Només el 22% dels barcelonins s'oposen a enllaçar el tramvia
Els votants de Colau són els que més defensen la unió per la Diagonal i els de Junts i Valents els que més la rebutgen
BarcelonaEl tramvia per la Diagonal és la infraestructura que més debat polític ha generat a Barcelona. Fins al punt que el partit d'Ada Colau, tot i que ja el portava al programa el 2015, no va trobar aliats per començar l'enllaç fins al seu segon mandat. Ara, amb les obres ja en marxa entre les Glòries i Verdaguer (la previsió és que aquest tram estigui enllestit el març de l'any que ve), l'obra continua generant debat, i alcaldables com Xavier Trias (Junts) es presenten a les eleccions defensant no fer el tram següent, el que ha de completar la connexió fins a Francesc Macià. Segons l'enquesta de l'ARA, només un 21,8% dels barcelonins diuen que estan molt en desacord amb el projecte. La meitat (50,2%) es declaren molt a favor de culminar l'obra i hi ha quasi un quart de la població (23,3%) que declara indiferència sobre la connexió.
Els més entregats a la causa del tramvia són els votants de Colau (un 85,5% defensen el projecte), seguits dels del PSC (57,9%). En canvi, els d'ERC, que dona suport al projecte, són més escèptics i només el 41,4% es declaren molt partidaris de fer l'enllaç. El tramvia sí que supera la barrera del 50% dels suports entre els votants de la CUP (52,4%). Els anticapitalistes són partidaris de completar el pas d'aquesta infraestructura per la Diagonal, però recorden que el conveni firmat reclama que la gestió passi a ser pública. Els més crítics amb el projecte són els votants de Junts, en la línia del que defensa Trias (el 39,2% diuen estar-hi molt en desacord), i els de Valents (40%), dues formacions que ja han deixat clar que no culminarien l'enllaç. Tampoc en són partidaris ni el PP ni Ciutadans.
La gestió municipal torna a suspendre
El que no canvia en aquesta edició de l'enquesta respecte a la que es va fer a finals d'abril és el suspens a la gestió del govern municipal. Si la nota mitjana era llavors de 3,5, ara és encara pitjor: un 3,3. Els únics que la puntuen bé, amb un notable, són els votants de Colau, que li posen un 7,6. Els del PSC, tot i que el partit encara comparteix govern amb els comuns a Barcelona, la suspenen amb un 3. Els votants de la CUP són els que atorguen la puntuació més alta a la gestió del tàndem que fins fa uns mesos formaven Ada Colau i Jaume Collboni, però sense arribar a concedir-los aprovat: li posen un 4.Els d’ERC li posen un 3,6. I els més crítics són els votants de Junts, el PP, Ciutadans, Valents i Vox, que puntuen el tàndem amb notes que se situen entre l'1 i el 2. El suspens, però, no és nou. L'últim baròmetre municipal, el de finals del 2022, ja recollia que més de la meitat dels barcelonins (50,4%) consideraven que la gestió de l'Ajuntament era dolenta o molt dolenta, una clatellada inèdita des que hi ha aquestes dades (1990).
Quasi la meitat, en contra de les superilles (també a l'Eixample)
A banda del tramvia, un altre dels projectes urbanístics d'aquest mandat han sigut les superilles. O, per ser precisos, els eixos verds que s'han començat a fer a l'Eixample amb la idea de pacificar un de cada tres carrers i donar més espai al vianant. La idea, però, no aprova per als enquestats: només el 30,4% la veuen bé o molt bé i quasi la meitat (48,1%) diuen que la considera negativa o, directament, molt negativa (el 18,3% es declaren indiferents sobre el tema). I aquesta percepció no canvia a l'Eixample, on veïns de carrers com Consell de Cent i Rocafort ja tenen pràcticament acabada la reforma per treure asfalt i cotxes dels seus carrers i on en carrers com el de València hi ha crítiques per la sensació de més col·lapse. Aquí, també el 48% dels veïns diuen estar en contra de la transformació, tot i que el percentatge de partidaris és més alt que el de la mitjana de la ciutat (35%). Els més crítics són els veïns de Sarrià-Sant Gervasi: el 60,3% diuen estar-hi en contra.
Si es mira el partit que vota cada persona, altre cop són els votants de Colau els que puntuen millor les anomenades superilles: el 85,5% les defensen. El projecte té poc suport entre els votants socialistes (només el 21,9% l'elogien). El PSC, de fet, ha demanat aturar-lo per veure com s'absorbeixen els primers canvis. I entre els votants d'ERC genera l'elogi de només el 27,3%, mentre que el 53,5% el veuen negatiu o molt negatiu. Després dels votants de Colau, els de la CUP són els que millor puntuen les pacificacions (el 45,2% les veuen positives o molt positives). Els anticapitalistes s'han declarat partidaris de continuar aquestes transformacions, però, en paral·lel, buscar mesures per combatre la gentrificació. Els més crítics amb aquests projectes són els votants de Junts: el 76,8% estan en contra de les superilles.
El 57% veuen Barcelona més insegura que fa un any
Baròmetre municipal rere baròmetre municipal, la inseguretat se situa al capdavant de les preocupacions dels barcelonins. Una constant que es repeteix des del 2018. L'enquesta de l'ARA, però, radiografia un canvi en l'ordre de problemes i situa l'habitatge per davant de la inseguretat: l'habitatge és la principal preocupació per al 47% i la inseguretat ho és per al 42,1%. En tercera posició ja hi ha la neteja (28,4%). I a la quarta els polítics i la seva gestió (24,9%). Si es posa el focus en la inseguretat, el 57,2% consideren que la cosa ha anat a pitjor l'últim any. I els veïns que ho afirmen amb més força són els dels districtes d'Horta-Guinardó (67%), les Corts (65,2%) i Sarrià-Sant Gervasi (64,4%). A Ciutat Vella, en canvi, és on el percentatge de veïns convençuts que Barcelona és avui més segura que el 2022 és més alt (un escàs 9,3%, amb tot).
Suport a la limitació dels lloguers i més partidaris del decreixement turístic
Quasi tres de cada quatre barcelonins (el 72,3%) defensen la necessitat de limitar les pujades dels lloguers, en la línia del que recull la nova llei estatal d'habitatge. I la mesura genera només el rebuig frontal del 14,6%, mentre que l'11,3% es declaren indiferents i prop d'un 2% no saben què respondre. Pel que fa a un altre dels debats d'aquesta campanya, el del model turístic, creix lleugerament el nombre d'enquestats que defensen aplicar mesures de decreixement: el 43,2% creuen que la ciutat hauria de dissenyar polítiques per reduir la riuada de visitants, un punt més dels que ho defensaven en l'edició de l'enquesta de l'abril. El 31,6% consideren que ja estem bé com estem i el 14,8% creuen que Barcelona hauria d'aplicar polítiques per atraure encara més visitants. Un 10,3% no responen a la pregunta.
