Primàries no tira la tovallola però es desinfla

Primàries tornarà a presentar batalla a les eleccions municipals. Però en menys de la meitat de ciutats que el 2019. De les 41 llistes amb què va concórrer fa quatre anys, ara preveu tenir-ne en una quinzena de municipis. El partit, que va néixer arran de la proposta del filòsof Jordi Graupera el març del 2018 de fer unes primàries obertes a tots els partits independentistes, no va rebre l’aval ni de Junts, ni d'ERC ni de la CUP. I l’ANC, Demòcrates, Solidaritat i Reagrupament, que en un principi s'hi van sumar, se’n va acabar desmarcant. "Ens vam quedar sols", lamenta Josep Maria Mas, coordinador nacional de Primàries. A les darreres eleccions al Parlament va obtenir menys de 7.000 vots amb un irrisori 0,1%, però a les municipals va assolir 47.000 vots i 26 regidors.

Serà precisament als principals feus de la formació on Primàries vol aprofitar la seva força municipalista per tornar a presentar-hi llistes. Així i tot, a Alcoletge, l'únic poble on té l'alcaldia amb majoria absoluta, els seus impulsors encara no han decidit si faran el pas. "Ho hem de decidir, no hem engegat el procés, però la gent no està igual de mobilitzada i la política municipal cansa molt", explica Òscar Flores, tinent d'alcalde d'aquest municipi del Segrià. Admet que el moviment de Primàries s'ha estancat i que si Graupera hagués entrat a l'Ajuntament de Barcelona hauria suposat un revulsiu per al moviment. Sigui com sigui, deixa clar que la patacada a les darreres eleccions al Parlament no influirà a l'hora de prendre una decisió: "Si hi ha ganes, ho farem".  

Qui ja no es presentarà sota el paraigua de Primàries és la llista que va promoure l'ANC i el CDR a les Borges Blanques i que va unir ERC i la CUP: van sumar 6 regidors, només un per sota de Junts. "Primàries quedarà de banda perquè són moments molt diferents", comenten fonts de la candidatura.

"El quart espai és Primàries"

Mas treu ferro al descens de candidatures. "Els partits grans també tenen problemes per fer llistes perquè la gent està desanimada i amb una gran pèrdua de confiança amb les formacions independentistes. No serveix de res votar, pensen", remarca en referència a la majoria del 52% al Parlament. Primàries, que reivindica el mandat de l'1-O, es mostra molt crític amb la llista cívica que planeja impulsar l'ANC a les pròximes eleccions catalanes. "L'Assemblea està molt influïda pels partits, el quart espai és Primàries perquè queda al marge del partidisme. No cal inventar res", conclou Mas. Però ara estan concentrats en les municipals.

A Barcelona, el procés ja s'ha engegat amb la presentació dels primers candidats i al desembre s'escollirà la llista. Ja han fet la feina és a Granollers, on la formació va obtenir un regidor el 2019. Mònica Ribell i Joan Ricart, que s'han partit el mandat, ja han manifestat la voluntat de tornar a encapçalar la llista. També a Sant Vicenç de Montalt, el regidor de l'equip de govern, Sergi Rabat, vol continuar al capdavant del projecte. Manresa, Sabadell i Terrassa seran les següents.

Primàries també treballa per aixoplugar sota un mateix sostre (i si cal sota una marca nova) les diferents candidatures per evitar que els seus vots computin a Demòcrates o altres formacions als consells comarcals i diputacions, com ja va passar el 2019 amb la majoria de les seves llistes. "El que no volem és que els partits passin el rasclet", diu Mas, que denuncia la pressió que reben a Montornès del Vallès, per exemple, perquè la candidatura formi part de Junts.