Les primeres eleccions del Procés sense parlar d'independència
BarcelonaFa quatre anys, Carles Puigdemont encapçalava la llista de Junts i Oriol Junqueras la d’ERC en unes eleccions europees que a Catalunya es van presentar pràcticament com un nou plebiscit independentista. La repressió de l’Estat i l’autodeterminació van ser temes troncals i els lemes dels dos partits apel·laven els votants a portar a l’Eurocambra un exiliat i un pres polític. Aquelles europees coincidien amb les municipals i el missatge pro referèndum s’amplificava doblement. De fet, triplement, perquè no feia ni un mes que havia acabat la campanya de les generals de l’abril del 2019, amb els presos polítics ocupant les primeres posicions de les candidatures.
Fa quatre anys, a Barcelona, Ernest Maragall reclamava a Ada Colau que abandonés la seva ambigüitat sobre el Procés i Elsa Artadi defensava una llista unitària amb els republicans per aconseguir un alcalde independentista. De fet, Maragall va acabar perdent l’alcaldia perquè Manuel Valls va considerar que era un escenari inacceptable.
A les generals del novembre següent, Pedro Sánchez es comprometia a portar Puigdemont davant la justícia i a les catalanes del 2021 tots els partits independentistes, ERC inclosa, van establir un cordó sanitari al voltant dels pactes amb el PSC com a “partit del 155”. No cal dir que l’autodeterminació també va ser protagonista dels missatges de partidaris i detractors en tots els comicis anteriors, almenys des del 2012. Fins ara. L’autodeterminació i la independència s’esmenten, sí –la candidata de Junts a Girona, Gemma Geis, la continua posant al centre mentre el seu homòleg a Barcelona, Xavier Trias, obre la porta a pactar amb els socialistes–, però les municipals del 2023 seran les primeres en una dècada sense que aquest sigui el tema de la campanya.
