Pau Ricomà: "El PSC va pensar que manaria sempre i es va dedicar molt poc al bon govern"

BarcelonaPau Ricomà és el primer alcalde d’ERC a Tarragona en 80 anys. El 2019 va sumar la majoria necessària per desbancar Josep Fèlix Ballesteros, que és qui havia guanyat les eleccions per menys d’un punt de diferència.

En què considera que la ciutat ha canviat per bé? 

— Primer hem de dir que han sigut anys complicadíssims pel covid. Estem relativament satisfets de com vam gestionar-lo. Mai sabràs si el que passa és conseqüència només del que tu has fet, però has de fer tot el que estigui a les teves mans. 

Els alcaldes consideren que el covid els ha robat dos anys... 

— Sí. Penseu que molts ingressos d’autobusos, escoles de música, equipaments esportius, etc. d’aquests dos anys van desaparèixer. Estic segur que el pròxim mandat serà el de la consolidació del canvi.  

És evident que aquesta està sent una gran temporada turística...

— Soc el president del patronat de turisme i hem d’intentar que aquest efecte rebot tingui una certa estabilització. 

L’accident de la petroquímica el 2020 ens va posar a tots els pèls de punta. S’ha millorat la seguretat? 

— Vam reclamar que el Plaseqta –sobre situacions d’emergència– tornés al Camp de Tarragona. He de dir que amb el conseller Elena hi ha hagut un salt endavant profundíssim.

Aquest any hi ha un simulacre... 

— El dia 2 de novembre. 

Afectarà milers de persones, no? 

— Sí. Vivim una situació que hem d’entendre: la indústria química no podem triar-la, la tenim aquí; per tant, el que hem de fer és que sigui segura. S’ha de recuperar la confiança, i la manera de recuperar-la és entenent que té una part positiva. 

La petroquímica vol dir? 

— Sí. Genera molts llocs de treball, ben pagats. I també una sinergia amb la universitat, amb la Facultat de Química, i també amb moltes empreses.

Què s’ha de fer amb l’AP7 per acabar amb el col·lapse? Han de tornar els peatges? 

— És una pregunta difícil. A més, com a alcalde poques vegades hi penso. 

Però vostè la deu agafar molt sovint? 

— És cert que ens ha sorprès a tots. Hem passat tots de dir que no volíem peatges a dir ostres, què està passant? Estem superats una mica per aquesta circumstància. Jo crec que on punxem és amb el transport públic.

Parlem de pactes polítics. Es pot dir que vostè va aconseguir la via àmplia d’ERC perquè per ser alcalde va sumar Junts, comuns i la CUP. 

— Via amplíssima. 

Després els comuns van sortir del govern. Ara no sé si tornaria a repetir aquella opció... 

— Aquella opció era la difícil, però era la bona. Portàvem molts anys d’un govern molt poc actiu i feia falta un canvi. D’entrada van entrar En Comú Podem [al govern], i la CUP i Junts hi van donar suport [extern]. Després, vam treballar aquesta ampliació, però va haver-hi un moment que els comuns no ho acceptaven si entrava Junts al govern.

A l’alcalde Pueyo a Lleida tampoc li ha anat bé amb els comuns... 

— En Comú Podem també és la suma de sensibilitats, i això a vegades fa les coses més complicades.

En el moment que vostè va entrar a l’Ajuntament de Tarragona feia 12 anys que governava Ballesteros. ¿Ha parat la inèrcia que portava aquell govern?

— Absolutament, entre altres coses perquè ens hem enfrontat a moltes coses que abans potser es deien però no es feien, per exemple amb el canvi climàtic.

El mes passat, al Diari de Tarragona, Ballesteros deia que ERC havia “trencat els ponts” pel seu paper en el cas Inipro que afecta els socialistes.

— Crec que després d’estar acusat formalment [Ballesteros], continuar dins el seu grup municipal afegeix una càrrega emocional molt difícil. L’Ajuntament creu que els drets municipals han sigut conculcats en la mesura que presumptament hi ha 300.000 euros de serveis socials que es van dedicar al finançament de la campanya de l’alcalde Ballesteros. Si això passa i això és veritat, és evident que l’Ajuntament s’ha de personar en la causa perquè és part afectada. 

Però l’Ajuntament demana més pena de presó que la Fiscalia i la CUP. 

— És una qüestió en què no em pronuncio. Vam contractar un penalista i no hi ha cap intervenció política.

Vostè, en la situació de Ballesteros, se n'hauria anat? 

— Segur. Jo no continuaria, i això no vol dir que no hi hagi presumpció d’innocència. És una situació que genera aquesta tensió en el seu entorn que dificulta fins i tot les relacions. 

Per tant, el 2023 segur que no hi haurà un pacte ERC-PSC.

— Ballesteros no es presentarà i, per tant, aquest problema no hi serà.

Què vol dir? ¿Que sense ell és possible fer el pacte amb el PSC? 

— Els últims anys el PSC ho va fer molt malament i va distanciar-se molt de la societat. Segurament pensava que tenia patrimonialitzat el vot, que manarien sempre. Van fer els càlculs i van dedicar-se molt poc al bon govern de la ciutat. I han fet una oposició molt negativa.

La taula de diàleg com la veu, des de Tarragona? 

— Qualsevol conflicte sempre passa per la taula del diàleg i també penso que és molt necessari que existeixi la mobilització al carrer. És molt diferent anar a la taula de diàleg amb un govern que veus que no van tots a l'una i quan, a més a més, al carrer no hi ha mobilització.