Pla de Bages, titelles, un Jordi que no és el que et penses i el que no ha dormit

ManresaActe de Junts per Catalunya a la plaça Major de Manresa diumenge al migdia. Me n’hi vaig, perquè en aquesta plaça hi ha diversos establiments interessants, com la Taverna 1913, que es diu així perquè el local on és ara, abans, era una adrogueria que va ser fundada aquest any. Em demano una copa de vi d’un Pla de Bages i unes olives i observo. A fora, avis que ja han agafat cadira per a l’acte i anants i vinents que fan el vermut. No gaire lluny de la plaça hi ha un altre establiment que val molt la pena, però que ara, diumenge al matí, està tancat, si no, m’hi atansaria: el Las Vegas, regentat per la Pilar García. Un respecte per ella, que als 32 anys va convertir-se en la primera dona sommelier de tot l’Estat. A l’escenari, el que va ser cantant de Lax’n’Busto, Salva Rocero, fa proves de so. Serà l’encarregat de posar música a l’acte. Dos militants de Junts entren al bar i demanen un cafè. “Poseu-vos en un altre lloc que aquest és el reservat per a cambrers”, els diu la noia del darrere de la barra.

“Ei, que ens podem fer una selfie?”, em diu un noi, ple de tatuatges, que no seria el clàssic votant de Junts. Es diu Isard i em convida a seure amb ell i els seus a la taula del Toni’s, també a la plaça. El segueixo. “Venim d’empalmada”, em diuen. Són tres noies i tres nois que venen del "Sielu”, un bar musical on aquesta nit ho han donat tot. Em conviden a ratafia i em diuen que per a ells “encara és dissabte”. L’amo del bar se’ns acosta amb els didalets. I com que m’explica que el Sielu també és seu entenc que té el negoci total. A la nit, l’Isard ho dona tot ballant al seu establiment i quan tanca se’n va a l’altre establiment a esmorzar i a refer-se de la nit. “Li he dit a la Laura Borràs que si entra a presó li donaré una chuche”, fa l’Isard.

M’acosto a la zona habilitada per a periodistes i veig tot d’amics. La Laura Catalán de TV3, l’Oriol March de Nació... “L’Orriols arriba tard com sempre!”, em diuen. I coneixent la periodista de l’ARA penso que no. Que si l’Orriols arriba tard és que la notícia és a un altre lloc. En Jordi Turull s’acosta als periodistes i intercanvien quatre paraules. Laura Borràs, mentrestant, és a l’altra punta de la plaça. “És el primer acte en què coincideixen”, em diu una periodista. “Perquè el dia de l’enganxada de cartells Puigdemont estava gravat, i no hi eren tots. De portes endins hi ha tibantor; de portes enfora, no”.

Jordi Cruz a Manresa?

Torno al bar de vins i m’assec en una de les taules de fora. “¿M’han dit que hi ha el Jordi Cruz?”, em pregunta el cambrer. “No! Jordi Turull!”, dic jo. Al meu costat un senyor, que em veu escriure, em pregunta: “Que no has trobat lloc a primera fila?” Li contesto que no em quedo al míting, que el que m’agrada és veure l’ambient. “A mi em passa una mica igual”, fa ell. “Jo no és que vulgui sentir un míting, però fa solet, aquí fora s’hi està bé i penso: «És com si fessin titelles a la plaça. Que et distreu, però no t’ho acabes d’escoltar»”. Titelles a la plaça. Veure com s’esbatussen i s’abracen. No em pot semblar més encertada per a qualsevol partit aquesta definició. Titelles a la plaça.