Eleccions municipals

El poble que ha canviat dos cops de comarca en només vuit setmanes

Sant Feliu Sasserra aprova tornar al Bages només dos mesos després d’entrar al Lluçanès

BarcelonaVuit setmanes. Aquest és el temps que ha durat Sant Feliu Sasserra a la comarca del Lluçanès. Només dotze dies després de la investidura, el nou govern municipal va convocar dijous al vespre un ple monogràfic per acordar el retorn del poble al Bages. Ho va fer amb el suport dels quatre regidors d'Ara Sant Feliu i el vot en contra dels tres d'ERC. La formació vinculada al PDECat s'havia compromès a fer sortir aquest municipi de 600 habitants del Lluçanès si guanyava els comicis, cosa que va fer i va posar fi a 24 anys de govern dels republicans. "Es va prometre i s’ha complert", assenyala l'alcalde, Joan Ramon Domènech, que va impulsar aquesta candidatura només tres setmanes abans de les eleccions per fer complir la voluntat dels veïns, que el 2015 es van oposar a entrar al Lluçanès en una consulta molt ajustada, en què el no es va imposar per una vintena de vots. ¿De què serveix fer una consulta si no se'n respecten els resultats? ¿Si a altres pobles on va sortir tant el sí com el no amb resultats encara més ajustats que a Sant Feliu es va respectar el vot del poble, per què aquí no es va fer?", lamenta Domènech.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquest és el principal argument dels defensors de tornar al Bages, com la Cèlia Codina, veïna del poble: "El vot és sagrat i cal respectar-lo". "No pot ser que els catalans ens queixem que Espanya no ens atorga el dret a decidir i després incomplim els resultats d'una consulta", afegeix. L'alcalde ressalta que no és animadversió cap a la nova comarca: "No és que no ens agradi, el motiu és com es va fer la comarca, perquè no ens han explicat ni els pros ni els contres de formar-ne part, ni els beneficis ni els desavantatges, de pressa i corrent, s'ha creat a correcuita, d'amagat i per interessos polítics". Els resultats de les eleccions municipals, que es van convertir en un plebiscit, avalen, segons l'alcalde, tornar-se a integrar al Bages.

Cargando
No hay anuncios

No ho veu igual el grup d'ERC. La seva portaveu, Marisa Terra, considera que la decisió és "una irresponsabilitat" i "un error històric" perquè "sortir-ne és fàcil, però tornar-hi a entrar serà molt més difícil". L'acord de creació de la comarca atorgava a Sant Feliu Sasserra el dret d'entrar a la comarca i decidir si hi seguia o en marxava el març del 2026, però el nou govern ha decidit no esperar i marxar-ne immediatament. "Demanàvem temps i responsabilitat", remarca Terra, que denuncia la contradicció de mantenir-se, en canvi, al Consorci del Lluçanès. També qüestiona els qui defensen que el municipi sempre ha estat al Bages. "La història és més llarga dels 40 anys", diu en referència a la divisió territorial de Catalunya per comarques, mentre recorda que Sant Feliu va ser la capital de la sotsvegueria del Lluçanès, que va estar en vigor fins a principis del segle XVIII.

María Dolores Acosta, que regenta l'única farmàcia del municipi, no amaga la seva indignació per tornar al Bages: "Ho veig molt malament, soc pro-Lluçanès, perquè el nostre tarannà s'assembla al dels pobles del costat, no tenim res a veure amb la gent de Manresa, aquí la majoria de la gent és pagesa". "Ara estem fora i ves a saber si podrem entrar-hi un altre cop, quan podíem haver fet una comarca a la nostra mida", lamenta aquesta farmacèutica canària que fa 40 anys que viu a Sant Feliu. Al carrer no es parla d'una altra cosa. "El poble està molt dividit i mirem de ser imparcials", assegura una altra comerciant, que prefereix mantenir-se en l'anonimat. "Depèn de qui entri, callem perquè les posicions estan molt enfrontades". Sant Feliu agafa el camí que ja van agafar els altres quatre municipis que van votar en contra d'entrar al Lluçanès: Merlès, al Berguedà, i Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès, a Osona. La nova comarca, doncs, es queda amb només 8 dels 13 municipis que l'havien d'integrar. La Generalitat evita pronunciar-se sobre la sortida: "No entrem a valorar-ho, el que vam fer des del Govern en el seu dia era complir amb el mandat democràtic del 2015", es limiten a dir fonts de l'executiu.