El programa de Colau: de consensuar un peatge urbà a "replantejar" el carrer Aragó

BarcelonaEl partit de l'alcaldessa, Ada Colau, ja té tancat el programa amb el qual concorrerà a les municipals per intentar assegurar-se un tercer mandat. Les promeses que s'hi recullen van en la línia de consolidar el que ja s'ha fet durant aquests anys (i continuar pacificant, per exemple, un de cada tres carrers a l'Eixample) i, en alguns casos, doblar l'aposta. Proposen, per exemple, estudiar si es poden "replantejar" carrers tan transitats com Aragó o la Gran Via. El programa defensa, en aquest sentit, que amb la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) no n'hi ha hagut prou per complir amb els objectius de qualitat de l'aire que marca l'OMS i que els experts assenyalen que caldria reduir en un 30% la circulació de vehicles.

Per això proposa, d'una banda, continuar desplegant la restricció per a vehicles contaminants i estudiar zones d'emissions ultrabaixes, i, de l'altra, consensuar amb les administracions implicades la posada en marxa d'una taxa de congestió. És a dir, un peatge urbà, que deixen clar que voldrien que tingués en compte criteris com la renda dels conductors i que es fes inspirat en el que va plantejar la plataforma Barcelona22, que el maig de l'any passat va proposar un peatge de quatre euros diaris per circular dins de la ZBE. De fet, un dels portaveus d'aquella plataforma era Guille López, actual número quatre de la llista de Colau, i que en una entrevista a l'ARA ja defensava l'opció del peatge com a necessària el pròxim mandat. En el programa electoral, però, no es fa servir en cap moment la fórmula peatge urbà sinó taxa de congestió, i insisteixen que farà distincions entre vehicles més i menys contaminants i entre nivells d'ingressos dels afectats, a més de ressaltar que la recaptació es destinarà a millores al transport públic. També es planteja una nova ordenança que persegueixi els vehicles massa sorollosos.

El programa inclou punts que ja s'han fet clàssics perquè ja apareixien entre les promeses llançades el 2015 i el 2019, com ara eliminar la tanca que es va construir durant el mandat de Xavier Trias per separar el Port Vell del passeig de Joan Borbó. O construir majories àmplies tant a la ciutat com al conjunt de l'àrea metropolitana (molts dels reptes s'encaren, aquest cop, des de l'escala metropolitana) per crear una empresa pública que gestioni l'aigua amb participació dels diferents municipis. Aquest cop, en canvi, no es fa cap menció ni al projecte de la funerària pública ni al desplegament del sistema porta a porta de recollida d'escombraries, que, de moment, s'aplica només a una part de Sant Andreu.

El que sí que es manté és la idea de la ciutat dels 15 minuts, on tots els veïns tinguin tots els serveis necessaris per viure a una distància d'un quart d'hora a peu o en bici, i es planteja corregir els "dèficits" en aquells barris on això encara no sigui una realitat. També hi ha la voluntat de perseguir més les terrasses dels bars que no compleixin les normes i avançar l'horari de tancament, com ja s'ha fet a Enric Granados, en més carrers, i es proposa una tercera edició del pla de barris, aquest cop a escala metropolitana. I encara una nova platja per a gossos i una altra de nudista. I com a mínim deu biblioteques de les coses (espais de reparació, préstec i intercanvi d’objectes). A l'Eixample, es deixa clar que es vol millorar el Parc Joan Miró i salvar la seva arbreda de l'afectació de les obres de FGC.

Mobilitat: més eixos verds i canvis a Aragó i Gran Via

Més enllà de la proposta de la taxa de congestió, els comuns també defensen continuar amb pas ferm amb el programa de pacificar un de cada tres carrers de la trama Cerdà, que aquest mandat ha començat a Consell de Cent i que tota la resta de formacions polítiques critiquen. Es vol pacificar els carrers Provença i Casanova i continuar el dibuix que s'està fent a Consell de Cent fins a l'avinguda Meridiana. L'equip de Colau també planteja estudiar si es poden fer canvis al carrer Aragó, a la Gran Via o l'avinguda Roma, on fa temps que s'hi projecta un gran parc urbà. També es vol donar més espai al verd, a la bici o al transport públic en vies amb molt de trànsit com Urgell, Balmes, Numància o Travessera de les Corts. I acabar l'enllaç dels tramvies per la Diagonal i estudiar si aquesta xarxa es podria estendre pel litoral, entre el Maresme i el Garraf, i pel Llobregat, fins a l’intercanviador de Quatre Camins. Els comuns també volen donar més prioritat i ample de carril a l'autobús i crear una xarxa d'aparcaments per a bicicletes en plantes baixes. I allargar el discutit carril bici de la Via Augusta fins a la plaça Borràs.

El compromís també és protegir l'entorn de totes les escoles de la ciutat i estendre els talls de trànsit en cap de setmana que ja es fan a Gran de Gràcia i Creu Coberta a noves vies i, fins i tot, a Collserola i Montjuïc. I encarar el repte del repartiment de mercaderies amb propostes com ara promoure que es faci de nit (respectant els límits de soroll) o crear punts de distribució. També plantegen corregir, de cara al pròxim concurs, l'errada que el Bicing no sigui compatible amb el seu germà metropolità i integrar-lo dins de la T-Mobilitat.

Turisme: deixar de fer promoció en països molt llunyans

L'equip de Colau reitera que no veu necessària l'ampliació de l'aeroport i, de fet, defensa que aquesta infraestructura hauria d'apostar per les rutes amb més valor afegit i reduir les que només estan orientades al turisme. Els comuns creuen que cal fomentar les interconnexions en tren com a alternativa als vols, fomentar més els aeroports de Girona i Reus, i que Turisme de Barcelona hauria de deixar de fer promoció de la ciutat en països molt llunyans. També defensen disminuir la xifra de creueristes que arriben a la ciutat en un conflicte que ja tenen obert amb el Port, contrari a aquest decreixement. I deixar de fer promoció de zones ja massificades, cobrar el preu màxim del recàrrec municipal aprovat a la taxa turística i aplicar una nova taxa als guies turístics.

Habitatge: regular el lloguer temporal i limitar les piscines privades

Una de les carpetes importants del programa és la de l'habitatge, que aquest cop no fa grans promeses com la de fa vuit anys de mobilitzar fins a 8.000 pisos de lloguer social entre els construïts i els recuperats. El compromís ara és, en 12 anys, haver ampliat el parc en 9.000 pisos i que, en el pròxim mandat, se'n puguin lliurar 5.000 dels que ja estan en obres o es preveu comprar. També es planteja regular el lloguer temporal amb normes urbanístiques que limitin aquesta activitat en els barris amb més pressió turística i en aquestes zones ser, també, més estrictes en l'aplicació de la reserva del 30% per a habitatge protegit, a més d'estudiar la possibilitat de fer pisos en remuntes (quan no s'hagi exhaurit l'edificabilitat) o en edificis-contenidor. El programa també fixa l'objectiu de limitar la construcció de piscines privades, sobretot tenint en compte el context de sequera.