles Puigdemont– ho van aturar. Esquerra va acabar donant suport a Carles Pellicer (JxCat) perquè mantingués l'alcaldia de Reus, mentre que Junts va aliar-se amb els republicans perquè Pau Ricomà (ERC) fos alcalde de Tarragona i Noemí Llauradó (ERC) presidenta de la Diputació –a tot arreu han governat conjuntament aquest mandat.

Aquest 2023 el joc continua sent a tres. Es pot repetir l'aliança independentista o un dels dos partits pot optar pel PSC. A Reus les tres formacions estan igualades a l'hora d'accedir a l'alcaldia, mentre que a Tarragona se la disputen Esquerra i el PSC i Junts tindrà la clau de la governabilitat. En les últimes setmanes els republicans han llançat mostres de preocupació als mitjans de comunicació, advertint d'un possible preacord sociovergent. Un extrem que els de Salvador Illa i els juntaires han negat. "L'escenari és obert", afirmen, i dependrà de l'aritmètica.

On sembla que les coses estan més clares és a Girona i Lleida. ERC i Junts sumen àmplies majories en aquestes dues províncies, on el PSC només compta amb quatre i dos diputats provincials, respectivament. Ara Girona està presidida per Junts (Miquel Noguer) i Lleida per ERC (Joan Talarn). De cara al 28 de maig, la clau és qui liderarà el sobiranisme a cada província.

Com s'escullen?

L'elecció de les diputacions provincials depèn dels resultats del 28 de maig: és una tria indirecta que fan els ciutadans. La unitat d'elecció no són els municipis, sinó els partits judicials –n'hi ha 49– i són les juntes electorals de zona les que determinen quants diputats toquen a cada formació a través de la llei d'Hondt. Llavors es forma un plenari –els diputats han de ser regidors o alcaldes– i, aquest, com a la resta d'institucions, investeix un president que ha d'assolir la majoria absoluta a la primera volta o una majoria simple a la segona.

A la Diputació de Barcelona es reparteixen 51 diputats, a Lleida 25 i a Girona i Tarragona 27. Aquests diputats es tradueixen en més finançament per als partits i també més assessors, la quantitat dels quals es determina per reglament a l'inici de cada legislatura. A més, les diputacions tenen un pressupost important per repartir: els municipis batallen per qui s'emporta el pastís més gros. Governar-les, per tant, dona també poder al territori. En el cas de Barcelona, per exemple, el pressupost del 2023 és de més de 1.200 milions d'euros.

Canviaran de color les diputacions? Dependrà de les urnes, però aquest cop els partits tindran una peça més sobre la taula per negociar: la presidència del Parlament. Després de les eleccions, la vicepresidenta en funcions de presidenta retirarà l'escó a Laura Borràs i s'obrirà la veda, també, per escollir la segona autoritat del país. Una elecció en què torna a haver-hi els mateixos protagonistes: el PSC, Esquerra i Junts per Catalunya.