Les plaques solars que divideixen un poble

CASTELLFOLLIT DEL BOIX (BAGES)En una de les muntanyes hi ha 10 molins de vent des de fa gairebé vint anys i l'escola, la llar d'infants i el consultori mèdic s'escalfen amb una caldera de biomassa. És el municipi de Castellfollit del Boix, a la comarca del Bages, i res faria pensar, vist el vincle amb les energies renovables, que avui, una part del poble, digui "no" a un parc de plaques solars. La realitat, però, és molt més complexa que una simple qüestió de correlacions. Tant, que una iniciativa privada per desenvolupar un macroparc fotovoltaic en aquest nucli rural ha abocat a un periple judicial i un lema no poc estès arreu de Catalunya: "Renovables sí, però així no".

Només en arribar a aquest poble de poc més de 400 habitants, la reivindicació es pot llegir en diferents pancartes. A les lletres els acompanya un símbol: diferents energies renovables sota el senyal de prohibit. "Si [l'empresa] hagués parlat amb els veïns, s'hauria pogut trobar una solució", expressa el Josep, un pagès del municipi. "No hi estic en contra [de les renovables], però aquest no és el model que necessitem", sosté el veí, mentre posa d'exemple les cooperatives energètiques. Per a ell, és clau evitar grans extensions de plaques en municipis com aquest: "Cal fer-ho repartit".

El projecte que afecta Castellfollit té com a impulsora l'empresa Xaloc Solar, SL, amb seu a València i participada per l'enginyeria andalusa Proditel. Es tracta d'un macroparc de planells solars amb una potència de 45,33 MW. Ara mateix, però, està en suspens: a principis d'abril d'aquest any, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava la raó a un contenciós presentat per l'Ajuntament del municipi, de manera que tombava el projecte fotovoltaic. Una decisió, però, que pot ser recorreguda. Segons la memòria inicial del projecte, "la superfície afectada és de 90 hectàrees i la superfície total objecte d'estudi va ser de 287 hectàrees. Segons els plànols, la superfície ocupada per panells solars serà de 63,5 hectàrees".

"Fins fa quatre dies, quan queia algun tro ens quedàvem a les fosques, i ara volen posar grans línies [elèctriques] d'evacuació [d'energia] cap a la ciutat", assenyala Jordi Pujol, un veí amb arrels al poble que, de seguida que es va assabentar del projecte, es va vincular a la plataforma veïnal "Salvem Castellfollit", contrària al macroparc. També creu que aquestes grans empreses "juguen amb la pobresa del territori. Aquí, o plantes cereals, o no fas res".

La rendibilitat de la terra

Precisament, un dels recels que el projecte aixeca entre alguns veïns és l'afectació de terreny agrícola. Cal tenir en compte que una de les principals activitats econòmiques del municipi és l'agricultura i la ramaderia, sobretot en forma d'arrendament. "Una hectàrea de conreu es compra per uns 12.000 euros. L'empresa promotora no compra, lloga la terra a uns 2.000 euros l'any durant molts anys. Els números són rodons pel propietari", torna a exemplificar el Josep, que assumeix que "cadascú és lliure de fer el que vulgui [amb la seva propietat], però s'ha de mirar pel bé comú". "¿Comprarem més cereal al preu que ens marquin des de fora?, diu.

En concret, el macroparc de Castellfollit afecta quatre finques privades. "No sabem res. Ni parlem amb l'Ajuntament, ni parlem amb l'empresa", expressa el propietari d'una de les finques, Can Prat, en una conversa amb l'ARA, mentre defensa haver volgut "col·laborar sempre". Si bé reconeix que el projecte té un impacte visual en l'àmbit paisatgístic, afegeix que "és casa meva i, en canvi, sento que tothom pot fer-hi el que vulgui". També assegura que el projecte s'ha anat revisant i s'han "reduït" les àrees afectades.

"No entenc l'alarma social", afegeix una altra de les propietàries que ha firmat un contracte amb l'empresa. En el seu cas va comprar la finca fa molt temps per desenvolupar-hi un projecte que no va quallar i ara la té arrendada a un pagés. Defensa que tot el procés "s'ha fet bé" i que "els veïns se'n podrien beneficiar". Sobre una possible alternativa en les renovables i vinculada al sector primari, afirma que ho "estudiaria", però "és molt més rendible [el parc solar]".

"La pagesia ho està passant molt malament i al territori on estem, encara pitjor. No som regadiu ni tenim valls fèrtils i això ha portat els pagesos a diversificar les seves explotacions: agricultura, turisme, ramaderia. Fins ara s'ha anat subsistint, però ¿qui sap en un futur? I les renovables potser són el mal menor del que ens podria tocar", diu Josep Serrano, un altre veí que quan es van instal·lar els aerogeneradors era regidor a l'Ajuntament. Serrano també es pregunta "¿Què hem de fer si Europa diu que s'ha d'arribar a un percentatge de renovables, i en pocs anys?".

Amb tot, Castellfollit del Boix és només un exemple més de com el debat de les renovables ha sacsejat els pobles rurals de Catalunya. Les grans marxes del mes de maig del 2021 només van ser el preludi d'unes reivindicacions que no fa pinta que s'aturin, sobretot perquè la Generalitat té en aquests moments diferents expedients de renovables damunt la taula. Sigui com sigui, els futurs consistoris tindran com a repte pendent desllorigar un debat que traspassa la qüestió energètica i n'obre d'altres com la de l'alimentació, la dependència, l'impacte paisatgístic o, fins i tot, la propietat privada: "És un tema de planificació i equilibri territorial", resumeix la Lurdes, veïna del municipi.