El poble governat per Junts que manté el nom de carrers franquistes: "En una dictadura no hi ha bons ni dolents"

BarcelonaJunts i ERC ja fa molt temps que no van a l'una i tampoc ho han fet amb les negociacions per a la investidura, però és en l'àmbit municipal on afloren més les divergències. El que ja és menys habitual és que s'enfrontin per la nomenclatura franquista. I això és el que ha passat a Sant Vicenç de Castellet, on Junts ha decidit mantenir els noms franquistes de tres carrers quan ERC havia aprovat canviar-los en l'anterior mandat.

Però ¿què ha mogut els juntaires, que governen amb majoria absoluta, a revocar en el darrer ple la decisió de canviar els noms de dos bisbes i d'un mestre a qui acusen de donar suport al bàndol feixista? L'alcalde, Dani Mauriz, justifica mantenir la nomenclatura franquista perquè es va fer sense tenir en compte l'opinió dels veïns: "L'oposició és bel·ligerant perquè hi viu molta gent gran que no vol problemes. Tant els fa que aquests carrers s'identifiquin amb franquistes perquè en aquella època potser ho eren tots i cap dels tres carrers porta el nom del Caudillo". "En una dictadura no hi ha ni bons ni dolents, l’abat Escarré es va reunir amb Franco i tenim una plaça amb el seu nom al poble i ningú diu res", afegeix, molest per la polèmica.

El govern municipal s'escuda en la recollida de signatures en contra que van fer els veïns afectats i que va superar el nombre de persones que van participar en la consulta popular no vinculant per escollir els nous noms dels carrers. "En només deu dies van recollir el doble de firmes que a la consulta, on només va votar un 1% del cens i 40 dels 500 veïns amb dret a vot que viuen en aquests carrers, i amb 136 vots no es pot legitimar el canvi", exposa l'alcalde, que denuncia que a la votació no es plantejava mantenir els noms sinó escollir-ne de nous a partir de diferents propostes.

"La gent no està per aquestes històries"

Mauriz defensa la legitimitat de la decisió de mantenir els noms dels carrers bisbe Perelló, mossèn Joan Orriols i mestre Aubert. "Nosaltres no hem defensat mai el canvi i com que no vam iniciar aquest procediment vam revocar-ho democràticament al ple". No pensa reobrir el debat: "Deixem-los que visquin en pau, la gent no està per aquestes històries i no cal afegir un problema que no existeix quan la nostra prioritat ha de ser el seu benestar". També qüestiona que a la consulta hi pogués participar tot el poble: "La independència de Catalunya no l'ha de votar Espanya", rebat mentre assegura que la direcció de Junts no li ha tocat el crostó.

L'alcalde també critica que la proposta de canvi de noms s'aprovés al darrer ple de l'anterior mandat. "ERC ha tingut quatre anys, 1.460 dies, per fer-ho i ho van fer 15 dies abans de les eleccions, qui sap si perquè ens ho trobéssim nosaltres, quan en tres o quatre mesos ho haurien tingut llest". Els republicans justifiquen la demora per la pandèmia i per les complicacions d'impulsar un procés participatiu, seguint la llei de consultes, que mai s'havia fet.

El portaveu republicà, Jordi Palma, admet que la participació va ser "baixa" i ho atribueix al fet que no es pogués votar telemàticament. Sí que defensa que no es donés l'opció de mantenir els noms actuals. "No s'ha de consultar si cal treure els noms franquistes dels carrers. Per dignitat i perquè hi ha una llei de memòria històrica que així ho estableix. És incomprensible el que ha fet Junts", etziba el regidor d'Esquerra, que s'aferra a la llei per revocar la decisió. "No desistirem perquè la llei preveu sancions i cal mirar el recorregut", avança.

Tampoc comparteix que l'Ajuntament s'hagi fet enrere per la recollida de signatures en contra. "No es pot governar a cop de signatures. Si ara recullen signatures contra la pujada de la taxa d’escombraries, també la revocaran?", es pregunta Palma. Ni que a la consulta només hi participessin els veïns que hi viuen: "Els carrers són de tots i no es pot comparar la independència amb el canvi de nom de tres carrers que per llei estem obligats a canviar".

Una disputa històrica

No es tracta d'una polèmica nova. El 2009 un veí va entrar una instància per canviar els noms dels carrers, però l'equip de govern format per CiU i ERC ja ho va aparcar pel rebuig del veïnat. El debat es va reobrir el 2016 quan ERC i ICV, que eren a l'oposició, van exigir la modificació. CiU, amb majoria absoluta, va contraatacar amb una altra moció, que va tirar endavant, on acordava que aquesta mesura fos ratificada pels veïns en una consulta que mai es va acabar fent.

Són pocs els veïns que avalen el canvi: "Tothom s'hi oposa perquè implica uns tràmits i unes despeses econòmiques que l'Ajuntament no assumeix", diu Anna Maria Garcia, que va impulsar la recollida de firmes. "Hem de mirar al futur. Va ser una guerra absurda d’una part contra una altra i a l'enterrament del mossèn Orriols hi va anar tot el poble, no se sap si és veritat o mentida que eren franquistes", conclou per tancar el debat. Maria Gispert, Marina Torres i Clara Campoamor, els nous noms que es van aprovar, hauran d'esperar per tenir un carrer a Sant Vicenç de Castellet.