"A mi no m'ha votat Pompeu Fabra": els nou municipis que es neguen a catalanitzar el seu nom

BarcelonaAl municipi de Cabacés Junts i ERC acordaven al juliol canviar la grafia castellana per la normalitzada en català i complir així amb la llei de política lingüística i de memòria històrica rebatejant-se com a Cabassers. La normalització arriba 40 anys després que la Generalitat impulsés la normalització de tots els topònims i que fins ara l'Ajuntament d'aquest poble del Priorat s'hi negués perquè considerava que no era una prioritat.

Cabacés era el nom oficial abans que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el 1933 el corregís per la forma que s’adapta a l’ortografia catalana i l’etimologia. El franquisme, però, va recuperar el nom prenormatiu fins que el 1983 la Generalitat va recuperar la grafia genuïna. El 1989, després que el 1985 l’Ajuntament demanés al Govern recuperar la forma incorrecta, es va oficialitzar el topònim vigent.

Ho denuncia Carles Prats, impulsor de l'associació Cabassers.org, que fa dècades que exigeix que es reverteixi. Ara, com a regidor de Junts, havia aconseguit un acord verbal amb ERC, que governa amb majoria absoluta des del 2019, per canviar el nom del poble, però alerta que no està fet: "Esquerra ha trencat l’acord i ara vol fer una consulta". L'alcalde, Jaume Pujals, ho confirma: "Vam fer una reunió amb els veïns i ho volen votar, i així ho farem perquè no es canviarà el nom perquè ho digui un senyor que ens acusa de franquistes". "A mi no m'ha votat Pompeu Fabra", afegeix l'alcalde, que diu que van acceptar encetar el meló ara per "acabar amb el circ", tot i que ni posa data a la consulta perquè "ara l'emergència és la sequera".

El cas de Cabacés no és excepcional. Hi ha vuit municipis més (tots amb governs independentistes, excepte un d'independent) que tenen topònims no normatius i que, per tant, no poden ser oficials, com recull la llei de política lingüística. Capmany, Lladó i Rialp també tenen noms prenormatius que el franquisme va imposar, diu Prats, com a "repressió de la llengua per desfer la normativització que la Generalitat va impulsar el 1933". Cap dels tres es planteja catalanitzar el nom i que passin a dir-se Campmany, Lledó de l'Empordà i Rialb.

Ho corrobora l'alcalde de Capmany, Joan Fuentes. "No el canviarem perquè el debat no existeix. El topònim Capmany té una arrel indubtablement catalana (cap), i tampoc s’està vulnerant la llei de memòria democràtica, atès que l’actual denominació no prové de la imposició franquista sinó d’un acord del ple l'any 1984 que la Generalitat va avalar". L'alcalde de Junts d'aquest poble de l'Alt Empordà subratlla que "l'informe de l'IEC no és vinculant" i s'aferra a la documentació històrica, com un segell del segle XV, per defensar que es conservi el nom actual.

A la mateixa comarca, l'Ajuntament de Lladó tampoc pensa canviar la a per la e com defensa l'IEC. Joaquim Tremoleda, primer tinent d'alcalde, rebutja que es tracti d'un nom franquista. "Lladó té 400 anys d'història i el franquisme, 40", diu mentre recorda que la Generalitat també va secundar mantenir la denominació actual el 1984. "És una polèmica artificial perquè la gent del poble no vol que es canviï", rebla abans de suggerir que el nom podria venir dels lledoners però també d'una altra cosa. I critica que s'afegís de cua la comarca per diferenciar-se de l'altre poble de la Franja amb el mateix nom. "Lledó de l'Empordà no té cap base històrica".

La CUP divergeix en dos municipis

En els altres cinc casos, el franquisme no hi va intervenir. Es tracta de Navàs, Figaró-Montmany, Massanes, Torrelavit i Forallac. En els dos primers la CUP manté un posicionament divergent. Si a Navàs els cupaires, que hi governen, s'han negat a canviar el nom i posar-li Navars; al segon, des de l'oposició, reclamen que passi a anomenar-se el Figueró i Montmany.

"Amb la reculada lingüística no esmercem batalles en petits debats que no existeixen", lamenta Jaume Casals, alcalde de Navàs del 2011 al 2019. "És un nom del 1937, de legitimitat republicana perquè abans es deia Castelladral, que és el nom que va recuperar el franquisme abans de rebatejar-lo com a Navás amb l'accent tancat als anys 60".

Al Figaró, la CUP és l'únic partit que defensa corregir un nom que prové de figuera. "Algunes entitats han posat el nom bé", exposa el regidor Jordi Enériz. TxF, que governa amb majoria absoluta, s'aferra a la consulta que es va fer fa 20 anys, en què els veïns van refusar el canvi. També ERC. Marta Armadà admet que el nom està mal escrit, però diu que no faran cap pas si el Govern no ho exigeix: "Respectem la decisió dels veïns".

Els altres tres casos són curiosos. Un dels més incongruents és el de Massanes: "Ambdós topònims comparteixen l’etimologia fins al punt que Maçanet deriva de Maçanes", denuncia Prat. "Torrelavit és una creació ad hoc perquè combina els noms dels nuclis de Terrassola i Lavit, mentre que Forallac sorgeix de la primera síl·laba de Fonteta, la segona de Peratallada i la tercera de Vulpellac, amb un nom Frankenstein", conclou Prat.