Salvador Illa: "Al PSOE no l'ha perjudicat Catalunya, sinó el soroll a la seva esquerra"

BarcelonaEl primer secretari del PSC, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), rep l'ARA a la seu del partit després d’una setmana molt intensa electoralment. 

¿La sensació la nit del 28-M va ser agredolça, pels bons resultats a Catalunya i els dolents a Espanya?

— Va ser positiva a Catalunya, perquè des del 2007 els socialistes catalans no guanyàvem unes eleccions municipals. Vam tenir una victòria clara per una diferència de 150.000 vots amb la segona formació política. Però, efectivament, al conjunt d'Espanya les coses no van anar com ens hagués agradat. 

No van aconseguir Barcelona.

— Hem quedat en segona posició. Som el primer partit d'esquerres a Barcelona, en un context molt ajustat.

De quin resultat se sent més satisfet? Tarragona, Lleida?

— Estic molt content de la feina que ha fet el conjunt del partit. Hem progressat electoralment, i del que es tracta ara és de no adormir-se. Fer una bona feina i, en els llocs on no ens toqui governar, construir alternatives sòlides per d'aquí quatre anys.

¿A Girona hi haurà una majoria alternativa?

— No ho sé. Hem confiat a la Sílvia Paneque que, com a cap de llista, tingui les converses pertinents. Hem contribuït de forma clara a la governabilitat i l'estabilitat de Girona en moments molt complicats i seguirem amb el mateix tarannà. No puc anticipar res.

¿Els ha penalitzat governar amb Colau a Barcelona?

— No ho sé, i m’és igual. No tenim una concepció de la política com l’ocupació del poder al preu que sigui. L’entenem com un servei públic, i en cada moment i circumstància, per difícil que fos, hem intentat prendre les decisions que més convenien a la ciutat. Ara la ciutadania ha donat una composició del consistori diferent. Confio en Jaume Collboni perquè vegi quina és la millor fórmula. Aquest és l'objectiu.

¿Vostè prefereix pactar amb ERC o amb Junts?

— Nosaltres ja hem dit que es dona la possibilitat d'una majoria d'esquerres a Barcelona. Alguns deien “Sociovergència, sociovergència!”, i ara diuen “Front independentista!”. Catalunya no necessita fronts. Catalunya el que necessita és treballar i passar de la queixa a la feina.

¿Repetiran el pacte amb Junts a la Diputació de Barcelona?

— Ha funcionat bé aquest acord. És una opció amb moltes probabilitats. Hi ha converses, veurem on arriben.

¿Quan institucions com Foment del Treball parlen de dèficit d’infraestructures a Catalunya també tenen una política de la queixa?

— On ens porta això? ¿No seria millor posar-nos a veure quines prioritats tenim en matèria d’infraestructures i posar-se a fer, com s'està fent, per exemple, en matèria d'inversió ferroviària? ¿No seria millor que si hi ha una encomana de gestió de 900 milions d'euros aquest any del ministeri de Foment a la Generalitat de Catalunya, pensar com invertim aquests diners? Jo tinc un enorme respecte pels sectors empresarials. És un sector molt dinàmic i que genera prosperitat, però cal mentalitat positiva, no de queixa constant. Amb queixa, queixa i queixa no aixecarem el país. Els empresaris estan en la cultura de l'esforç, la cultura del treball, la cultura de fer feina. Nosaltres intentem donar horitzons de coses viables i possibles.

¿Comprèn el malestar per Rodalies?

— Ho comprenc i s'ha de resoldre. I el tema és com. ¿Algú pot creure que si demà ho administrés completament una administració diferent funcionaria de cop en un dia? ¿O és que no tenen problemes altres serveis que són responsabilitat de Generalitat? Tenim un dèficit d'inversió dels darrers anys, culpa de governs en què el meu partit no ha participat, que han descuidat aquest servei, i ara s'està fent aquesta feina. No ho resoldrem en un mes, porta uns períodes de temps i, a més a més, quan es fan inversions es produeixen alteracions del servei. 

¿Com interpreta els resultats del PSOE a Espanya?

— No fan justícia a la feina que han fet companys i companyes meves al capdavant de comunitats autònomes com Ximo Puig, a València, o Francina Armengol a les Balears; o en algunes alcaldies com, per exemple, Óscar Puente a Valladolid.

¿S’ha castigat Pedro Sánchez?

— S’ha votat en una altra clau. No ens ha ajudat gens tot un seguit de discussió a l'esquerra del nostre espai polític, que en molts llocs ha sigut a causa de perdre governs, ciutats o comunitats autònomes. La divisió que hi ha hagut ha fet que l’esquerra a la nostra esquerra s'enfonsés. Però miro el vot agregat i veig que hi ha una opció de recuperar aquest terreny perdut.

¿Les polítiques de Sánchez a Catalunya han passat factura a l’Estat?

— No. A la resta d'Espanya tothom va veure bé que a Catalunya es passés a una etapa diferent, de més convivència.

¿No ha interferit en els resultats d’alguns presidents autonòmics?

— No. Ens ha fet més mal la discussió que hi ha hagut a la nostra esquerra. El soroll ens ha perjudicat.

¿Veu una onada reaccionària, com advertia Pedro Sánchez?

— És una evidència, no només a Espanya, sinó a Europa. I, si m'ho permet, a Occident i els Estats Units. Que tingui opcions, espero que no es materialitzin, de tornar a competir per la presidència als Estats Units un senyor que qüestiona els resultats electorals i que, si més no, instiga i apadrina un assalt al Capitoli… ¿No ho veu vostè com una onada reaccionària? La política a Espanya aquests darrers quatre anys hauria estat molt diferent si hagués estat governada pel PP i Vox. En aquesta campanya hi ha dos camins: o Sánchez o Feijóo. En el cas de Catalunya, a alguns ja els va bé que les coses vagin malament.

¿El PSC i el PSOE estarien disposats a donar suport al PP per evitar que Vox governi?

— No. O un govern liderat pel partit socialista o un govern del PP i Vox. Alguns diputats del PSOE i el president Sánchez van deixar l'acta de diputat per no haver de votar Mariano Rajoy i per no entrar en contradicció amb un acord que havia pres el seu partit polític [el 2006]. El que necessitem és força política. Un suport ciutadà molt contundent per tenir la força suficient al Congrés de Diputats i deixar les coses clares. No cal buscar revolts. Cal donar suport a l'única opció que ho pot aconseguir.

¿Què estaria en risc a Catalunya amb un govern del PP i Vox?

— Hi ha sectors a Espanya i també aquí a Catalunya que estan interessats en la bronca i la disputa, perquè això els proporciona a ells un espai de representativitat política millor. Hem vist com formacions polítiques, en un entorn de confrontació, tenien uns resultats excel·lents i guanyaven fins i tot espais importants, i ara que no hi ha confrontació els va pitjor. Una eventual victòria, que intentarem evitar per tots els mitjans, del PP i Vox, a Catalunya no li aniria bé.

¿A què atribueix el retrocés del sobiranisme a Catalunya?

— No hi ha tingut a veure un posicionament més o menys independentista. Jo crec que la gent diu: “Vull que la ciutat sigui segura i estigui neta i endreçada, que tingui un horitzó de futur”. I quan ha vist que s’ha fet una gestió deficient ha canviat. 

El PSC s’ha menjat l’electorat de Cs a Catalunya. I a la resta d’Espanya?

— A Catalunya una bona part dels votants que en un moment determinat van donar suport a Ciutadans hem vist que no els han fet confiança. I és veritat que a la resta d'Espanya, molt majoritàriament, aquest electorat ha anat al PP. 

El Parlament ha retirat l’escó a Laura Borràs. ¿Presentaran candidat a la presidència del Parlament?

— Proposaré que sigui la senyora Assumpta Escarp. Em sap greu que s’hagi trigat tant a resoldre aquest assumpte. No parla bé de les institucions, i en particular del Parlament, que hàgim hagut d'esperar que siguin unes instàncies com la Junta Electoral i els tribunals les que ens diguin què fer. Ja sabíem com acabaria això. Em sap greu l'actitud que ha tingut la senyora Borràs, i que ERC, Junts i la CUP hagin tingut una actitud de mirar cap a un altre costat.

¿A Catalunya s’haurien de convocar eleccions?

— Això depèn del senyor Aragonès. Ell ha dit que no les vol convocar.

¿Vostè voldria que ho fes?

— No, jo el que vull és un govern que governi. He aprovat un pressupost i voldria que s'executés. Les eleccions depenen del senyor Aragonès. Sí que és veritat que aquí veiem actituds molt diferents de les del senyor Sánchez, que diu: “Escolteu, hi ha hagut un mal resultat electoral, jo vull que en democràcia triïn els ciutadans, que és l'únic mètode que hi ha”. Ho respecto. Però jo el que vull és que hi hagi un govern que governi.

¿Per què ha pujat Vox a molts llocs i Aliança Nacional a Ripoll?

— No és nou. Hem tingut no fa tants anys Plataforma per Catalunya i altres expressions d'aquest tipus. Nosaltres hem detectat una demanda general de la ciutadania de posar més atenció en temes de seguretat, temes d'ocupació... Els ciutadans volen algú que se’n faci càrrec i els intenti resoldre. Nosaltres en alguns ajuntaments hem fet polítiques molt serioses en aquest sentit i les coses ens han anat millor.

¿A l’esquerra li fa por afrontar els problemes de seguretat?

— A nosaltres no. Qui no està fent la feina ben feta és el conseller [Joan Ignasi] Elena. No ha generat el principi de confiança cap als Mossos d'Esquadra. ¿Per què no garantim que aquests agents, quan sigui posada en qüestió la seva actuació, tindran una defensa per part del departament com es feia fins ara?

Perduda Andalusia amb tanta contundència pel PSOE, ¿Catalunya és la nova esperança de les eleccions generals a Catalunya?

— Catalunya té un paper molt important en aquestes generals, sempre l’ha tingut. Una setena part, pràcticament, del Congrés de Diputats, 48 diputats de 350, s'escullen a Catalunya. I jo vull pensar, i ens esforçarem en aquest sentit fins al 23 de juliol, que segur que Catalunya dona una resposta contundent a aquesta situació.